Jordi Díaz: "Al Marroc els sismes no són infreqüents, però el país està poc preparat: molts habitatges són de fang"

BarcelonaGairebé vint anys després que la terra tremolés al Marroc, el febrer del 2004, amb epicentre a Alhucemas, i deixés centenars de morts, un nou terratrèmol més potent ha sacsejat la regió de Marràqueix.

¿Un terratrèmol al Marroc no és un fet anormal?

— Els sismes al Marroc no són ni infreqüents ni sorprenents, perquè hi ha dues zones sísmiques: la de la serralada del Rif, a la regió d’Alhucemas que tira cap amunt, cap al Mediterrani, i la de l’Atles sud, que xoca amb la placa Atlàntica. Aquesta última és la que s’ha activat.

¿De tanta magnitud com aquest?

— Una magnitud de 6,8 graus és la més gran des que hi ha registres al Marroc. Però és una magnitud molt habitual, i cada any al món n’hi ha desenes com aquest. 

De què depèn la letalitat de la sacsejada?

— De diferents factors. Hi influeix la profunditat: com més profund, menys mal farà. També de si afecta zones despoblades o poblades i, en aquest cas, com són les infraestructures i els habitatges. Al Japó tenen terratrèmols de 8 i més, i com que tenen unes mesures de construcció molt estrictes, cauen tres edificis. Al Marroc, on no estan tan acostumats als sismes, no tenen estructures tan ben preparades, sinó que hi ha molta construcció de fang.

¿La Península pot veure’s afectada en l’actual activitat sísmica des del Marroc?

— No d'aquest terratrèmol. La placa que està en contacte amb la Península és la del Rif, que connecta amb el mar d'Alboran i Gibraltar. L’expansió que s’ha pogut notar és lleu, com si es mogués el quadre. El moviment expansiu de les ones no té capacitat per arribar tan lluny, a milers de quilòmetres, i provocar destrosses.