Les malalties neurodegeneratives impedeixen la formació de neurones

BarcelonaSón tres troballes en una les que publica aquest dijous la revista Science, una de les bíblies de la ciència internacional. La primera: a l’hipocamp del nostre cervell hi ha cèl·lules mare adultes que generen la formació de noves neurones, fenomen conegut com a neurogènesi i que fins ara no s’havia descrit en humans. La segona: perquè aquest fenomen sigui exitós calen unes condicions molt concretes, que determinen l’existència de nínxols neurogènics. I la tercera: en malalties neurodegeneratives greus, com el Huntington, l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) o el Parkinson, aquests mecanismes estan alterats. La relació ha estat detallada en un treball publicat per Maria Llorens-Martín, investigadora Ramón y Cajal al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBMSO-CSIC-UAM).

Les tres troballes no expliquen per elles mateixes l’origen d’aquestes i altres malalties greus que són altament inhabilitants i que sovint tenen un desenllaç fatal, explica la investigadora, però sí que estableix “per primera vegada” algun dels mecanismes que hi estan implicats. “A l’hipocamp humà mai no s’havien identificat cèl·lules mare”, diu. Com a molt, s’hi havien vist neurones immadures, per bé que la sospita existia, ja que en animals de laboratori sí que se n’havien trobat. L’existència de cèl·lules mare, que donen forma als nínxols neurogènics, demostra la capacitat d’aquesta regió del cervell per regenerar-se. L’hipocamp concentra les capacitats de memòria i, per tant, d’aprenentatge, així com dels estats d’ànim. La paradoxa, admet Llorens-Martín, és que les malalties amb les quals s’ha establert la relació es caracteritzen per una pèrdua o alteració de capacitats motores que solen concentrar-se en altres regions del cervell.

En aquests nínxols que faciliten la formació de noves neurones, explica, s’hi estableix un ecosistema “complex” amb presència de vasos sanguinis, astròcits i micròglia, un conjunt cel·lular que en facilita l’estructura –com si es tractés d’un esquelet o una bastida– i permet l’eliminació de cèl·lules mortes i cossos estranys (formen part del mecanisme de defensa del cervell). I és justament l’afectació de la micròglia el que incideix en la presència de cèl·lules mare i la generació de noves neurones. “La micròglia està implicada en el procés de neurogènesi a l’hipocamp”, postil·la Llorens-Martín.

Adults joves i grans

La neurogènesi a l’hipocamp, afegeix, es produeix “durant tota la vida”, ja que s’ha vist en mostres de cervell tant d’adults madurs com de persones de fins a 90 anys. L’anàlisi d’aquestes mostres, que corresponen a persones que havien donat el cervell per a la investigació, també demostren que la presència de cèl·lules mare i la formació de neurones decau amb el temps, de manera que és molt menor amb el pas dels anys. Això passa de manera natural en persones sanes i de manera molt més intensa en aquelles que estan afectades per algunes demències i malalties neurodegeneratives com les esmentades. En tots els casos, la micròglia sembla ser-ne la responsable. La conseqüència és la formació de neurones immadures o fins i tot amb formes aberrants.