Marca Catalunya? Per una acció exterior responsable i solidària
Catalunya vol ser reconeguda al món amb una identitat pròpia i això no significa avui el mateix que significava fa dos segles. En el nostre món global, posicionar-se com a país modern i projectat al futur passa, per nosaltres, per construir un país socialment just i èticament responsable a escala nacional i internacional. Per polítiques socials, educatives i econòmiques que incloguin la interdependència com a principi fonamental, i una acció exterior coherent, que incorpori de manera equilibrada els eixos de la cultura, el comerç i la cooperació. Res a veure amb els antics models colonialistes d'estat nació que miraven el món, únicament i exclusivament, segons els seus propis interessos.
"L'acció exterior és tan important per a aquest Govern com l'acció interior". Aquestes paraules del conseller Francesc Homs van resultar molt esperançadores per a les ONGD, però no vam tardar a adonar-nos que l'eix fonamental de l'acció exterior que s'està dissenyant és el de la diplomàcia econòmica , mentre que l'exercici de responsabilitat global en què creiem -altrament dit cooperació internacional - és poc més que testimonial. Una diplomàcia econòmica que s'assembla massa a la Marca España que tan en evidència està deixant el govern de l'estat espanyol per la seva visió tan curta, mercantilista i antiquada d'un món canviant. No seria la primera vegada que topem amb la pitjor versió de nosaltres mateixos, amb aquest senyor Esteve que tant li fa què ven i a qui.
ONG catalanes arreu del món
Aquest Govern parla també, molt encertadament, de la importància de l'acció exterior de la societat civil, i vol desplegar una xarxa d'ambaixadors per tenir capacitat d'incidència a escala internacional. És per això que ens sorprèn el poc interès per mantenir la nostra xarxa. La Generalitat disposa de 65 oficines en 40 ciutats i només a la Federació Catalana d'ONG som 120 ONG presents en 102 països. A Mali o a Guatemala fa més de 20 anys que saben que Catalunya és una cosa diferent d'Espanya perquè ja ho explicàvem els cooperants a cada conversa, molt abans que cap govern fes cap llei de cooperació.
Avui seguim tenint representants en camps de refugiats, en reunions d'oficines regionals de les Nacions Unides o a Brussel·les que estan fent mans i mànigues per aguantar, tot i que el pes de les polítiques d'austeritat hagi caigut injustament i desproporcionadament sobre nosaltres: 80% de retallada als pressupostos, impagaments de les subvencions aprovades des del 2010, i cap subvenció a ONGDs el 2012 i el 2013. No és de país seriós complir els compromisos només amb la gran banca internacional. A partir d'unes convocatòries i requisits tècnics i unes subvencions aprovades, nosaltres ens havíem compromès amb milers de persones empobrides d'arreu, amb moltes ONG sòcies i amb molts governs locals, i ens costa fer-los entendre que Catalunya ara ja només compleix amb la banca.
En aquesta tasca d'explicació de l'inexplicable i de resistència quotidiana ens sentim molt sols. L'únic missatge que ens ha arribat ben clar és que la prioritat és l'expansió comercial de la petita i mitjana empresa, i que alguns països empobrits tenen interès només perquè resulten bons mercats. Se'ns fa difícil entendre un responsable d'una política pública que ens empeny al sector empresarial com a única solució, un sector privat minvat que el primer que ha fet ha estat reduir els seus programes de responsabilitat social corporativa. Tampoc no podem entendre que a l'ofec econòmic s'hi afegeixi patiment innecessari amb permanents requeriments burocràtics que han acabat per fer revoltar tot un sector ben divers, i que es veu obligat a defensar-se per la via judicial.
De boca del conseller Homs hem sentit que la cooperació internacional és part del nostre patrimoni com a país, i un dels nostres signes d'identitat. Ho és. Ahir vam demanar al Consell de Cooperació que reconsideri la importància de la cooperació en la seva política d'acció exterior i la dimissió de l'actual director de l'Agència Catalana de Cooperació. La nova llei d'acció exterior és una bona oportunitat per reconduir la situació i aquest nou marc demana canvis de persones, gestos i actituds.
Salvador Espriu va dir que hem de fer tot el que puguem de la nostra part perquè el món sigui una mica menys desagradable i, sobretot, una mica menys pervers. Fem-li cas.