Es manté l’expansió dels enterovirus i ja se n’han detectat 60 casos

BarcelonaL’alerta sanitària desfermada a Catalunya per l’aparició d’un brot d’enterovirus sembla lluny d’apaivagar-se. Així es desprèn de l’últim comunicat fet públic ahir pel departament de Salut, en què s’informava de dotze nous casos que eleven la xifra provisional de menors afectats fins a 60. D’aquests, 29 seguien ahir hospitalitzats i quatre estaven ingressats en una unitat de cures intensives (UCI), mentre que el dia anterior hi havia 21 ingressats i dos estaven a l’UCI més greus i amb pronòstic reservat.

Tot i així, durant les últimes hores també van rebre l’alta quatre nens més, i el cap del servei de pediatria de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, Carlos Rodrigo, va insistir que la majoria dels casos “són lleus” i, malgrat que tinguin una afectació neurològica, “majoritàriament no comporta problemes significatius”. Això és el que més preocupa del brot, i és que els més d’un centenar de subtipus que engloben els enterovirus no acostumen a presentar complicacions neurològiques greus en menors. Sí que ho havien fet en els últims anys al Canadà, els EUA i alguns països del Sud-est Asiàtic, però mai abans a l’Estat. És per aquesta raó que Tomàs Pumarola, cap del servei de microbiologia de la Vall d’Hebron -l’hospital que ha agafat les regnes de la crisi, ja que va ser el primer d’alertar dels casos més greus i d’elaborar un protocol d’actuació-, va recordar que es tracta d’un subtipus d’enterovirus “emergent” que encara cal classificar amb precisió, però que en primera instància sembla tractar-se de l’A71. En qualsevol cas, Salut confia a disposar a partir de dilluns dels resultats de més analítiques per poder determinar millor l’abast i el tipus de brot.

Crida a la calma

El missatge de Salut, de fet, se centra a subratllar que la gran majoria dels casos no comporten un perill vital i presenten una evolució favorable. La conselleria recomana fer vida normal, portar els nens a l’escola i, només en cas de febre, mantenir-los a casa -una recomanació que s’hauria de seguir sempre-. Atès que no hi ha cap vacuna ni tractament clar per fer front als enterovirus, també destaquen la importància de vigilar les mesures higièniques per reforçar la protecció davant d’un eventual contagi. Com que principalment es transmet per via fecal i oral, i també respiratòria, Salut precisa que aquestes mesures passen per rentar-se freqüentment les mans, especialment després d’anar al lavabo o canviar bolquers, a més de tapar-se la boca i el nas amb un mocador d’un sol ús en cas d’esternut.

L’endemà que l’ARA publiqués el testimoni dels pares d’una nena morta a Reus presumptament per aquest enterovirus -segons Salut se’n té la sospita, però ha sigut impossible d’acreditar-ho científicament-, el Síndic de Greuges també va informar que obria una investigació d’ofici per esbrinar si l’abordatge de la crisi que havia fet Salut era l’adequat, a més de demanar als mitjans de comunicació que evitin crear “un alarmisme desmesurat entre l’opinió pública”.

En una entrevista a TV3, el doctor Rodrigo va ratificar també que la majoria dels menors afectats tenen entre dos anys i sis mesos de vida, tot i que un dels últims casos que s’analitzen és el d’un nen de 8 anys. “És probable que apareguin més casos, perquè aquest virus és molt corrent i continuarà provocant, com gairebé sempre, infeccions lleus. Com que ara estem enormement atents a qualsevol manifestació en el sistema nerviós central, ho detectarem ràpidament”, va insistir el cap de pediatria de la Vall d’Hebron.