Les grans inundacions amenacen el Maresme
Un estudi projecta temporals més destructius per la creixent urbanització i l'impacte de la crisi climàtica
BarcelonaEl litoral català és un dels fronts on es fa més evident l'exposició del territori als efectes de la crisi climàtica. Si avui hi ha uns 61 quilòmetre de costa molt vulnerables als danys dels temporals, la xifra s'haurà doblat el 2050, segons recullen les previsions del tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. Un dels punts més exposats als temporals cada cop més freqüents és el Maresme, una comarca amenaçada per un risc creixent de grans inundacions amb destrosses cada cop més quantioses, segons conclou la tesi doctoral que ha publicat recentment l'enginyer maresmenc de forests Oriol Bassa.
El treball Transformacions territorials, canvi climàtic i risc d'inundacions a la conca de la riera d'Argentona (1956-2050) dibuixa escenaris de risc a trenta anys vista a partir de les prediccions que fan organismes com l'IPPC de l'ONU –un de més optimista i un de més dur–. La conclusió en qualsevol dels dos casos és que la crisi climàtica –amb episodis de pluja violents més recurrents– i la gestió de sòl –amb una urbanització creixent en detriment d'altres usos del sòl com els agrícoles– propiciaran més violència en cas de temporal. "Plourà igual o menys, però els processos violents creixeran i això vol dir més aigua a la riera, amb el perill que hi ha per l'encotillament de les rieres de Cabrils a Vilassar de Mar –explica Bassa–. Hi baixarà més aigua, no hi cabrà i passarà pels costats amb inundacions assegurades".
En cas de forts aiguats, remata, la creixent superfície forestal tampoc serà la solució per retenir l'aigua perquè la mateixa crisi climàtica aboca a boscos "més debilitats". "Quan plou, per exemple 200 l/m2, el 10% va a parar a la riera i el 90% s'ho queda el bosc, però a les zones urbanes això no és possible i, en aquest cas, el tram urbanitzat equival a més de la meitat del curs de la riera d'Argentona", afegeix l'expert.
El que va veure's amb el temporal Gloria just ara fa un any és només una mostra del que pot passar, opina Bassa. El seu treball, de fet, calcula que una tempesta violenta localitzada sobre la riera podria ocasionar una riuada de fins a 409 m3/segon, "un cabal equivalent al que passa per l'Ebre un dia normal, però amb la diferència que aquí ho faria amb molta fúria i velocitat". L'enginyer, però, defuig l'alarmisme i diu que aquesta informació ha de ser útil per treballar i començar a adaptar el territori per a escenaris de futur. El problema de la riera del Maresme, adverteix, és replicable a molts altres punts del territori on hi ha rieres seques com aquestes, per exemple al Camp de Tarragona, com també es va veure amb el Gloria.
L'àrea comercial i la via, en zona crítica
El mapa de zones inundables del treball marca els indrets que s'han de protegir de manera més urgent en cas d'un temporal fort i localitzat a la zona de Dosrius (on neix la riera), Argentona, el pla de Cabrera i Vilassar de Mar. Per exemple, la zona comercial entre Vilassar, Cabrera i Mataró, ubicada un metre per sota de la riera i exposada a greus danys en aquests escenaris. "En cas d'un temporal de llevant amb gran onatge i sumant-hi l'aigua que baixaria, s'originaria un mur d'aigua que s'escamparia dels voltants", avisa, i per això recomana als municipis que requereixin a les grans superfícies ubicades en aquesta àrea que disposin de plans d'autoprotecció (PAUS) ben actualitzats.
A banda, assenyala l'expert, hi ha altres equipaments en zona crítica que s'haurien de protegir d'eventuals inundacions, com ara la planta de tractament de residus de Mataró o l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials del Maresme, a la mateixa capital de la comarca.
Entre les infraestructures clau que es troben també en zona de màxima exposició a danys importants hi ha la línia litoral de Rodalies, crucial per a la mobilitat de milions de viatgers cada any. "És el més delicat perquè no es pot protegir, el que s'ha de fer és treure-la d'allà i planificar com més aviat millor per on ha de passar", demana.
Bassa ha basat els seus càlculs en el mateix sistema d'informació geogràfica que fa servir l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per predir inundacions i també per fer el càlcul de danys que, si no es fa res, també s'han de comptar a l'alça. "Els costos dels desperfectes amb cada inundació es dispararan i de 100 milions que podrien costar ara, passaran a costar-ne 260", apunta, a més de subratllar que ara mateix hi ha construccions en marxa en zones que són inundables a la comarca.
"Les construccions estan autoritzades i compleixen la normativa vigent, però amb el que se sap ara els períodes de retorn de nous temporals són inferiors i això hauria d'obligar a replantejar i protegir zones", avisa. Algunes solucions, apunta, passen per construir basses de laminació, una mena de parcs urbans preparats per desviar-hi l'aigua i que no vagi cap a la zona urbana, com passa amb el Parc de la Draga de Banyoles, explica. A banda, proposa sistemes de drenatge –anomenats SUDS– que obliguin les grans construccions a infiltrar l'aigua al subsòl i evitar que vagi a clavegueram o rieres reduint el risc d'inundacions mentre, de passada, es recarreguen aqüífers.