Els manters desafien el dispositiu policial de Colau
El segon dia de l’operatiu contra el ‘top manta’ a Barcelona acaba amb tres venedors detinguts
BarcelonaLes primeres 48 hores de dispositiu policial contra el top manta a Barcelona ja han deixat veure que els venedors ambulants hi plantaran cara. Dilluns es desplegaven 100 agents fixos per erradicar l’activitat del centre de Barcelona, però ahir ja es detectaven els primers manters desafiant amb els seus llençols la pressió policial. A la tarda arribaven les tres primeres detencions entre corredisses al Port Vell que van obligar la Guàrdia Urbana a tallar dues sortides de la ronda Litoral per evitar l’atropellament d’alguns venedors ambulants. I a la nit la promesa del col·lectiu de “resistir” malgrat la pressió policial es feia evident quan centenars de manters van tornar a instal·lar-se en punts de venda habituals tan bon punt va acabar l’horari establert de patrullatge. Cap a quarts de deu del vespre, l’ARA va poder comprovar com desenes de venedors no només van començar a ocupar l’entorn del cafè Zurich i de la Rambla, sinó també la zona litoral, des del passeig Joan de Borbó fins al moll d’Espanya. Al tancament d’aquesta edició, més de 300 venedors havien desplegat la manta.
Al matí l’alcaldessa, Ada Colau, havia intentat rebaixar el to del seu tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, dient que el dispositiu busca saturar l’espai per evitar que l’ocupin els manters i no “persegueix” ningú. Però quan faltaven pocs minuts per a les sis a Twitter ja corria un vídeo en què s’apreciava com la policia encerclava els manters que s’havien instal·lat al moll d’Espanya, la prolongació de les Rambles, i el cos comunicava les tres detencions per un delicte contra la propietat industrial i desordres públics.
Cap al vespre el retorn dels manters feia evident que el col·lectiu anava a l’una: “Resistirem. Lluitem des que arribem, jugant-nos la vida, i no deixarem de fer-ho ara”, havia dit hores abans el portaveu dels manters, Lamine Sarr, que va considerar una “traïció” la mesura del govern municipal. Els manters acusen l’alcaldessa de Barcelona de “crear”, amb aquesta estratègia policial, “presons als carrers” i “reprimir els venedors ambulants per quedar bé amb alguns polítics” de l’espectre dretà.
Però no eren els únics. L’entitat Tras la Manta, que agrupa diversos col·lectius de manters, també va lamentar públicament el que consideren un “canvi de discurs” de Colau i ahir també es miraven “amb alarma” l’anunci del desplegament per acabar amb el top manta ”. Els venedors ambulants d’aquesta plataforma van qualificar l’acció policial de “sobredimensionada”. L’entitat també assenyalava Colau: “No respectar els drets de les persones no és ser d’esquerres”. Decebut, Sarr també va retreure a Colau que hagi fet virar el govern municipal a la dreta i estigui fomentant idees racistes i esbiaixades contra els manters amb “el discurs” de la inseguretat als carrers: “Abans de les eleccions tots ens vam comprometre a buscar solucions humanes al top manta ”, es va queixar.
Un enfocament “erroni”
Qui també reprova l’abordatge policial del conflicte és el sociòleg nord-americà Carlos Delclós, que considera que afrontar la qüestió “com un problema de seguretat” és un “error” que només “aguditza” la problemàtica i “dona ales a l’extrema dreta”. És més, l’expert diu que donant la raó a l’enfocament en la seguretat el consistori “no només està fent mal a persones que són vulnerables i estan oprimides per un sistema racista”, sinó que alhora s’està transmeten un missatge “tòxic” a la ciutadania: “Que els migrants són potencials criminals” quan “no tenir papers no és un crim”.
Ahir mateix el síndic de greuges, Rafael Ribó, va referir-se a un informe de l’any 2016 en el qual ja recomanava el “combat frontal al comerç il·legal”. Això sí, preguntat pel macrodispositiu policial, Ribó també va apuntar que el document, que va comptar amb la participació de “totes les administracions”, també subratllava la necessitat de donar “ajut social a qui ho requerís i la necessitat d’anar a perseguir d’una manera directa les fonts de distribució d’una mercaderia il·legal”.
Delclós, però, advoca per un gir a l’hora de gestionar el conflicte amb el top manta. Sosté que cal començar a tractar la qüestió partint de la idea que "els manters i els comerciants poden tenir interessos comuns". Parla de cooperar enlloc de competir, d’habilitar espais concrets per a la venda ambulant, de fixar horaris. I, sobretot, de recordar que són “veïns que al final fan el que tothom fa, que és fer tot el que poden per pagar un lloguer, que és altíssim a la ciutat”.
