Manel Cervantes: “La supervivència al covid-19 s’ha duplicat en totes les franges d’edat”

Santa Coloma de GramenetCom a cap del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Parc Taulí des del 2015, Manel Cervantes ha viscut en primera línia l’atenció als malalts de coronavirus. I ho ha fet en un centre de referència per a més de 400.000 habitants del Vallès Occidental. El facultatiu assegura que la segona onada no té res a veure amb la primera en termes de repercussió de la malaltia, i el fet que hi hagi més positius, insisteix, no s’ha traduït en un augment de la mortalitat. De fet, al seu centre, la supervivència al covid s’ha pràcticament duplicat en totes les franges d’edat, inclosa la dels majors de 80 anys.

Les xifres de mortalitat al Parc Taulí han millorat.

Molt. Entre el 15 de març i el 15 d’abril teníem una seixantena de morts a la setmana; 72 en tan sols una. En només quatre setmanes vam arribar a acumular 200 defuncions. En canvi, a la segona onada, la setmana que n’hem tingut més n’hi ha hagut 13.

¿Aleshores al Vallès Occidental ara hi ha menys morts per covid-19?

Desgraciadament n’hi ha, perquè per sobre dels 65 anys aquest virus fa molt mal. Però creiem que és important remarcar que nosaltres no hem tingut cap mort per sota dels 50 anys en aquesta segona onada. A la primera, els finats de menys de 65 anys només van ser vuit. No vull ser triomfalista, però les pneumònies en general maten la gent jove, i això no està passant. Però sí, el covid a partir dels 65 realment fa molt mal.

¿La supervivència ha augmentat en totes les franges d’edat?

Sí. Hem anat comparant les dades de supervivència des del setembre amb les de març i abril i veiem que la xifra pràcticament duplica la de la primera onada. Al juliol i a l’agost vam començar a rebre un augment dels casos i aleshores no registràvem cap mort perquè la majoria eren pacients joves. I jo pensava: “Ja veuràs quan ens comencin a tornar a arribar els avis com tot canvia”.

Però no va ser així.

Des que ens van créixer els ingressos a l’octubre, ens ha augmentat l’edat mitjana dels ingressats fins als 72 anys, però no se’ns ha tornat a disparar la mortalitat sinó que s’ha reduït a la meitat en totes les franges d’edat. Bé, en les de menors de 50 no, perquè ja no en teníem.

Creu que és una tendència global?

Potser no és representatiu de tot el país, però treballem en una àrea de 400.000 habitants i som l’únic hospital de la zona. A més, hem atès pacients de Mollet, Granollers i Terrassa i, de fet, una tercera part dels atesos en aquesta segona onada a l’UCI no eren residents a Sabadell. I això sí que està passant a tots els centres sanitaris, perquè treballem com un sol hospital.

Els pacients de 80 anys en endavant, els més complexos de recuperar, sobreviuen un 40% més.

Sí, i en qualsevol altre malaltia això es consideraria un èxit. La mortalitat en aquests pacients va arribar a ser del 30% i ara està al voltant del 12%. Realment és una millora. No ens rendim quan el pacient és recuperable, per molt gran que sigui, si li podem posar la ventilació assistida, que és menys invasiva i agressiva que la intubació. Tenim avis que milloren el pronòstic amb quatre dies i que aconsegueixen salvar-se.

I a la resta de franges d’edat?

Per sota de 70 anys la mortalitat de tots els malalts que ingressen és del 3%. Això vol dir que es moren persones, però lluny de les xifres que deixa la pneumònia pneumocòccica, la més freqüent. I la gent més complexa és la que té altres patologies, esclar. També és cert que no hem acabat la segona onada i que no són dades definitives, però de moment s’aguanten. I també ens animen: era la nostra sensació i les dades ens ho han acabat confirmant.

A què es deuen aquests canvis?

No podem ser superbs i dir que és perquè ara els tractem millor. Crec que és una barreja de factors. Els malalts arriben abans i sabent que tenen covid perquè s’han fet les proves a la primària, i de manera ordenada: ara no ingressem pacients de cent en cent, sinó de deu en deu. Anem millor.

El coneixement també influeix.

I tant. Hem après quins tractaments funcionen millor i cal administrar al primer moment per augmentar la seva efectivitat, com els corticoides. I també hem après a no donar medicaments que no serveixen per a res. Això pot semblar una ximpleria, però fem menys mal als pacients.