Manifest a favor d'una "re-evolució no-violenta" per evitar l'"extermini total" de la civilització
Signen l'escrit Arcadi Oliveres, Pepe Beunza, Itziar González Virós i Xavier Antich, entre altres
Un manifest titulat Re-evolució global o extermini total firmat per Arcadi Oliveres, Pepe Beunza, Xavier Antich, Martí Olivella i Solé, Eudald Carbonell i Itziar González Virós, entre molts altres, assegura que per evitar "el quasi inexorable auto-extermini" de la civilització cal una "re-evolució" basada en "un conjunt d'evolucions ràpides, dràstiques, efectives, individuals i col·lectives que afecten la globalitat de les inter-relacions humanes i d'aquestes amb la natura". "Totes les civilitzacions tenen data de caducitat i, en el seu apogeu, la majoria dels seus habitants no s'adonen que cada dia que passa s'acosten al seu final", adverteix.
Així, l'escrit que avança l'ARA apunta que la falta d'alternativa a les variants del sistema capitalista després de la Guerra Freda ha accentuat el seu caràcter "genocida i ecocida", i considera que la solució es troba en la resistència que ja s'ha aplegat en diferents moviments, com l'Occupy i el 15-M, que "van destacar les greus mancances de les democràcies i del sistema financer". També se subratlla el paper del moviment Rebel·lió o Extinció. "És qui més intenta aplegar la necessitat d'un dràstic canvi en el sistema i en l'estil de vida", apunta.
També aposta per una "re-evolució post-violenta, que no compta amb la violència perquè la considera un caràcter recessiu de l'hominització, una característica patriarcal i masclista a superar". De fet, el manifest assegura que aquesta revolució ha de ser "forçosament no-violenta" per superar i no agreujar les "violències inacceptables" que ja es pateixen, com les que "infringeixen els poders establerts per perpetuar els desequilibris sobre els quals basen la seva dominació destructiva".
Pel que fa a les protestes i als aldarulls que s'han viscut sobretot a Catalunya, però també a la resta de l'Estat, arran de l'empresonament del raper Pablo Hasél, el manifest diu que "són l'expressió i el resultat de la frustració dels sense veu, dels sense futur, dels que el sistema ha exclòs". "La ràbia necessita expressar-se, i la destrucció és una veu desesperada quan la creació esperançada sembla impossible", diu el text.
Així, el manifest marca el camí alternatiu a seguir amb sis passos: "Fer evidents els desequilibris, elaborar propostes i cercar acords per modificar-los, denunciar-los, deixar de cooperar-hi, exercir la desobediència civil i generar alternatives".
També signen el manifest Jordi Palou i Loverdos, Luca Gervasoni i Vila, Cécile Barbeito Thonon, Natxo Tarrés Garcia, Noe Ayguasenosa i Soro, Josep Xercavins Valls, Jordi Griera i Roig, Sandra Saura Mas, Antoni Soler i Ricart, Joan Tarrida Bellver, Lluís-Ignasi Pastrana i Icart, Jaume Osete Gómez, Josep Redorta Lorente, Simonetta Costanzo Pittaluga, Feliu Madaula Canadell, Olga Alcaraz Sendra, Javier Wilhelm Wainsztein, Victor Fanlo Punter, Jordi Ticó Ferrer, Montserrat Castellà Olivé, Albert Torras Corbella, Pilar Quera Colomina, Virginia Martínez Martínez, Josep-Lluís Rognoni Plana, Brigitte Hansmann, Anna Maria Comas Masferrer, Joan M. Bovet i Ballús, M. Mercè Balasch Sagrera, Montserrat Montané Carreras, Carme Tarrida i Bonet, Laura Palou Loverdos, Carme Montore Perez, Louis Lemkow Zetterling i Anna Pérez Català.