Maribel Verdú, madrastra d'una Blancaneu folklòrica i muda

Barcelona.Tim Burton va obrir la veda amb la seva adaptació de la novel·la de Lewis Carroll Alícia al país de les meravelles i Catherine Hardwicke va entomar la tradició un any després versionant el relat de La Caputxeta Vermella . Ara, la moda de reinterpretar els contes clàssics ha arribat al cinema espanyol. Ja fa ben bé un lustre que el cineasta Pablo Berger treballa en una peculiar apropiació de Blancaneu i els set nans , la qual cosa explica que s'hagi mantingut allunyat de les sales de cinema des del seu debut en el llargmetratge amb Torremolinos 73 -càsting de luxe liderat per Javier Cámara i Candela Peña-. Però aquesta posada en escena del conte clàssic no en té res, de tradicional. D'entrada, perquè haurem d'acostumar-nos a canviar la corona que la factoria Disney va col·locar sobre el cap de la reina per una pinta i una mantellina de folklòrica. I en segon lloc, perquè està rodada a imatge i semblança de les pel·lícules de mitjans dels anys vint, sense color i, esclar, sense so.

"En realitat el conte de Blancaneu és molt anterior als Grimm -etziba Berger, amb el pla de rodatge a punt de consumir-. És una història popular que ve de la tradició oral i que canvia a cada casa. Jo m'hi he inspirat molt lliurement, explotant el sentit gòtic i carnal amanit amb dosis de comèdia negra, melodrama i cinema fantàstic". Aquests dies Berger s'ha instal·lat a Sant Esteve Sesrovires amb la seva prima donna Maribel Verdú, que interpreta la malèfica madrastra de la Blancaneu, i la resta de l'equip. La Masia Bach, una de les construccions senyorials més conegudes dels entorns de Montserrat, s'ha convertit en un cortijo andalús -la casa pairal de la família de la jove princesa- amb un cert regust de la mansió que Gloria Swanson tenia a Sunset Boulevard . "Quan explico que estem rodant una pel·lícula muda la gent pensa en l'exageració dels orígens del cinema -aclareix Berger-. Però els nostres referents són posteriors. En general daten dels anys en què Murnau va rodar L'últim i el mètode Stanislavski ja es feia conèixer pel món".

Amazona i gossos llebrers

Verdú volta pel set de rodatge vestida amb una americana de vellut negre, botes per sobre dels genolls amb taló assassí i un barret de copa alta, passejant una canilla de llebrers amb la cara tan llarga, prima i estilitzada com ella. "M'encanta aquest paper, perquè per primer cop en tota la meva vida puc fer de dolenta -diu Maribel Verdú, recent sortida d'una escena de caça-. Sempre m'han posat a fer de dona maltractada i patidora, quan jo el que volia era carregar-me'ls a tots, com aquí". I Pere Ponce, que fa de xofer -en el conte tradicional seria el caçador-, se la mira amb un mig somriure per sobre del bigotet Clark Gable que s'ha hagut de deixar per a l'ocasió.

És cert que no són pioners en l'experiència de rodar una pel·lícula muda al segle XXI. Al maig Michel Hazanavic va presentar The artist a la secció ofi cial del Festival de Canes, també imitant l'estètica i els gestos del cinema mut. "Si Avatar va fer que tantes altres pel·lícules agafessin el tren del 3D, The artist és la fitxa de dòmino que ens ha fet caure a nosaltres", diu Pablo Berger. Si tot va bé, Blancanieves estarà llesta a finals d'any.