Barcelona vol acollir la manifestació a favor dels refugiats més massiva d'Europa

BarcelonaBarcelona viurà el dissabte 18 de febrer una gran manifestació amb el lema 'Volem acollir', inclosa en la campanya 'Casa nostra, casa vostra', que agrupa unes 900 entitats i col·lectius de tot tipus implicades en la solidaritat activa amb les persones refugiades i immigrades. Els organitzadors volen que la mobilització sigui "la més nombrosa" que s'hagi fet fins ara a Europa.

La manifestació culmina una campanya de diversos mesos que ha portat a la recollida de més de 70.000 signatures en el manifest unitari. S'escalfaran motors dissabte, 11 de febrer, amb un macroconcert al Palau Sant Jordi, que comptarà amb una cinquantena d'artistes i per al qual es van esgotar les 15.000 entrades disponibles en tan sols dues setmanes.

L’espot de presentació de la manifestació arrenca amb missatges que s’atribueixen a mandataris com el president espanyol Mariano Rajoy, el president nord-americà Donald Trump, el primer ministre hongarès Viktor Orbán o la candidata ultradretana francesa Marine Le Pen: "Soc el que es renta les mans, el que diu que la seva vida val menys que la teva, el que diu aquí no hi cabem tots, no s’hi pot fer res". Els responen una sèrie de persones anònimes que repliquen: "Junts podem".

Entre la multitud d’accions que s’han realitzat en les últimes setmanes per preparar la protesta, dimarts al partit de copa del Rei al Camp Nou es va desplegar una pancarta amb la convocatòria i es fa fer un mosaic amb 4.500 cartolines, la xifra de refugiats que la Generalitat s’ha ofert a acollir. Diumenge a la Barceloneta es va celebrar un acte en record dels 14 subsaharians morts fa tres anys a la platja del Tarajal de Ceuta, quan la Guàrdia Civil els disparava bales de goma i gasos lacrimògens mentre intentaven arribar en una pastera a terra ferma.

"Ens manifestarem no per una qüestió de bona fe, sinó per defensar els drets humans. Sortirem al carrer per dir que estem al costat de les persones refugiades i immigrades, per dir 'no' a les fronteres i per defensar el dret a la lliure circulació, que està recollit als tractats internacionals", explica Adriana Cabeceran, portaveu de les entitats. La campanya reclama vies legals i segures d’entrada a Europa i denuncia la "complicitat" dels estats membres i les institucions comunitàries amb les més de 5.000 morts que l’any passat es van registrar al Mediterrani. La protesta també servirà per denunciar el "racisme institucional" contra els nouvinguts a casa nostra, sigui quina sigui la seva situació administrativa: "Diem que volem acollir, però no de qualsevol manera, volem igualtat de drets i dignitat perquè la lluita de les persones migrants i refugiades és de tots, no d’ells i nostra. És una lluita pels drets universals a l’escola, la sanitat i l’habitatge, i per l’accés a la nacionalitat: volem ciutadans de ple dret".

Rubén Wagensberg, coordinador de la campanya, ha explicat el recorregut de la manifestació que el 18 de febrer sortirà a les 16.00 h de la plaça Urquinaona i recorrerà la via Laietana fins a arribar al parc de la Barceloneta. La capçalera estarà formada per quatre blocs: al primer s’hi situaran voluntaris, al segon les entitats especialitzades en refugi i immigració, al tercer la resta de col·lectius i a l'últim, al darrere, els representants institucionals i els partits polítics.

Wagensberg ha anunciat que després de la mobilització presentaran a la Generalitat un decàleg de "mesures concretes i urgents" en matèria d’acollida, "per millorar la situació dels migrants i refugiats que ja són aquí i per als qui han de venir", que donarà continuïtat a la campanya.

La UE només s’ha repartit 11.966 refugiats des de Grècia i Itàlia en un any i mig

La manifestació exigirà que les institucions es posin les piles en relació a l'acollida dels refugiats. De fet, la Comissió Europea va publicar ahir un informe que constata que el sistema de repartiment de refugiats entre els estats membres de la Unió Europea segueix encallat. Un any i mig després de la seva aprovació només 11.966 persones han viatjat des dels camps de Grècia i Itàlia fins a algun altre país europeu. L'estat espanyol és el cinquè que ha reubicat més persones des de Grècia, 600, per darrere de França (2.445), Alemanya (1.342), Holanda (932) i Portugal (690). Pel que fa als refugiats que són a Itàlia, l’Estat n’ha acceptat 144, mentre que n’ha acollit 289 des de fora de la UE, 57 dels quals a través de l’acord amb Turquia. Estats com Polònia o Hongria no han acollit ni un sol dels 160.000 refugiats atrapats a Grècia i Itàlia.

L’informe mostra que al ritme actual el compromís d’ajudar 160.000 persones atrapades a Grècia i Itàlia en dos anys serà impossible d’assolir. De fet, les xifres indiquen que només s’han distribuït un 7,5% de les persones previstes en l’any i mig d’existència del mecanisme.

L’altre instrument per ajudar els refugiats acordat per la Unió Europea, el que preveu l’acollida directa des de països de fora del club per evitar el tràfic de persones, tampoc avança ràpid. La UE es va comprometre el 2015 a acollir 22.000 persones en dos anys a través d’aquest mecanisme. Per ara, se n’han acollit 13.968, però la xifra també inclou els refugiats expulsats de Grècia fins a Turquia amb l’anomenat mecanisme 1 per 1: per cada expulsat des de les illes gregues, un refugiat d’un camp a Turquia és acollit. Segons la CE, 3.098 persones han arribat a Europa amb aquest sistema.