Els maltractadors no tindran dret a veure els fills menors

MartorellEls pares investigats per violència masclista no tindran dret a les visites dels seus fills menors d'edat. Aquest divendres entra en vigor una reforma del Codi Civil que estableix que a partir d'ara en cas que hi hagi en curs un procés penal obert contra l'home per agredir la seva parella o fills, o hi hagi “indicis fundats de violència domèstica o de gènere”, els jutges no podran fixar cap règim de visites o l'hauran d'anul·lar si ja estava concedit.

El canvi busca reforçar les garanties de protecció dels menors, reconeguts des del 2005 com a víctimes directes de la violència masclista, i consagra jurídicament la premissa defensada tant pel ministeri i la conselleria d'Igualtat com per entitats feministes que un agressor no pot ser un bon pare. Si bé des d'aquell any ja es prohibeix la custòdia compartida en el cas de maltractaments, i posteriorment la llei de protecció a la infància també apuntava restriccions en el règim de visites, la realitat és que la justícia ha sigut molt permissiva amb els progenitors agressors.

3% de negatives a les visites

Natàlia Santandreu, advocada de família i membre de Dones Juristes, concedeix que és un "pas de gegant" perquè suposa un "imperatiu" per als jutges, a qui -apunta- els "costava molt" negar les visites. En aquest sentit, el 2019 es van presentar més de 168.000 denúncies per violència masclista, sense que se sàpiga en quants casos hi ha fills pel mig, i es van concedir més de 47.000 ordres de protecció cap a la dona. Es desconeix en quants d'aquests casos hi havia fills, però només es van suspendre 948 règims de visites (3%) i 1.200 suspensions de la guarda i custòdia (3,8%), segons l'anuari del Consell General del Poder Judicial.

A diferència del que passava fins ara, els jutges hauran de motivar la decisió d'autoritzar el contacte de pare i fill quan consideri els beneficis de "l'interès superior del menor" i "prèvia avaluació de la situació de la relació paternofilial". Ara bé, queda exclòs el progenitor en qüestió si està en presó provisional o compleix condemna per agressió, atac o atemptat contra la parella o els fills.

La reforma no distingeix pares de mares, però l'estadística constata cada dia que la violència predominant és la que exerceixen homes contra dones i la de pares contra fills. Amb tot, també les mares violentes amb la parella o amb els fills es quedaran sense règim de visites.

Prevenció contra la violència vicària

Per a Santandreu el canvi és un "bon mecanisme per prevenir l'anomenada violència vicària, és a dir, castigar les dones fent mal o instrumentalitzant les criatures. Des que va començar l'any, a Espanya han estat assassinats sis menors pels seus progenitors o les seves parelles, i, d'aquests, quatre consten a les estadístiques de violència masclista perquè l'agressor era el pare, però en el cas d'una nena de Sant Joan Despí la menor no hi està inclosa perquè la responsable de la mort va ser la mare.

Entre els recels que ha aixecat aquesta reforma hi ha la qüestió sobre en quin moment processal es començarà a suspendre visites perquè el text aprovat només diu que serà així quan el progenitor estigui "en un procés penal" o si hi ha proves evidents de violència, com ara un informe mèdic de lesions. Santandreu explica que quan s'interposa una denúncia hi ha un marge d'entre 24 i 72 hores per a la vista de les ordres de protecció, i sosté que en aquest moment el jutge ja tindrà elements suficients per decidir si autoritza o no la comunicació entre els agressors i els seus fills.