Maria Aurell: “El covid m’ha ensenyat que la vida és molt curta i que hem de fer el que ens agrada”

BarcelonaLa pandèmia és un encreuament de camins en la vida de la Maria Aurell: ha renunciat a un contracte fix i una bona feina que li agradava per embarcar-se en una aventura que encara no sap on la portarà. El covid, diu, li ha ensenyat que “res és per sempre”. “La vida és molt curta i hem de fer el que ens agrada”.

A batxillerat no tenia gaire clar a què dedicar-se. Li agradava la biologia i rumiava si seguir els passos del seu pare i estudiar medicina com ell, però alhora tenia una evident vena artística que canalitzava ballant des dels deu anys. “El meu pare em va dir: «Maria, la medicina és molt vocacional i no podries seguir ballant i fent classes de dansa»”. Descartat, doncs, ser metge, va començar a preguntar-se què li agradava fer: “Organitzar, parlar, el món de la comunicació i dels esdeveniments”. Va escollir una via que li encantava i que alhora podia compaginar amb la dansa i es va matricular a publicitat i relacions públiques a la Blanquerna.

Les pràctiques en una empresa d’esdeveniments la van convèncer: “Em vaig enamorar de la professió”. Després de graduar-se i “provar diferents coses” en algunes empreses, va entrar a treballar en una agència de relacions públiques. Parla amb un entusiasme contagiós d’aquella etapa: “M’encantava el contacte amb els clients i vaig passar dos anys molt focalitzada en la feina”. En aquella època la part artística havia quedat en un segon pla, però a mesura que l’estrès i les exigències laborals anaven creixent, la Maria va sentir la necessitat de reprendre la dansa i, en una decisió que li canviaria la vida, va apuntar-se a classes de ioga. Alhora, va començar a formar-se i a fer classes en una escola de tonificació i pilates: “A les 7 h me n’anava a fer classes i després feia 8 o 9 hores a l’agència”. 

“Soc molt responsable i quadriculada i fer ioga veia que m’anava bé i m’ajudava a aturar situacions de crisi i nervis”, diu. Les classes se li van fer curtes i “per fer un camí personal de gestió de l’estrès” va voler aprendre’n més i es va apuntar a cursos per ser-ne professora.

Pujar al tren

Però a principis del 2020 la Maria va necessitar aturar-se i agafar perspectiva, i va demanar una excedència per poder marxar a l’Índia a l’estiu: “Ens posen al cap que no ens podem perdre ni un mes de feina i ens fiquen la por al cos que si sortim del camí fracassarem. Sentia que als 27 anys sempre havia fet el que s’havia esperat de mi”. Però va arribar el covid-19.

“El mateix dia que ens van tancar a casa la meva família em va dir: «Obre un Instagram i fes classes de ioga. O fem alguna cosa d’esport o acabarem bojos»”. Els va fer cas i va crear @mariayoga.fromhome. “Al principi s’hi connectava la família, i al cap de tres dies érem mil persones”. Ara té 25.000 seguidors. 

Diu que durant el confinament va estar “en un núvol”: treballava poques hores a l’agència –estaven d’ERTO– i es passava el dia preparant les classes de tonificació i ioga. Al juny va haver de prendre una de les decisions més importants: “¿Pujo al tren de Mariayoga o penso que és un regal que he disfrutat molt i me’n torno a la vida d’abans?”

Va deixar la feina i va apostar-ho tot al seu projecte, nascut “sense expectatives, només per passar el temps”. Ara hi veu tot el sentit: “M’he adonat que tot el meu recorregut a l’agència m’ha ajudat molt a enfocar la comunicació amb la meva comunitat, a negociar amb els clients, a organitzar els esdeveniments que estic fent...” Amb el lema “De tot se n’aprèn”, la Maria disfruta de la nova etapa, sense pensar gaire en el que vindrà: “El ioga m’ensenya a viure el dia a dia i a treballar l’autoconfiança. Tinc la seguretat que si Mariayoga no acaba sortint bé, seré capaç de fer una altra cosa”.