Manuel Puerto: "Si agafem l'aspecte ètic i d'actuació, no et pots fiar de cap banc"

Manuel Puerto està jubilat però encara porta els elàstics clàssics de les caricatures dels banquers. És tan sincer al llibre com en persona i explica sense embuts els negocis bruts que ha testimoniat.

De quins bancs ens podem fiar?

Si agafem l'aspecte ètic i d'actuació, de cap. Si ens hem de basar en solvència, hi ha tres bancs que és quasi impossible que se'n vagin en orris: La Caixa, el Santander i el BBVA.

Al llibre explica que les actuacions dels bancs fa anys que passen factura al contribuent. ¿El rescat bancari el pagaran els bancs o el govern?

Aquest rescat transformarà el deute dels bancs en deute públic. D'una manera o altra, l'Estat haurà d'avalar un forat generat per una mala praxi. Al capdavall, contribuirem a mantenir els bancs. No ens adonem que tot això passa perquè nosaltres volem. Tinc un amic, Enrique Cassany, que va dedicar tota la vida a unificar els accionistes de diferents societats cotitzades en borsa. Això mateix es podria traslladar a la situació actual.

Es poden deixar caure els bancs?

La banca, per principi, no es pot deixar caure, però depèn de les institucions. Al llibre tracto la crisi de la bombolla immobiliària dels EUA dels anys 80. El govern va deixar caure les caixes d'estalvis i no va passar res. La diferència amb la crisi actual és que aleshores no hi havia bancs d'inversions com els d'ara, sense esperit ètic, que agafessin les hipoteques subprime per vendre paquets d'actius tòxics, el detonant de tot plegat. A Espanya hi ha, a més, una doble crisi que deriva d'on procedim.

¿Es refereix a la seva tesi segons la qual Espanya està regida pels pactes de poder establerts pel franquisme?

A mi em va cridar per fundar Banif Juan Antonio Ruiz de Alba, el tiet del qual va ser un dels fundadors de la Falange. I vaig tenir 12 anys de conseller delegat Gonzalo Milans del Bosch, nebot del colpista. Són els mateixos noms, passen de pares a fills. A Espanya es va sortir d'un pacte amb la dictadura.

Vostè parla del "gran grup de pressió espanyol" format a l'entorn de Florentino Pérez: Rato, els March, Del Rivero, Botín i Aznar. ¿Aquesta gent no són els més retratats per la crisi?

Tant els hi fa. La meva experiència diu que, a Espanya, el poder polític i econòmic no se'l reparteixen el PP i el PSOE, se'l reparteixen l'Opus i els Legionarios de Cristo. Si vols evolucionar cap a un cert nivell, com a mínim t'has de fer soci simpatitzant i col·laborador d'aquesta gent. Els polítics són els seus titelles.

Per què creu que la crisi no és resultat d'un sistema sense límits sinó de responsabilitats individuals?

L'individu, en arribar a certs nivells, queda afectat pel sistema. Per molt ètic que sigui l'individu no resisteix, i el sistema et fa dolent. Si no, has de marxar. A Espanya surts marcat des de les escoles de negocis, controlades per poders com l'Opus, que et fan entrar en un sistema en què has de claudicar si tens principis. Tu no pots treballar a Banif per a Botín i dir-li que el seu producte és una estafa.

¿Pot fer net aquest capitalisme de perversió màxima que exposa?

El capitalisme és el sistema menys dolent, però jo sóc pessimista, no hi ha solució. Els que ens han portat a la situació actual són els que tornen a agafar el timó. Com a economista sento absoluta vergonya: després de 200 anys de ciència econòmica, ara resulta que l'únic sistema per sortir d'una crisi és retallar despesa!

Posa l'exemple de Mario Conde per demostrar que quan un banquer cau és per interessos d'una altra mena, sobretot polítics.

Amb els mateixos paràmetres que es va condemnar Mario Conde, es podrien engarjolar la meitat dels banquers d'Espanya. El que feia irregular Conde, sobretot en paradisos fiscals, estava i està a l'ordre del dia.

Segons vostè, hi ha moltes maneres de blanquejar diner negre. ¿Troba encertada l'amnistia fiscal?

L'amnistia fiscal no tindrà èxit. Per què haig de portar els diners a Espanya si està tan malament? I aquestes multes que diuen que posaran és per espantar la gent que té 6.000 euros a Andorra. A les grans fortunes aquestes multes no els hi fan res.

Banif i BBVA gestionaven patrimoni del rei a parts iguals. ¿És transparent la declaració de patrimoni?

Oficialment administràvem la seva cartera de patrimoni mobiliari a Espanya, però s'ha publicat, i n'estic convençut, que allò era un 10% del seu veritable patrimoni.

El llibre detalla la inestabilitat mundial provocada per haver desvinculat el preu del dòlar del valor de l'or. ¿Podríem tornar a vincular les nostres monedes a béns tangibles?

A partir de la Primera Guerra Mundial i el Crac del 29, com que amb la paritat amb l'or no podien finançar aquestes conflagracions, van haver d'emetre moneda per sobre de l'or. Nixon va posar una doble velocitat per cobrir la Guerra del Vietnam. I aquesta situació va ser el cresol dels problemes de descontrol actuals. Sense això potser no hauríem tingut l'evolució que hem tingut, però vam obrir la capsa de Pandora. No hi ha marxa enrere, la gent no està disposada a assumir el sacrifici. La gent s'ha acostumat a una riquesa i a unes necessitats. El gran risc és que una nova guerra ens faci tornar enrere.