El veto a Ciutadans tensa l’Orgull

BarcelonaEl Pride Barcelona va batre ahir tots els rècords. 100.000 persones segons els organitzadors i 55.000 segons la Guàrdia Urbana van marxar per l’avinguda Paral·lel per reivindicar els drets de lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals i, concretament, els de les famílies LGTBI. És la manifestació més multitudinària des que el 2008 la patronal d’empreses per a gais i lesbianes, l’ACEGAL, va impulsar la celebració, que sovint ha estat criticada per estar massa entregada a les marques i ser poc combativa. Aquest any l’organització es va esquerdar precisament per la política: el veto a Ciutadans va fer que un dels seus principals impulsors dimitís.

La formació taronja, que des de feia anys hi participava amb la seva carrossa, va ser vetada pel seu acostament a Vox. El Pride va demanar a tots els partits que firmessin un compromís de no pactar amb partits homòfobs. Ciutadans el va signar a Barcelona, però no a Madrid. A l’organització no li va semblar convincent i va optar per excloure’ls de la marxa, a la qual sí que van assistir el PSC, ERC, el PDECat i els comuns -amb la presència de l’alcaldessa Ada Colau.

Com a resposta al veto, Ciutadans va optar per recórrer el centre de Barcelona amb un autobús taronja amb el lema “ Vamos Orgullo ”. Un grup de manifestants que assistien a una altra marxa per l’Orgull li van barrar el pas a la plaça Universitat i hi van pintar “Fatxes” al crit de “Fora feixistes dels nostres barris!”

“Continuarem defensant la llibertat i la igualtat per sobre dels sectarismes polítics”, va defensar la portaveu d’igualtat de Cs, Noemí de la Calle, que va agrair el suport de Juan Julià, president d’ACEGAL i fundador de la cadena d’hotels Axel, que va dimitir dels seus càrrecs al Pride pel seu desacord amb el veto i la politització de l’esdeveniment.

El president de Ciutadans, Albert Rivera, va denunciar ahir a la nit a través de Twitter que els crits i les pintades als seus autobusos van ser obra de "grups d'autèntics feixistes" que van "enterbolir" la celebració de l'Orgull. "Si creuen que amb violència ens callaran es que no coneixen el partit dels valents", va insistir el líder del partit taronja.

Defensa de la gestació subrogada

El presentador del Telenotícies vespre, Toni Cruanyes, va ser l’encarregat de llegir el manifest d’aquesta edició, que portava per lema Som família. Cruanyes, que el 2015 va explicar que ell i el seu marit havien sigut pares, va demanar nous convenis d’adopció internacional amb països no LGTBI-fòbics.

Actualment l’adopció internacional és una quimera per a la majoria de famílies homosexuals. Tot i que la llei ho permet des del 2005, cap parella gai havia pogut adoptar un nen d’un altre país a data del 2018, l’últim any amb registres.

El manifest també exigia que es garantís “el dret de filiació de totes les criatures sense importar el seu origen”, en referència als nadons nascuts a través de gestació subrogada que recentment han quedat atrapats a països com Ucraïna perquè és una tècnica no reconeguda a l’Estat.

“Demanem al govern espanyol que reconeguin els nostres fills, que no els deixin com a apàtrides”, reclamava durant la marxa Marcos Jornet, president de l’associació Són els Nostres Fills, que agrupa tant famílies heterosexuals com homosexuals que han fet servir aquesta tècnica. Jornet va agrair a l’organització del Pride el suport a la seva causa, així com a Ciutadans i el PDECat.

Un públic aclaparadorament jove

La manifestació, que va començar a les Tres Xemeneies del Paral·lel, va desembocar a l’avinguda Maria Cristina, on el públic -aclaparadorament jove- esperava entrada la nit els concerts de Chenoa, Karina, Inna, La Terremoto i Vengaboys, que se sumaven a les actuacions de Soraya, Melody i La Prohibida de divendres.

“He vingut a passar-m’ho bé, més que a reivindicar res, perquè sé que això no és una protesta, sinó una festa capitalista”, explicava l’Alex Martínez, un jove trans de 17 anys d’Arenys de Mar.

Martínez no sent que el Dia de l’Orgull sigui “inclusiu” ni un “espai segur” per a nois com ell, perquè segurament, si intenta lligar amb algun noi gai cis (és a dir, no trans), el rebutjaran. “He comptat quants homes cis i blancs hi ha al fulletó del Pride i n’hi ha més d’una trentena; trans, cap”, lamentava.

“Avui, quan venia cap al Pride, un home m’ha vist amb la bandera irisada i m’ha dit que me la tragués i em posés l’espanyola, que era massa guapa per ser lesbiana”, detallava Lucía Navarro, de 17 anys, que havia anat a la mobilització amb dues amigues bisexuals més.

“Estic farta que se’m posin tios al voltant quan em faig un petó amb una noia”, explicava Navarro. “Jo estic cansada que m’ofereixin fer trios quan els dic que soc bisexual”, afegia la seva companya.

Nova York recorda els 50 anys de Stonewall

“Estic orgullós de ser l’alcalde de la ciutat amb la comunitat LGTBI més gran del món”. Amb aquestes paraules l’alcalde de Nova York, Bill de Blasio, donava ahir el tret de sortida a la commemoració dels 50 anys de Stonewall, els aldarulls que van enfrontar clients i policies i que van suposar un punt d’inflexió en la lluita pels drets del col·lectiu LGTBI.

A pocs metres del mític bar i acompanyat de clients que van viure de primera mà les protestes, De Blasio va carregar contra l’administració Trump: “Volen retirar drets als LGTBI i fer-los fora de l’exèrcit tot i tenir tot el dret de servir la nació. Ens volen arrabassar totes les conquestes que hem fet plegats, però l’esperit de Stonewall està viu i estem preparats per lluitar”, va defensar l’alcalde demòcrata.