Les mares cuidadores reclamen cobrar el salari mínim interprofessional

BarcelonaL'anunci del ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, de la reforma de la llei de dependència ha mobilitzat les mares i filles cuidadores de persones grans dependents, un col·lectiu que se sent “invisibilitzat” fins i tot en una norma que tracta de millorar les mancances del sistema que es va posar en marxa fa dues dècades. “Som la mà d'obra més barata de qualsevol govern”, afirmen en un manifest signat per diferents associacions aplegades a la Plataforma Estatal de Cuidadores Principals en què es reclama que la futura llei les reconegui com a subjecte amb drets que van més enllà de la seva figura. “Una cuidadora, però són dues vides”, diuen.

A Catalunya hi ha 8.000 cuidadores principals sense cap ingrés ni prestació i el 90% són dones. Moltes d'elles han hagut de deixar de treballar o reduir-se la jornada laboral per cobrir les necessitats del familiar amb una gran discapacitat reconeguda. Aquestes situacions provoquen “precarietat” i impacten en les cotitzacions i les pensions, denuncia Maria Herrero, del Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional, un grup que va néixer a les xarxes i al WhatsApp per donar-se suport mutu i solucions als problemes que es troben.

Actualment la figura de la cuidadora està reconeguda en un conveni especial. “Treballem gratis i sense garanties”, subratlla María Tavira. Ara reclamen que passi a ser regulada en un conveni col·lectiu propi dins el règim general de la Seguretat Social. La voluntat és que la seva tasca s'equipari a una feina remunerada a temps complet en sou i cotitzacions conforme al salari mínim interprofessional. “No és qüestió d'almoines, sinó de drets”, reivindiquen. I sostenen que el que demanen és una quantitat insignificant per tota la feina que fan i estalvien a les arques públiques en serveis i recursos. 

A Barcelona la reivindicació la lidera el Sindicat de Mares de Diversitat Funcional, amb el suport de Cuidadores Familiars, la Marea Pensionista, Els Estels Silenciats i la Plataforma d'Atenció Domiciliària. Membres d'aquestes entitats es van aplegar recentment davant de la Delegació del govern espanyol a Catalunya per lliurar el manifest en què exigeixen aquest tracte "digne" que fins ara se'ls ha negat perquè ningú les té en compte.Per exemple, tenen l’agenda plena de metges i també han d’anar buscant certificats i documents per actualitzar la discapacitat i dependència d’un fill que no pot millorar.

Entre les reclamacions també exigeixen que les prestacions de cura i discapacitat augmentin per revertir les retallades del 2012, i que siguin compatibles amb altres ajudes, com la de les matrícules de centres especials o centres de dia. En aquest sentit, afirmen que atendre la discapacitat suposa una forta despesa per a les economies familiars, que reben prestacions de com a màxim 455 euros a través de la llei de dependència.

Actualitzar les prestacions

A més, també entenen que la seva situació especial requereix solucions també especials. Així, demanen tenir dret a atur i que després de la mort d'una criatura es puguin acollir a la renda activa d'inserció, com passa amb víctimes de violència masclista o emigrats retornats més grans de 45 anys. “En aquests moments es necessita un temps de recuperació i ajuda per a la recol·locació laboral”, afirma Herrero. En el cas que aquestes cuidadores continuïn en el mercat laboral volen poder acollir-se a la jubilació anticipada perquè durant cada any de cures han patit un greu desgast físic i emocional.

Les cares de la cura

Fa vuit anys que va agafar una excedència: els primers tres per a la cura del seu fill amb necessitats especials i des de llavors una d'ordinària, per la qual cotitza el mínim a la Seguretat Social. "No podia deixar sol el meu fill", explica, i subratlla que en el seu cas la situació familiar li permet aquesta dedicació, centrada en el noi, que té 26 anys. "Tinc 58 anys i començo a pensar quina pensió em quedarà", diu, alhora que reclama més ajudes.

Diu que la discapacitat d'un fill incrementa les separacions "en un 60%" i que "gairebé sempre és l'home que se'n va" i deixa la mare al càrrec de les cures en solitari, apunta des de la veu de l'experiència. Ella va haver de renunciar a la seva carrera professional i rep la prestació de 455 euros mensuals de la dependència i cinc hores setmanals d'atenció domiciliària per ajudar a dutxar el fill. "Les cuidadores no ens podem posar malaltes perquè no tenim substituts i l'administració només ens dona ajut emocional i una cursa d'obstacles i burocràcia per haver de justificar la discapacitat i dependència cada dia", relata.

Tavira diu que “la inclusió no existeix” perquè els fills amb discapacitat “ni existeixen ni tenen drets”, i les mares cuidadores estan “invisibilitzades”, tot i que la seva dedicació i la seva feina “de 24/7” és “impagable”. Afirma que les cures d’un fill amb necessitat especial causen un “desgast físic i emocional enorme”, a banda de l’econòmic. Així, fa referència a unes dades del 2017 que estimaven el sobrecost de la discapacitat en un 137%. "Les administracions són conscients de tot això i, així i tot, no fan res", lamenta, i adverteix que la precarització de les cures també afecta les cuidadores professionals amb la "uberització del SAD, l'ajuda a domicili".