Maó lidera la desobediència al decret de llengües de Bauzá

PalmaLes aigües baixen més que tèrboles a les escoles de les Illes Balears, després que la conselleria d'Educació hagi destituït tres directors d'escola -els quals han quedat suspesos de feina i de complement salarial per direcció durant tres mesos- per negar-se a adaptar els projectes educatius al TIL, el que es coneix com el decret de llengües de Bauzá.

Sens dubte, Maó fou l'epicentre, aquest dijous, del terratrèmol desfermat per la consellera d'Educació, Joana Maria Camps. Els tres directors cessats (Margalida Seguí, Jaume Bonet i Rafel Andreu) van comparèixer a la delegació d'Educació a Menorca, on estaven cridats a recollir els expedients sancionadors.

Ho van fer, però, entre un centenar de docents, estudiants i pares i mares que els van rebre amb un sonor aplaudiment a l'arribada. Els manifestants, que fan fer una ocupació pacífica de la delegació, van cantar 'L'Estaca', de Lluís Llach, i van cridar consignes com "No serem moguts". "Semblava un ambient de 40 anys enrere", explica Miquel Àngel Maria, un dels activistes que va impulsar la protesta.

Posteriorment, el fins ahir delegat d'Educació, Julián Hernández, va donar explicacions als manifestants sobre els motius del fulminant cessament. Tanmateix, Hernández només va poder argumentar que seguia "ordres de Palma".

Brega al Parlament

Mentre els protagonistes de la polèmica coincidien a Menorca, Palma també registrava petites rèpliques del terratrèmol. I és que el Parlament de les Illes va ser testimoni d'una nova brega entre la portaveu del PP, Mabel Cabrer, i els líders de l'oposició.

Cabrer va actuar de fidel escudera dels consellers del Consolat de la Mar i va felicitar l'actuació de Camps. De fet, va recriminar tant a PSIB com a Més que donassin suport al comportament "totalment absolutista" dels directors.

Una seixantena de ciutadans van protestar davant la conselleria d'Educació, a Palma, en una concentració que va aconseguir la unitat sindical.

Maria Antònia Font, en nom de la junta de personal no universitari de les Illes, va qualificar la destitució com "un acte de repressió".