Marta Macías: “No estem destinant a la cooperació el que li pertocaria al país”

Fa poc més de dos mesos, Marta Macías va agafar el relleu de Carles Llorens al capdavant de les polítiques de cooperació del Govern, que s’han vist afectades per les retallades. Macías revaloritza la feina de l’etapa anterior, però no li tremola el pols per anunciar un canvi de rumb i l’arribada de més recursos.

Carles Llorens va dir que el nou director tindria el repte de millorar la relació amb el sector.

És un dels primers objectius, però no l’únic. Els objectius van més enllà de la relació amb el sector. Es tracta de tornar a veure la cooperació com una de les polítiques públiques importants per al Govern. Hem de recuperar l’esperit que ja té el país, d’exportar els valors de la democràcia i el respecte als drets humans i de trencar amb les estructures que perpetuen la pobresa.

¿Amb el pressupost per a polítiques de cooperació es poden fer moltes coses o es poden fer poques coses?

Hi ha hagut una reducció molt important del pressupost. Jo vinc del món de la cooperació, entenc que el Govern ha de fer un esforç perquè la cooperació torni a tenir el pressupost que es mereix, i treballaré perquè sigui així. No podem quedar indiferents davant les desigualtats. Ara no estem destinant a la cooperació el que li pertocaria al país.

Apostant per una persona que ve del sector, el Govern vol mostrar el seu compromís amb la cooperació?

Que escullin una persona que ve del sector, que ha treballat al sector, que creu en la cooperació i que s’estima la cooperació és un punt d’inflexió. El Govern diu clarament que hi ha un canvi, que comencem un nou cicle, i que ens tornem a posicionar amb valentia. Està dient que la cooperació és important, i que Catalunya no és indiferent a la pobresa que hi ha al món.

Les ONG criticaven que, més enllà de les retallades, no hi havia model. Com ha de reaccionar l’agència?

S’ha viscut una època molt dolenta. El sector ha patit massa, i hem de fer un esforç per recuperar les relacions. L’agència s’ha de veure com un facilitador, i ha de ser realment un facilitador per al sector. És la nostra obligació crear ponts de diàleg i treballar conjuntament. L’objectiu és que no només ens comuniquem sinó que fem les coses conjuntament.

Enguany hi haurà convocatòria de subvencions, tot i que serà petita i limitada a la sensibilització. Quin és el plantejament?

No són molts diners, però tampoc és petita. Feia tres anys que no hi havia convocatòries, i estem molt contents de recuperar-les. És un primer pas d’aquest nou cicle. S’ha escollit fer educació pel desenvolupament per sensibilitzar, mobilitzar i informar la societat de la importància de la cooperació. El país ha d’entendre que no hi ha dues pobreses, la d’aquí i la d’allà, sinó només una pobresa.

Quins són els objectius concrets per al primer any?

El gran paraigua és la defensa dels drets humans, individuals i col·lectius. En el procés sobiranista, hem de ser la punta de llança de la política exterior del Govern. L’altra idea fonamental és la cooperació amb perspectiva de gènere. Dit això, enguany treballarem sobretot per la coherència en les polítiques de cooperació dels diversos departaments, i també per recuperar el sector.

Avui una gran part del pressupost es destina a l’estructura. ¿El 2015 es podran recuperar les subvencions per a projectes a l’exterior?

Si hi ha una gran part d’estructura és perquè el pressupost és molt petit. El que hem d’intentar és que augmenti el pressupost, i l’estructura ja hi tindrà menys pes. Jo espero que l’any que ve el pressupost augmenti. Ja no tindrem els pagaments de programes pluriennals, i alliberarem uns 3 milions. Només que quedem amb el mateix pressupost, ja es podria fer la convocatòria.

¿Les ONG han fet alguna cosa malament, com per exemple no saber adaptar-se al context?

A les ONG se’ls retreu massa això. No passa res perquè hi hagués entitats que només tinguessin finançament públic. Són entitats petites, que han fet molt bé la feina. Dels impostos dels ciutadans en surt un pressupost, el pressupost es distribueix segons les polítiques, i com a país ens toca tenir un pressupost de cooperació.

¿El sector té predisposició per obrir una nova etapa, després de l’etapa ingrata de Carles Llorens?

La rebuda ha estat bona. És cert que a Carles Llorens li va tocar una etapa molt ingrata, amb un ERO, una reducció brutal del pressupost, i uns programes pluriennals que s’emportaven tot el pressupost. Però també hi ha moltes coses positives d’aquesta etapa, com la presència en espais internacionals o la transferència de coneixements. Ara la meva perspectiva és parlar menys de números i més de cooperació.