Manel Balcells: "A la Generalitat hi ha hagut moltes veus però pocs criteris clars"

BarcelonaEl Consell Assessor de Salut (CAS) ha fet una primera anàlisi de la crisi del coronavirus i de com s'ha gestionat. En una entrevista a l'ARA amb Antoni Bassas, el seu president, Manel Balcells, ha valorat la resposta que s'ha donat des de diferents estaments. Ha qualificat amb un notable alt la resposta assistencial dels professionals, ha donat un suspens la gestió de les residències i ha aprovat just la resposta de l'estratègia de salut pública. En aquest últim apartat, Balcells ha assenyalat que el CAS ha trobat a faltar un portaveu cientificotècnic consensuat: "Hi ha hagut moltes veus i no hi ha hagut uns criteris clars des d'aquesta perspectiva. I seria convenient que hi haguessin criteris cientificotècnics consensuats de cara a la població".

En aquest sentit, ha apuntat que no es pot identificar qui és el doctor Simón del Govern. "El que seria normal és que poguéssim dir: aquest és el doctor que porta el control epidemiològic a la Generalitat. En principi seria el doctor Guix, però ens sona més el doctor Mitjà o el doctor Trilla, i cadascun representa unes posicions diferents". Per al president del CAS, aquesta diversitat de criteris ha generat "una certa confusió de cara a la ciutadania i de cara a l'estratègia pròpia".

Ara bé, Balcells ha recalcat que cal tenir en compte que les competències del Govern en matèria de Salut "han estat minvades": "L'estratègia comunitària no ha estat marcada per la Generalitat, ni els criteris de les proves diagnòstiques o la compra de material. No ha pogut gestionar-ho". I aquest fet també ha provocat "un estira-i-arronsa que ha sigut habitual aquests dies".

"La telemedicina ha vingut per quedar-se"

El document del CAS identifica les fortaleses i debilitats del sistema de salut pública de Catalunya. I, entre els punts forts, Balcells ha destacat la introducció de les noves tecnologies i aplicacions que han esdevingut "una gran solució pel seguiment dels pacients crònics i per l'atenció domiciliària". Per això el president del consell aposta per continuar amb les visites mèdiques virtuals sempre que es puguin fer "amb confidencialitat, podent utilitzar i veure les proves necessàries, de manera encriptada i amb accés a la història clínica".

Per a Balcells, "això ha vingut per quedar-se i gran part de les visites es podrien fer així", ja que això permetria rebaixar la pressió assistencial de CAPs i hospitals. Ara bé, recalca que aquestes dades han d'estar protegides i han de ser confidencials, i, sobretot, "ningú en pot treure profit".

Canviar el model de residències

Un dels punts més negres de la gestió de la pandèmia han estat les residències de gent gran, que acumulen un alt percentatge de les morts per covid. En un principi depenien del departament d'Afers Socials, però Salut va assumir les competències en plena crisi i va haver d'intervenir diversos centres. Balcells ha puntualitzat que el CAS no té competències per decidir com han de ser les residències, però sí que ha recomanat "repensar el model sociosanitari".

I una de les claus, segons el doctor, passa per potenciar l'atenció domiciliària: "Som una societat que envelleix i que pretenem que tingui una qualitat de vida suficient. I el model en general no és la residència, és el domicili, amb el suport necessari segons el cas". Així, aquest model seria l'ideal per a les persones que tenen autonomia o que, amb ajuda externa, poden tenir-ne. Però no per persones dependents o que tenen patologies com l'Alzheimer que requereixen cures les 24 hores, que estarien "en el camp més sociosanitari".

D'altra banda, el president del Consell creu que s'hauria de potenciar una indústria local per no dependre dels mercats exteriors a l'hora de comprar material: "No hi havia indústria local a Catalunya per fer elements bàsics com mascaretes o bates, i ens faltaven organismes d'acreditació". I una de les solucions passarien per potenciar la col·laboració publicoprivada, com s'ha fet amb els respiradors que s'han creat durant la pandèmia.