La Marea Blanca no afluixa i es fixa ara en el transport urgent

LleidaLa Marea Blanca de Lleida, sorgida per evitar la implantació del consorci sanitari, que veu com un intent de privatitzar la salut, manté la seva operativitat i s’ha fixat un nou objectiu: aconseguir paralitzar el desplegament del nou sistema d’ambulàncies a la demarcació.

Segons denuncien, Salut ha desmantellat l’equip multidisciplinari d’una de les dues ambulàncies de la comarca del Segrià que integraven un tècnic d’emergències, un infermer i un metge, i ara només queda un vehicle format per aquest trident. El metge que fins ara estava en aquesta ambulància es desplaça ara amb un vehicle d’intervenció ràpida (VIR), que compta amb tot l’equipament d’una unitat de cures intensives, però no pot fer trasllats a l’hospital perquè no té llitera. La plataforma creu que amb aquest desdoblament d’una de les dues ambulàncies, la qualitat assistencial que reben els ciutadans ha quedat afectada, perquè el nombre de treballadors és el mateix.

Atenció en dubte

Malgrat l’augment de vehicles que exhibeix Salut, la plataforma critica que, ara, els infermers han d’assumir responsabilitats mèdiques, com una eventual prescripció de tractaments. “Ens podem trobar en casos d’infarts i d’accidents greus de trànsit, però l’infermer no pot presciure un tractament sense l’autorització del metge”, explica Maite Cabós, presidenta del comitè d’empresa del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). “Es pot donar el cas que hàgim d’avisar el metge un cop veiem el pacient, però no podem esperar més estona si està en estat greu”, afegeix Cabós.

Fonts del SEM, per contra, expliquen que aquestes situacions no es poden produir perquè quan es rep una trucada d’emergència s’activen tots els recursos alhora. Segons argumenta l’empresa pública, encarregada de gestionar tot el transport sanitari a Catalunya, un metge està constantment al telèfon per donar indicacions a la persona que està al costat del pacient i és en aquest moment quan es detecta la gravetat de la situació i es decideix si cal enviar-hi també el metge.

“S’han augmentat el nombre de vehicles però els recursos humans s’han redistribuït”, afegeix Cabós com a crítica. Per al SEM, en canvi, aquesta nova mesura suposa una millora qualitativa perquè el metge podrà arribar més ràpid als llocs i, si no ha d’acompanyar el pacient a l’hospital, “queda lliure de seguida i pot anar a un altre indret”. A més a més, defensa que aquest model s’implementa des del 1989 i “té un nivell resolutiu molt alt”. “A Barcelona els pot funcionar perquè hi ha més hospitals i són més accessibles, però la distribució geogràfica de Lleida és una altra”, replica Cabós.

Lleida va ser la primera de les 13 zones en què va posar-se en marxa el nou model, el 3 de novembre passat, però tant la Diputació com l’Ajuntament rebutgen la proposta i insten la Generalitat a recuperar l’estructura que hi havia fins ara. La Marea Blanca, per la seva banda, ja ha recollit 5.000 firmes contra aquesta reforma, i doblen la seva queixa en assegurar que el Govern preveu accelerar els tràmits per a la creació del consorci sanitari.

Malgrat que Salut ha ratificat en diverses ocasions que no farà més passos fins que no s’esculli un nou executiu, la plataforma a favor de la sanitat pública lamenta que s’estan produint cessions de professionals entre els ambulatoris i els hospitals. A més, assegura que els professionals pateixen una sobrecàrrega de feina, que les noves contractacions són precàries i que fins i tot els nous treballadors poden estar cada dia en un servei diferent. També diuen que coneixen casos en què alguns pacients en llista d’espera han rebut trucades de la sanitat privada per ser intervinguts en menys temps, cosa que posa en dubte la custòdia de les dades sanitàries.