Marina Garcés: “Sembla que parlar al ciutadà sigui posar-se en perill”

BarcelonaLa filòsofa i col·laboradora de l’ARA Marina Garcés fa avui el pregó de la Mercè.

¿L’ofensiva estatal t’ha obligat a canviar el text?

Sí, evidentment he hagut d’incloure l’excepcionalitat de la situació actual al pregó. Entre l’atemptat del 17 d’agost i el cop autoritari per part del govern espanyol, tenim una situació en què prendre la paraula es fa complicat però necessari.

¿És un privilegi, en aquest moment, tenir aquest altaveu?

Sí, així ho entenc i per això ho he acceptat. Aquests dies rebo missatges de suport com si m’estigués preparant per anar a la guerra… Entre els insults que actualment cauen sobre qualsevol que prengui públicament la paraula i la repressió sobre la llibertat d’expressió, sembla que adreçar-se a la ciutadania sigui posar-se en perill. Però confio en la paraula lliure.

Quins temes abordarà el pregó?

Parlo de la ciutat a la qual m’agrada tornar, cada setmana, després de donar les meves classes a Saragossa. Fa catorze anys que vaig i vinc. Hi visc, però no treballo a Barcelona. Per què torno, doncs? Des d’aquestes preguntes dono la meva idea del que és una ciutat on hi ha un compromís amb la vida col·lectiva: un nosaltres sense nom, fet de tots els nostres noms.