Informació i cribatges multitudinaris per millorar el diagnòstic de la malaltia de Chagas

El diagnòstic de la malaltia de Chagas millora del 10% al 45% quan es fan accions comunitàries, que van des de tallers informatius, xerrades i un cribatge in situ en trobades multitudinàries. Són les conclusions a què han arribat investigadors de la Vall d'Hebron després de 13 anys fent estudi de la malaltia, que és endèmica a l'Amèrica Llatina. "Trobar-se amb persones en la mateixa situació crea un ambient d'empoderament, les persones perden la por i es decideixen a fer-se la prova", segons explica la infermera Isabel Claveria, que ha participat en el treball publicat a la revista Plos One. Noves iniciatives donaran a conèixer la malaltia a la població llatinoamericana de Barcelona els pròxims mesos per facilitar-ne el diagnòstic i el tractament.

La malaltia de Chagas està causada pel Trypanosoma cruzi, un paràsit que generalment es transmet a partir de la picada d'una xinxa tot i que també pot passar de mares infectades a fills durant la gestació, i a partir de transfusions o trasplantaments d'òrgans. Pot provocar complicacions digestives o cardíaques que poden arribar a ser greus, però si es tracta a l'inici de la infecció, hi ha fàrmacs per eliminar el paràsit del cos i, per tant, curar la malaltia. A Europa s'estima que només entre un 5 i un 10% de les persones infectades han estat diagnosticades, ja que en molts casos els pacients són asimptomàtics o tenen símptomes lleus.

A Barcelona, les poblacions migrants de l'Amèrica Llatina, les més afectades per la malaltia de Chagas, sovint troben múltiples barreres per accedir al diagnòstic i al tractament, entre problemes administratius per accedir als serveis de salut, la por a la malaltia o a l'estigma, moltes vegades per desconeixement de la mateixa malaltia.

La primera fase de l'estudi es va fer entre els anys 2004 i 2013 amb accions per entendre com es comporta la malaltia de Chagas a les poblacions de persones migrades de l'Amèrica Llatina a Barcelona i definir la millor estratègia per arribar a aquesta comunitat. Inicialment, els investigadors van comprovar que el 65% dels participants, la majoria d'origen bolivià, estaven infectats pel Trypanosoma cruzi. En moltes ocasions, les persones van manifestar que tenien por a fer-se els tests de diagnòstic i saber si estaven infectades, ja que relacionaven la malaltia inevitablement amb la mort.

Entre el 2008 i 2013, es van posar en marxa grups i activitats per facilitar l'accés a la informació sobre la malaltia. Entre aquestes iniciatives es va crear de l'Associació d'Amics de les Persones amb Malaltia de Chagas (ASAPECHA) i es va participar en esdeveniments públics per arribar a la població general.

Triple estratègia

Entre el 2014 i 2017 es van posar en marxa tres estratègies per millorar l'accés al diagnòstic i el tractament de la malaltia de Chagas amb tallers informatius, la participació en esdeveniments i accions de cribatge in situ.

Els tallers informatius per a 15 participants van acabar amb 313 assistents, dels quals 159 es van fer la prova i es va comprovar que 33 estaven infectats. En les trobades multitudinàries com festivals en què s'aprofitava per informar de la malaltia se'n va informar 352 persones, 112 es van fer la prova i 25 van resultar positius. Pel que fa als cribatges massius en esdeveniments culturals es va arribar a 956 persones, de les quals 830 es van fer la prova i es va obtenir un total de 138 positius.