Mario Vaquerizo: “Si no vols que et reconeguin pel carrer, fes-te caixera d’un súper!”

El pintor -i abans rockstar - Fabio McNamara i “quatre més” van fundar la Movida sense saber-ho quan van començar a fer el que els venia de gust -principalment crear- per un Madrid encara en blanc i negre. Llavors, el més fàcil no era ser del seu grup d’amics. Uns heavies els van atacar durant un concert dels Pegamoides.

¿McNamara és un outsider fins i tot entre els outsiders?

El Fabio i el seu grup d’amics no casaven amb ningú. Casa Costus va ser el seu refugi. Allà es van inventar la seva filosofia i, fins i tot, el seu llenguatge. Però si li dius outsider al Fabio et pega una bufetada. Ell el que és, com no ho he vist mai en ningú més, és un artista amo d’ell mateix.

¿I tanta llibertat no li ha provocat viure arraconat o en soledat?

No coincidir amb el món estàndard no li ha suposat cap problema. Sempre acabes trobant ànimes bessones. I ell les va trobar.

¿I amb aquesta manera de ser tan extrema no ha buscat mai el reconeixement?

No, tot ho ha fet perquè ha volgut. L’any 2000 li donaven un xec en blanc quan va treure el disc Rockstation amb Miguélez perquè fes una gira, i ell va dir que no la volia fer. I no la va fer. Estava ja en una altra etapa de la seva vida...

I de què viu?

El Fabio té una economia solvent. Viu dels seus quadres, al seu barri i amb els seus pares. El Fabio ven molt i no aspira a grans luxes. El luxe és fer el que vols en cada moment.

Llavors el llibre no el fa per diners?

No. Tampoc et creguis que et paguen tant per fer un llibre! El llibre és un extra. Per a mi és un somni fet realitat. I per a ell és un acte de generositat amb mi. El 2003 ja li vaig dir de fer-lo, però llavors ell estava incomplet. Li faltava la conversió.

Com s’explica la conversió d’algú tan modern a catòlic practicant?

Bé, convertir-se no ha de ser necessàriament no modern. Ell ara és un professional, de combregar cada dia i agenollat.

Però és un canvi abismal...

El Fabio és extrem per naturalesa.

Llavors què és tot això? ¿Ganes de portar la contrària?

El problema és que el Fabio no és d’aquest món. És un ésser molt complex. Tant t’analitza la política en profunditat com el món del cor...

És un miracle que segueixi viu?

Ha atemptat molt contra la seva salut.

Ha tingut molta sort?

És un marcià. Ens enterrarà a tots. Des que no es droga, està enganxat a la religió. I jo el prefereixo així.

¿No creus que viu atrapat entre els mites i icones dels seus vuitanta?

No ha trobat res que l’hagi impressionat més. Res li ha tornat a canviar la vida com tot allò. ¿A tu no et passa a vegades?

I a tu, ¿no t’agrada res de la teva joventut? Als vuitanta eres un nen però t’identifiquen amb la Movida.

No, llavors a mi m’agradava Mecano. Potser és perquè estic casat amb la reina de la Movida.

Ets el consort de la Movida...

A mi m’agrada l’esperit que se segueix mantenint amb l’Olvido i Nacho Canut, per exemple. Es van estar deu anys al fang després de dissoldre Dinarama perquè ja no els satisfeia. Si això és la Movida, sóc la Movida. Però no em sento ni d’això ni de res...

¿Creus que tu i Alaska heu pecat de propers? Ella demana a Instagram que la gent no truqui a casa vostra.

D’innocents, diria jo... Mai vam pensar que el reality arribaria a tanta gent. Quan el vam fer, ens van criticar. Però jo vaig fer el reality perquè m’agrada el concepte.

Repetiries?

Sí. Si no vols que et parin pel carrer, fes-te caixera d’un súper, reina!

¿Has guanyat més després del reality que amb el programa?

Sí, per la popularitat que et dóna.

¿Et sap greu que et diguin que et vas casar amb la teva ídol?

No, perquè jo no era el seu fan fatal. Va ser el treballador que es penja de la cap i la cap que se sent atreta pel seu treballador. Ens vam convertir en adolescents...

Ja saps què votaràs a les europees?

A quines europees? Ui, no! A mi Europa no m’interessa gens. De què serveix formar part d’Europa? Si després vivim sota l’imperialisme d’un país... D’Europa, passo totalment!

¿Què et sembla que Catalunya vulgui votar sobre el seu futur?

Una situació com aquesta és complicada. Jo tampoc visc aquí. No sé quina és la realitat d’aquí ni si la Constitució ho permet.

¿I no et sembla un contrasentit que en democràcia no es pugui votar?

Si ho vol la immensa majoria de la gent, no els podrem dir altra cosa que sí. Però també s’han de tenir en compte els riscos. Quin impacte econòmic tindria que el Barça deixés de jugar la Lliga espanyola?

Creus que mai et biografiaran a tu?

No, jo sempre ho explico tot i no tindria cap atractiu. A més, considero que no aporto res d’interessant.