Set mesos de tensió interna als Mossos contra les "imposicions"

BarcelonaQue el cap dels Mossos d’Esquadra comparegui al Parlament és gairebé inaudit. El major Josep Lluís Trapero va ser el primer que ho va fer el 2013, quan llavors hi va anar citat per la comissió que va acabar prohibint les pilotes de goma. Si res no hagués canviat, hi hauria d'haver tornat aviat en el marc de la comissió parlamentària que presideix Dolors Sabater (CUP), que pretén redefinir el model de la policia catalana. Però aquesta compareixença ja la farà la nova cúpula dels Mossos, que a partir d’ara estarà liderada pel comissari en cap Josep Maria Estela amb la intendenta Rosa Bosch i el comissari Eduard Sallent.

La comissió del Parlament ha acabat d’accentuar el malestar entre els comandaments, perquè entén que s'ha tornat a posar el focus sobre el cos quan no fa ni una dècada que ja va passar el mateix. La comissió vol revisar les eines que utilitzen els antiavalots i plantejar nous mecanismes de control intern a la policia. Per això durant la celebració de l’acte nacional del Dia de les Esquadres, fa dos mesos, Trapero va defensar que la transparència i la rendició de comptes es fessin “des de l’autoexigència i no necessàriament des de la imposició”. El major ho deia després que els últims mesos els Mossos també s’haguessin convertit en un dels cavalls de batalla del preacord d’ERC i la CUP per investir Pere Aragonès, que incloïa diverses reclamacions.

La CUP demanava que els antidisturbis deixessin de fer servir el foam mentre no es fes públic el protocol d’ús d’aquesta eina –que es va difondre–, que es retiressin les acusacions contra manifestants –que s’ha començat a fer– i que el cos d’advocats d’Interior s’unifiqués en l’estructura central de la Generalitat –que ja s’ha aplicat–. El conseller Joan Ignasi Elena (ERC) encara té pendents altres punts del preacord, com per exemple que en els desnonaments que afectin famílies o persones vulnerables no hi participin les unitats antiavalots dels Mossos –la Brimo i l’ARRO–, cosa que fins ara no s’ha portat a la pràctica.

Tant els comandaments com la plantilla –els sindicats han posat el crit al cel en diverses ocasions– han percebut aquesta revisió constant de la policia com una politització de la seva feina. En canvi, Elena ha assegurat que combatrà “la instrumentalització”, però que als Mossos “mai els han fet por els processos de millora ni el debat polític”. Quan el conseller va arribar a Interior va mantenir Trapero com a cap operatiu del cos, però en cap moment hi ha hagut sintonia, i tant JxCat com ERC havien deixat de confiar-hi. Elena també va mantenir Pere Ferrer com a director general –el càrrec polític– de la policia, i després de poc més de mig any ha volgut moure les peces de la seva mà. Ferrer, que és a Interior des del 2015, va ser el cap de gabinet dels exconsellers de CDC i JxCat Jordi Jané, Joaquim Forn i Miquel Buch, i des de l’octubre del 2019 és el director dels Mossos.

Una estructura sense Trapero

Ferrer va dissenyar una nova estructura per a la cúpula del cos que Buch va presentar l’estiu de l’any passat, amb la intenció de blindar el lideratge en el comissari Eduard Sallent –l’aleshores cap– al marge del que passés amb Trapero, que esperava la sentència de l’Audiència Nacional. Però la sortida de Buch, l’entrada del conseller Miquel Sàmper i l’absolució del major van deixar el nou organigrama, que havia d’aprovar el Govern, en un calaix. Es volia fer desaparèixer la Prefectura, l’estructura de la cúpula dels Mossos amb Trapero i els seus predecessors, per convertir-la en una Direcció Operativa de la Policia.

La destitució del major també suposa desmuntar la restitució de la cúpula dels Mossos de l’1-O que va impulsar Trapero fa un any quan va tornar. La seva marxa forçada implica el cinquè relleu al capdavant del cos en quatre anys.