Bel Olid: "El meu marit està embarassat!"

BarcelonaPol Galofre, realitzador audiovisual de 33 anys i tècnic al Centre LGTBI de Barcelona, està de tres mesos. "Serà una aventura lluir una panxa de vuit mesos amb barba", reconeix per videotrucada al diari ARA. També ha sigut una aventura (positiva, pel que explica) la seva relació amb el sistema de salut públic per avançar en el seu procés com a pare gestant i home trans.

Aquest divendres al migdia, i després d'haver-ho estat debatent, la seva dona, l'escriptora de 43 anys Bel Olid, ho ha fet públic amb un tuit trencador. "El meu marit està embarassat!", exclamava. Assegurava que és una frase "meravellosa" i que la diria "cada dia" fins que vegi el seu fill o filla i cridi: "El pare que el va parir!".

És el tercer fill de la Bel, però el primer que naixerà del ventre del seu marit, ja que els altres són, ja grans, d'una relació anterior. "Jo no tenia pensat tenir més fills, però per al Pol era molt important i em va entusiasmar", diu.

Activistes feministes i pels drets LGTBI els dos –"Es una manera d'estar al món", diu el Pol–, s'enfronten ara a un nou repte que és també una pregunta: què els demanaran al Registre Civil, que ho posa "molt més fàcil a les parelles heteronormatives". Per si de cas, s'han casat, però no saben si això serà suficient i coneixen experiències de parelles no heteronormatives a les quals "demanen documents signats davant notari" per acreditar la relació de parentesc amb el fill o filla.

"Es parla molt poc dels drets reproductius de les persones trans i molts processos quirúrgics inclouen esterilització. Em sembla important visibilitzar aquest debat, però no soc el primer ni tampoc seré l'últim que ho fa. Les persones trans també volem i podem tenir fills", reivindica el Pol.

Al seu DNI encara hi diu que és una noia perquè no creu que "l'Estat necessiti cap paper" per demostrar quin és el seu gènere, tal com ara mateix exigeix la llei espanyola i, per tant, no ho va tramitar. L'anunci de la seva paternitat, de fet, arriba just quan el govern debat sobre la llei trans que garanteixi "l'autodeterminació de gènere", que permeti a cadascú identificar-se lliurement amb el gènere que sent.

El debat ha enfrontat sectors del govern i una part del feminisme que considera que el sexe biològic determina les opressions i que, per tant, no accepta les dones trans com a dones de ple dret. "Dol que algunes dones que han lluitat pels drets de les dones ara facin comentaris transfòbics. No les podem considerar companyes de lluita. Són minoria als carrers de les lluites feministes de Barcelona, per exemple, però algunes estan en cercles de poder", lamenta.

El debat i l'activisme continuaran també amb la criança del fill o filla del Pol i la Bel, que tindrà un nom neutre. Intentaran imposar-li "el mínim d'expectatives de gènere –explica la Bel–, i quan aquesta persona es manifesti li farem cas". A la pregunta de si el fill serà nen o nena, per tant, responen amb una altra pregunta: "M'estàs preguntant pels genitals d'un bebè?".

Aquesta pregunta, i d'altres d'ofensives, poden arribar a la parella de l'entorn més pròxim, però "sempre amb bona fe" i de manera esporàdica, ja que consideren que viuen en "una bombolla" en què no pateixen discriminacions per part de familiars ni amics. "Estem fent tribu amb moltes parelles no normatives i ens sentim molt acompanyats", celebra el Pol.