El 15% dels malalts de covid-19 que arriben a la primària acaben hospitalitzats

Santa Coloma de GramenetUn 15% dels malalts de covid-19 que són atesos en un centre d'atenció primària (CAP) acaben hospitalitzats en el mes següent al diagnòstic, segons un estudi de l'Institut Català de la Salut (ICS), l'Institut per a la recerca a l'Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol) i la Universitat d’Oxford. Les persones que tenen entre 75 i 84 anys pateixen més complicacions a causa del virus i, en el cas dels homes, fins a un 19% acaben requerint un ingrés a les unitats de cures intensives. En canvi, i per bé que sis de cada deu pacients que arriben als consultoris amb simptomatologia són dones, elles superen més sovint la malaltia sense necessitat de ser hospitalitzades. Només un 11% de les dones ateses a un CAP són derivades a un hospital per completar la recuperació.

L'estudi constata que, de mitjana, un 4% dels malalts que han visitat la primària acaben morint. La xifra és elevada perquè el denominador fa referència al total de pacients diagnosticats i no hi figuren tots els que no hagin passat per la consulta (com casos lleus o asimptomàtics) i s'hagin recuperat. "Dels que hem atès, sabem quins han tingut la malaltia i quants d'aquests han mort", assegura la metgessa de família del CAP Salt (Girona) Elisabet Balló. La mortalitat és més alta en homes (4,8%) que en dones (3,4%), i el risc augmenta amb l'edat.

"Aproximadament el 60% dels casos que arriben són dones, però són els homes i els pacients d'edat avançada els que ingressen més i tenen més letalitat", resumeix Balló, una de les investigadores. Els virus no hi entenen de sexes, però les malalties que causen sí, i les diferències que fan que la covid-19 sigui més agressiva en homes que en dones encara es desconeixen.

El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ho atribueix al fet que la malaltia "afecta més a determinats grups de risc, com poden ser hipertensos, persones amb patologies respiratòries o diabètics", i que, com que en aquests grups de risc hi ha més homes que dones, "és normal que ells pateixin més mortalitat". Amb tot, Balló matisa que encara calen més estudis.

Un estudi descriptiu

L'estudi és una fotografia del perfil de pacients majors de 15 anys que van arribar a les consultes entre el 15 de març i el 24 d'abril del 2020. En total, s'han identificat 121.263 persones, entre les quals hi predominen les dones (58%) i les persones entre els 45 i els 54 anys (20%). L'objectiu de la investigació és descriure els malalts que tenen contacte amb la primària abans que el seu pronòstic empitjori i requereixin una hospitalització i, per fer-ho, s'han tingut en compte tant els casos sospitosos –un facultatiu determina que la simptomatologia o algunes manifestacions pulmonars són compatibles amb la infecció per SARS-CoV-2– com els diagnosticats per una prova PCR o un test d'anticossos. Aquesta informació es recopila del SIDIAP, la base de dades de registres d'atenció primària de l'ICS, que abasta més de 6 milions de persones i que inclou l'historial clínic dels pacients atesos de forma anonimatitzada.

Bona part de la informació pública que es té sobre l'evolució dels malalts de covid-19 arriba dels hospitals, concretament de la medicina interna. Balló recorda, però, que la porta d'entrada de gran part de la població a l'hora d'obtenir un diagnòstic i unes pautes a seguir segueix sent l'atenció primària. El fet que molts pacients presentin símptomes molt similars als d'un quadre gripal, com febre, tos seca, malestar muscular i mal a la gola, fa que la primera opció d'atenció sigui la primària. "Som el primer contacte que [els pacients] tenen amb el sistema sanitari i atenem un gran volum de malalts. A molts els coneixem de fa molt de temps i això ens permet valorar si tenen factors de risc per empitjorar", explica la metgessa.