Marion Koopmans: “Veurem malalties com l’Ebola en qualsevol part del món”

BarcelonaEls virus es mouen lliurement fent servir els humans, els animals i les plantes d’hostes. De fet, al món hi ha més virus que éssers humans i, com que no paren de moure’s, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ha avisat: en un futur, brots com els de l’Ebola, que ofega actualment l’Àfrica central, i la pesta porcina africana, que s’expandeix per l’Àsia, assolaran qualsevol regió del món. Segons la viròloga Marion Koopmans, investigadora del Centre Mèdic de Rotterdam (Països Baixos), ens enfrontem a la quarta transició epidemiològica: un desafiament per al qual la comunitat científica ja es prepara i que va ser una de les qüestions cabdals del XV Congrés de Virologia, celebrat a Barcelona i organitzat per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

¿Els virus són un dels reptes de futur per a la salut pública mundial?

Sí. Però no és fàcil precisar quins són. Els virus són a tot arreu i tenen un rol essencial en el manteniment de l’equilibri del món, tant de la natura com dels humans. Ara bé, com més persones confinades hi hagi en un espai, més fàcil ho tenen els virus per expandir-se. Alguns epidemiòlegs diuen que vivim en la quarta transició epidemiològica, un període en què començaran a brotar malalties amb un gran impacte en la salut humana i en la del planeta, motivades per la pol·lució, els canvis en els hàbits alimentaris o el comportament de les persones, com ara el rebuig a vacunar-se.

Malalties controlables com el xarampió s’estan estenent...

Certament, aquest és un dels molts exemples que demostren que els canvis en el comportament humà impacten en l’expansió dels virus. El xarampió és molt controlable i hi ha vacunes eficaces i segures per evitar-ne el contagi, però hi ha gent que dubta si vacunar-ne els nadons. No podem banalitzar les malalties: que hi hagi tractaments no les fa menys perilloses.

En sabem prou sobre els virus?

Sembla que no. La gent s’ha d’adonar que els virus són a tot arreu. Estem exposats a molts virus: la majoria no ens afecten, alguns són bons per a la salut, però uns pocs poden fer-nos emmalaltir molt.

Els norovirus, per exemple, són la causa del 90% dels brots de gastroenteritis no bacterianes.

Afecten gairebé tota la població mundial. Són una de les causes més comunes de diarrea i vòmits, tot i que generalment en dos o tres dies desapareixen -tret de si ets molt jove o molt gran, o si tens problemes amb el sistema immunitari-. El fet de viure més anys i els avenços científics, com ara que cada vegada rebem més trasplantaments, ens fa més vulnerables. Per tant, ens costa més desfer-nos d’aquests virus.

¿Però els brots són diferents depenent de les regions del món, oi?

No podem abaixar la guàrdia: els virus no hi entenen de fronteres. El programa d’emergències de l’OMS ja va dir que ens hem d’acostumar a veure més malalties com l’Ebola en qualsevol indret del món. No és un missatge per generar pànic, sinó per no oblidar-nos que hi ha les malalties infeccioses. Cada regió té les seves prioritats: al centre de l’Àfrica, els virus de l’Ebola i de Lassa, i a Europa algunes malalties transmeses per mosquits o d’altres causades per la indecisió a l’hora de vacunar-se i per intoxicacions alimentàries.

Quines són les prioritats de l’OMS?

No podem perdre de vista l’Ebola, que causa contínuament problemes, o el virus de Lassa, però tampoc virus com el Nipah, a Bangladesh, el Zika o la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà. A la llista cal sumar-hi, també, malalties que desconeixem i a les quals hem d’estar molt atents. Les regions superpoblades on la gent viu en assentaments irregulars, com passa a l’Àsia i a l’Àfrica, fan difícil aturar-ne l’expansió cap a uns altres llocs.

És possible controlar els virus?

La comunitat científica treballa per avançar-nos. Per ara, podem dir que les mesures per prevenir els norovirus són les mateixes que les que controlen l’Ebola. És a dir, no tocar persones i ser curós amb la higiene.

¿La ciència experimenta ara una crisi de credibilitat?

Sí que ha crescut la desconfiança respecte a la recerca. Al Congo hi ha vacunes contra l’Ebola, una de les grans fites científiques dels últims anys, per lluitar contra una malaltia mortífera, però no està arribant a la població perquè hi ha persones que no confien en les autoritats polítiques.

Això passa també amb les vacunes.

La gent en pot llegir a internet una gran quantitat d’informació i no saben què pensar. La comunitat científica no sempre té respostes i la societat pot arribar a dubtar si cal vacunar-se o no, potser perquè no s’ha fet prou pedagogia sobre els beneficis de prevenir les malalties. És paradoxal, però és difícil que la prevenció i la sensibilització arribin a la gent si no veuen brots al seu país.

Diu que un bon control de seguretat alimentària també és una via de prevenció important.

És cert. ¿Com alimentem una població contínuament en augment quan la contaminació ambiental va a l’alça? Ara fem avaluacions del risc per saber d’on provenen els problemes més grans. Posem per cas les fruites del bosc: el mercat és global i hi ha mercaderies barates que entren al país lleument contaminades. Quan arriben a llocs de venda grans poden causar moltes malalties, tant bacterianes com víriques. Els instituts de salut pública tenen un rol essencial a l’hora d’identificar les amenaces que posen en perill la població.