Mapes interactius: cinc comarques concentren el 70% dels parcs eòlics

La concentració territorial és un tret característic de l'actual mapa de projectes d'energies renovables a Catalunya. En el cas de l'energia eòlica, el 71% dels aerogeneradors que ja funcionen avui al país es troben en cinc comarques: el Baix Ebre, la Terra Alta, l'Anoia, les Garrigues i la Conca de Barberà (vegeu mapa). I les sol·licituds per aixecar nous molins els pròxims anys dibuixen també una forta concentració en algunes comarques.

Els 110 projectes que ara estan pendents sobre la taula del departament d'Acció Climàtica suposarien centenars de nous aerogeneradors, que sobrevolen majoritàriament (el 73%) també cinc comarques. Alguns planen sobre les comarques esmentades, com l'Anoia, on es projecten 130 molins més, i d'altres suposarien un creixement important de parcs com a la Segarra, on avui hi ha 18 molins en funcionament però els projectes pendents de valoració en sumarien 153 més. Sí que s'hi incorpora l'Alt Empordà, que avui dia no té cap molí i les sol·licituds presentades n'hi projecten 163. Entre les comarques on més projectes s'han presentat també hi ha el Segrià, amb 150 nous aerogeneradors, i la Ribera d'Ebre, amb 143.

Si se sumen els aerogeneradors ja en marxa (tots aixecats amb marcs legals anteriors a l'actual decret que acaba de modificar el Govern) i les sol·licituds que encara no se sap si es tramitaran i s'acabaran fent, l'Anoia quedaria com la comarca amb més eòlica instal·lada, seguida de la Terra Alta i el Segrià –empatades–, la Segarra i el Baix Ebre.

El mapa de la conselleria, però, no és la fotografia completa de la transformació potencial que hi haurà al mapa eòlic català els pròxims anys. En aquesta llista de possibles projectes –que només es tramitaran si compleixen els requisits del nou decret– no s'hi inclouen els de més potència (50 MW o més), que els ha d'autoritzar o no l'Estat. Entre aquests hi hauria, per exemple, el projecte de parc eòlic marí al cap de Creus, que en una primera fase planteja 35 aerogeneradors a 14 km del Cap de Creus i a 24 km de Roses que produirien 500 MW, és a dir, el 45% del consum elèctric de la demarcació de Girona.

Tampoc figuren al mapa alguns parcs que ja compten des de fa anys (previs al marc legal actual) amb una autorització administrativa però que els promotors no han tirat endavant. Alguns encara estan a temps de fer-ho, tot i que en altres casos han caducat les declaracions d'impacte ambiental i ja han quedat aparcats.

Sigui com sigui, per complir amb els objectius europeus i amb el que marca la mateixa llei de canvi climàtic catalana l'impuls de l'eòlica ha de passar per triplicar la potència actualment instal·lada (1.270 MW) i arribar a 4.000 MW el 2030. El salt per al 2050 és encara més majúscul: 36.000 MW instal·lats voldria dir 28 cops més potència instal·lada de la que hi ha ara en marxa.

Pel que fa a l’energia fotovoltaica, el punt de partida actual està molt més allunyat dels objectius. Ara mateix hi ha 344 MW instal·lats, segons l'Institut Català d'Energia, i l'horitzó per al 2030 és que aquesta potència sigui 17 cops més alta, amb parcs molt més grans que els que ara estan en marxa i que es remunten la majoria a finals de la primera dècada dels 2000, sota el paraigua de les primes a les renovables.

Les sol·licituds que van presentar els promotors amb l'aprovació de l'actual decret i que ara estan pendents d'iniciar tramitació estan més repartits per comarques que no pas l'eòlica. Si es compten per hectàrees que ocuparien aquests parcs fotovoltaics, el 63% es concentren en set comarques. Diverses de les comarques amb més projectes d’energia eòlica també apareixen al capdavant del rànquing de projectes d’energia solar. El Segrià ocupa la primera posició, seguida de prop per la Ribera d'Ebre i a més distància per l’Anoia, l’Alt Camp, les Garrigues i la Conca de Barberà.

Els mapes mostren els projectes que ha rebut la conselleria d'Acció Climàtica i que no han estat descartats d'entrada per la ponència de renovables –un primer filtre que ara ha quedat eliminat amb els canvis al decret aprovats aquest dimarts–. Ara totes les propostes –a excepció d'una desena de projectes fotovoltaics que ja estan en exposició pública– hauran de certificar que compleixen amb el que marca el decret que aquest dimarts ha quedat modificat oficialment pel Govern. Entre els nous requisits hi ha el de demostrar que tenen almenys el 50% del terreny disponible (negociat amb els propietaris), haver informat els ajuntaments i oferir almenys el 20% de la participació del projecte al món local (persones físiques i jurídiques, públiques o privades, del municipi o dels limítrofs de la mateixa comarca).

El mateix text recull que l'objectiu d'arribar al 2030 amb el 50% de l'electricitat del país provinent d'energies renovables necessitarà una "superfície considerable per a la seva captació". En concret, es calcula que calen prop de 10.000 hectàrees que haurien de créixer fins a les 70.000 per garantir els objectius de transició energètica cap a fonts netes del 2050.