Manuel Barbero: “La sentència serà una eina per demanar responsabilitats al centre”

BarcelonaFa més de tres anys, Manuel Barbero va iniciar un llarg camí per fer justícia al seu fill, víctima dels abusos de Joaquim Benítez. Ahir, amb la sentència del cas Maristes, la lluita d’aquests anys va prendre sentit.

Com valora la sentència?

És una sentència molt bona, exemplar, tant pel tracte de la sala amb les víctimes com perquè té en compte els danys morals que han patit. No podran reparar tot el mal que ens van fer, però es fa justícia. A més, la sentència va més enllà de les quatre víctimes i diu que Maristes no va obrar bé en la vigilància de Joaquim Benítez. S’ha mullat més del que era estrictament necessari.

Però és suficient?

L’objectiu de la sala eren les accions de Joaquim Benítez, perquè nosaltres no vam portar al judici la inacció de Maristes. Que es parli d’això, quan no era l’objectiu de la investigació, és significatiu.

I ara què?

Aquest és només un primer pas. La nostra feina continua, hem de donar respostes a la resta de víctimes, ja sigui per la via administrativa o la via civil, ajudar molta més gent que passa aquest mal tràngol. Amb la sentència la conselleria d’Educació hauria d’obrir l’expedient que en el seu dia va tancar de mala manera, perquè no es va fer una investigació amb la contundència que s’hauria d’haver fet, tal com va admetre el conseller Bargalló. Ara hem de donar-li la sentència i sol·licitar al conseller que facin una investigació com més aviat millor. Si d’aquí en deriva una responsabilitat que va més enllà del pederasta, doncs que se sancioni la institució. A més, quan es formi la comissió d’investigació al Parlament, la sentència també ens servirà com una eina més per demanar responsabilitats als Maristes. Ja n’hi ha prou d’amagar-se: parlem molt de trencar el silenci, però a vegades tanquem la porta amb pany i forrellat perquè no entri la llum.

Ha ajudat moltes persones.

El silenci només protegeix l’agressor. El que he fet és posar les eines necessàries i donar confiança perquè les persones ho poguessin denunciar, que les víctimes se sentissin acompanyades. I ho continuaré fent.