Torna el malestar a la FP pels plans d'Educació

BarcelonaLa revolta d'agents econòmics i socials amb ideologies tan diferents com els sindicats i les patronals va aconseguir aturar fa un any el nou model de formació professional (FP) anunciat pel departament d'Educació. La conselleria volia que, ja aquest curs, hi hagués un únic currículum per a cada cicle formatiu, de manera que la càrrega lectiva es concentraria en el primer any i el segon els alumnes podrien triar entre la FP dual (formació a l'empresa) o la convencional (pràctiques). Els plans, però, van topar amb el rebuig frontal de tot el sector, i finalment el departament va aturar els canvis, a l'espera d'aconseguir el consens.

La intenció del departament és aprovar la nova resolució aquest any, perquè entri en vigor el curs que ve. Però no serà fàcil: la proposta està tornant a topar amb les reticències del professorat. Organitzats a la plataforma Defensem la FP, i amb el suport dels sis principals sindicats, els docents avisen que el nou model "maquilla" l'actual sistema. "No compten amb la nostra opinió, només ens fan servir per blanquejar i legitimar la reforma que preparen", assegura Enric Mieza, portaveu del col·lectiu, que, afegeix, ja prepara mobilitzacions per combatre aquest escenari.

Els professors critiquen que els plans del departament passen per reduir les hores acadèmiques dels cicles, cosa que temen que s'aprofiti per fer una mena d'"ERO encobert" i prescindir de part dels 6.000 docents de formació professional. "És una reforma low cost per abaratir el sistema", afirma Mieza. Ara un cicle de grau superior té 2.000 hores, que es reparteixen fent-ne 1.650 a l'institut i 350 de pràctiques a l'empresa. Amb el nou model dual es preveu arribar a les 2.320 hores, però fent-ne 330 menys a l'institut (1.230 h) i 650 més a l'empresa (1.000 en total). "Això és una pèrdua formativa per a l'alumne i té un impacte negatiu a la classe, perquè la convivència d'alumnes que fan dos models diferents dificulta treballar per projectes", apunta Mieza.

Educació, però, nega que aquesta proposta redueixi el nombre d'hores per professor i recalca que si que hi ha pressupost per aplicar el nou model per a la formació del professorat, el foment de l'FP dual i els programes de qualitat. A més, fonts del departament han apuntat a l'ACN que s'està treballant conjuntament amb la mesa sindical per buscar acord en tots aquests temes.

"Propaganda del departament"

Des dels sindicats retreuen que aquesta "oportunitat d'acord" a què fa referència Educació s'està duent a terme de forma "parcial" i sense tenir en compte l'opinió dels docents. De fet, defensen que la reforma, tal com està pensada, va en detriment de la qualitat educativa i que no es poden establir objectius de creixement per a la FP dual quan encara no s'ha avaluat la seva implantació ni s'han assignat recursos per al professorat per garantir la seva dedicació. "Això ho ha de fer cada centre i cada departament professional en funció de les necessitats del territori i de les famílies professionals", asseguren.

Els professors també avisen que els alumnes que opten per la FP dual "fan moltes hores per acabar en dos anys" i no tots suporten aquesta càrrega de feina. A Catalunya 250 centres imparteixen el model de formació professional dual i en pocs anys el nombre d'estudiants ha anat creixent, de 590 el 2012 a 10.007 el 2017. Però tot i que la xifra no para d'augmentar, només representa el 10% de tots els estudiants que fan FP, malgrat que és la que té una inserció laboral més alta. A Alemanya aquesta modalitat arriba al 40% del total de places ofertes de formació professional.

Els sis sindicats (USTEC-STEs, CCOO, Intersindical-CSC, ASPEPC-SPS, UGT i CGT) han fet públic aquest dimarts un manifest per denunciar que la reforma curricular dissenyada per Educació no compta amb el consens del professorat i que "l'elaboració dels nous currículums ha sigut opaca": "No ha sigut un procés participatiu ni consultiu i s'ha tornat a presentar la proposta que el departament ja es va veure obligat a retirar". Les organitzacions sindicals han subratllat que a l'última reunió bilateral de la mesa tècnica de la FP, al novembre, la conselleria va presentar "el mateix projecte ambigu i amb modificacions cosmètiques": "Reclamarem reunir-nos com vam acordar, amb tota la documentació necessària. No volem la propaganda del departament, volem xifres".

Les crítiques dels professors no suposen un rebuig al model dual, sinó un reclam per "repensar-lo de dalt a baix". I, per fer-ho, la plataforma Defensem la FP proposa mirar cap al País Basc, on s'han implantat dos models de dual per no perdre hores acadèmiques: un de dos anys, per reforçar competències, i un de tres anys, amb l'objectiu d'especialitzar els alumnes que ho vulguin. La USTEC-STEs també proposa una formació professional de tres anys. "Suposaria una millora considerable de la formació professional reglada, la qual cosa influirà positivament en el prestigi i en el reconeixement social d'aquests estudis i en l'augment d'oportunitats laborals i personals per a les persones titulades", argumenten en un comunicat.

Una necessitat al món laboral

A l'empresa Comastech, de Blanes, han notat de primera mà la "visió negativa" que es té de la FP. Fa 70 anys que es dediquen a la reparació i manteniment de materials i a la fabricació mecànica. "El relleu generacional l'hem fet amb gent de 40 anys o gent jove no formada", explica Raimond Franch. Davant la dificultat de trobar perfils tècnics a la zona, han tirat pel dret i han decidit obrir una escola per ser ells qui formin els futurs treballadors.

Ja estan en converses amb el departament per obtenir els permisos per ofertar cicles oficials de mecànica, mecatrònica i robòtica, unes disciplines que han detectat que fan falta parlant amb empreses de l'entorn. "Naixem des de l'empresa i volem ser 100% duals, perquè és el millor model per després trobar feina: la formació és més real i hi ha més possibilitats d'inserció", assegura Franch.

El departament d'Educació ha engegat fa poc la campanya 'Un gir de 174 graus', en relació als cicles que es poden estudiar a Catalunya, per potenciar la FP i arribar a la mitjana europea el 2022. Des de la patronal Pimec també reclamen "un canvi de mentalitat" que situï la formació professional com la primera opció per als joves que acaben l'ESO.