Maragall vol tornar a ser candidat d'ERC: "Estic disposat a arribar fins on calgui per aquesta ciutat"

BarcelonaEl líder dels republicans a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, ha anunciat aquesta tarda que vol tornar a ser candidat d'ERC a l'alcaldia de la capital catalana. "Jo tinc les raons per seguir, però també he de saber si estic en condicions de fer-ho, i això m'ho diran més els metges que jo mateix, perquè tinc 78 anys". Maragall també ha deixat clar que la decisió és del partit —"Aquesta organització té dret a decidir", ha dit—, però ha sigut contundent pel que fa a la seva voluntat: "Estic disposat a arribar fins on calgui per aquesta ciutat". Els pròxim comicis seran el maig del 2023. Maragall ha fet l'anunci a l'equador del mandat actual, en una xerrada al laboratori del Museu d'Història de Barcelona, la fàbrica Oliva Artés, un acte conduït per la directora del diari ARA, Esther Vera.

Maragall també ha dit que hauria de ser l'Ajuntament i no el Port qui decideixi sobre la franquícia del museu rus Hermitage. Els terrenys en què s'estudia ubicar-hi el museu són propietat del Port de Barcelona i, actualment, és aquesta institució qui té l'última paraula. "Qui està legitimat per decidir sobre el futur del port i de l'aeroport?", s'ha preguntat Ernest Maragall. El polític republicà ha criticat que "amb un pur tràmit administratiu" tant el port com l'aeroport puguin decidir el seu futur", que ara mateix està en debat, perquè "tenen un interès legítim però estrictament econòmic". Des del seu punt de vista, "ha de ser la ciutat qui prengui aquesta decisió" i, per això, proposaran al ple d'aquest dimecres "que el sòl urbà del port retorni a la ciutat perquè la ciutat pugui decidir què hi fa".

Maragall ha recordat que "no són terrenys portuaris" i que Barcelona ja va deixar que el port creixés cap al Morrot, però que "aquests terrenys són ciutat i és la ciutat la que ha de decidir". Entre els assistents a la xerrada, que s'ha convertit en una entrevista davant d'una seixantena de persones, hi havia el president de la Generalitat, Pere Aragonès; a més de la fins ara consellera de Salut i actual diputada al Parlament, Alba Vergés; la també diputada al Parlament Marta Vilalta i la delegada del Govern a Madrid, Ester Capella. També hi havia el vicepresident de la Generalitat i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, de Junts per Catalunya, que prenia notes mentre Maragall insistia que els republicans no deixaran d'actuar "en nom i representació de l'interès general de la ciutat", i alcaldes de diferents municipis, com el de Lleida, Miquel Pueyo, i el de Tarragona, Pau Ricomà.

Durant l'entrevista, el polític independentista ha repetit constantment que els republicans són "l'alternativa", mentre Vera li demanava amb insistència "propostes concretes". I sí que ha aparegut alguna concreció. Maragall ha reclamat que s'obri el Parc de la Ciutadella i que el Parlament es traslladi al centre de la ciutat i deixi d'estar "amagat a la ciutadania". "Me l’imagino com Francesc Miralles va imaginar el d'Edimburg, al mig de la ciutat, perquè és una institució central i que ha de ser vista i coneguda", ha dit.

També ha demanat que les mirades se centrin en els barris nord de la ciutat, cap al Besòs, i que s'aprofitin terrenys que hi ha al Bon Pastor o a Sant Martí per potenciar la indústria però també per augmentar l'edificabilitat i aconseguir, d'aquesta manera, la construcció de pisos nous. "Estem construint 250 habitatges de protecció nous a l’any i 1.000 habitatges privats. Fa deu anys estàvem a 1.000 de públics i 4.000 de privats. En aquella època hi havia algun element de risc, parlem-ne, però no podem estar a aquest ritme". Maragall ha dit que el govern de l'alcaldessa Ada Colau "ha perdut el rumb" i, en una crítica amb regust electoralista, ha acusat el govern municipal d'estar "dividit gairebé per la meitat". El polític republicà ha destacat que en matèria de turisme "uns parlen de decreixement mentre que els altres només business, business". El seu posicionament, ha dit, estaria entre aquests dos extrems.

Sense model Barcelona

A preguntes de la periodista Esther Vera, Maragall ha considerat que "el model Barcelona ha perdut l'arrelament". Segons ha dit, primer es va donar "llibertat absoluta al mercat" per passar a l'altre extrem, amb "una pulsió legítima però incapaç de convertir-se en resposta".

L'acte, com no podia ser d'una altra manera el dia que el consell de ministres ha aprovat l'indult dels presos polítics, ha començat amb "una salutació als absents, avui més presents que mai", segons Maragall. El polític ha valorat que "l’indult és una decisió política" i que "és la primera forma de reconèixer el caràcter polític del conflicte". "Haurem d'aprendre a navegar en aquest mar i seguir perseguint l'amnistia i l'autodeterminació asseguts en una taula". També ha volgut saludar "els exiliats, els encausats, els perseguits i que gairebé s'han arruïnat".