La majoria de refugiats a Barcelona són d'Ucraïna però l'Estat en rebutja les peticions d'asil

BarcelonaEl servei d'Atenció a l'Immigrant, l'Emigrant i el Refugiat de l'Ajuntament de Barcelona ja ha atès aquest any més refugiats que demanen asil que no en tot el 2014. Per ara n'ha atès 1.041, mentre que l'any passat en va ajudar 810. Segons ha explicat a l'ACN el director d'atenció i acollida d'immigrants del consistori, Ramon Sanahuja, la majoria de refugiats que arriben a Barcelona ho fan des d'Ucraïna –l'any passat van ser 256 dels 810–, seguits pels de Síria –que van arribar a 135–. Tot i això, l'Estat ja ha concedit algunes peticions d'asil a refugiats d'origen sirià, però segons Sanahuja ha rebutjat totes les d'ucraïnesos.

A tot l'Estat durant l'any passat 5.952 refugiats van demanar asil, 786 a Catalunya, on l'administració espanyola només ha fixat 28 places. Quan l'Estat concedeix l'asil a un refugiat, segons marquen les convencions de Ginebra, està obligat a assegurar-ne la manutenció i l'allotjament. Amb tot, aconseguir l'asil és un procés llarg i complicat que es pot allargar fins a tres anys. De les 5.952 peticions que es van fer l'any passat només van superar els tràmits una quarta part. Aquest any ja s'han fet 6.202 sol·licituds a tot l'Estat, segons el ministeri de l'Interior. De les 2.035 que es van fer el primer trimestre, les últimes que consten desglossades a l'Eurostat, 1.105 eren de sirians i 190 d'ucraïnesos.

El servei d'Atenció a l'Immigrant, l'Emigrant i el Refugiat de l'Ajuntament de Barcelona ajuda els refugiats que han demanat hora per sol·licitar asil –fins que no acudeixen a la cita l'Estat no considera que tramitin l'asil i no els ajuda– perquè sovint la Delegació del govern espanyol els dóna hora per al cap de dos mesos o més. L'ajuda estatal per a l'allotjament i la manutenció és de mig any i es pot prorrogar fins a l'any i mig. El servei municipal ajuda els refugiats en col·laboració amb entitats com la Creu Roja i Acsar i els ofereix assessorament jurídic. Aquest any ja ha exhaurit el pressupost previst, de 100.000 euros, i l'Ajuntament l'ha hagut de duplicar.

Allau de municipis disposats a acollir

Els ajuntaments de Palma, Tarragona, Granollers, Terrassa, Molins de Rei, el Prat de Llobregat i Eibar, seguint una allau oberta per la proposta del consistori de Barcelona de fer una xarxa de ciutats d'acollida, s'han ofert a ajudar els milers de refugiats que cada dia arriben a les fronteres europees fugint de conflictes armats. Se sumen a d'altres municipis com el de Sabadell i el de Sant Feliu de Llobregat. Segons va avançar ahir l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, l'Ajuntament ja parla amb els d'altres municipis com València i Madrid, que s'hi havien mostrat interessats.

La regidora de Cooperació de l'Ajuntament de Tarragona, Ivana Martínez, va explicar ahir que se sumarien a la xarxa de ciutats proposada per Barcelona i que impulsarien accions per millorar l'acollida de persones que busquen asil. De moment el municipi ha concedit una subvenció a l'associació Comitè Català per als Refugiats, Catalunya amb ACNUR de 41.275,5 euros. L'ajut es destinarà a l'atenció de refugiats pel conflicte a Síria.

Palma s'ha ofert com a ciutat d'acollida, tal com ha acordat la junta de govern de l'Ajuntament, segons ha explicat la regidora de MÉS Neus Truyol, que també ha dit que els departaments de Benestar Social, Habitatge i Migració analitzen ara quins recursos es poden posar a disposició dels plans d'acollida. Per la seva banda, segons l'agència Efe, l'Ajuntament d'Eibar ha fet pública la "voluntat d'acollir desplaçats que intenten recomençar les seves vides a Europa".

La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mònica Oltra, ha dit a 'El País' que oferiran, d'acord amb l'Ajuntament de València, instal·lacions públiques com ara centres d'acollida per als refugiats. També ha confirmat l'adhesió a la xarxa de ciutats proposada des de Barcelona. "És un drama al qual cal donar respostes amb recursos. La conselleria disposa de 110 mediadors socials a la Comunitat Valenciana que poden ajudar a facilitar asil als que fugen de la guerra, que més del 40% són nens", ha declarat Oltra.

L'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, ha dit també avui a Onda Cero que en la reunió que ha de fer divendres amb Colau parlarien dels refugiats i de la xarxa de ciutats d'acollida. "Parlaré amb Colau, hi estic interessada perquè som dues grans ciutats, diferents, però d'acollida", ha explicat, i ha afegit que ja preparen una partida per a habitatges i allotjaments però que desitgen que sigui el govern espanyol que els digui quantes persones arribaran a Madrid.

A l'Ajuntament de Granollers, tots els grups municipals han aprovat una declaració institucional en què el consistori es posa a disposició de les institucions competents per "buscar solucions conjuntes" davant l'arribada de refugiats, mentre condemna la situació d'abús que aquestes persones pateixen "per part de màfies organitzades". Alhora, insta tots els membres de la Unió Europea a actuar immediatament i demana a l'estat espanyol i a la Generalitat que es posicionin obertament defensant els drets de les persones.

A Terrassa, l'alcalde Jordi Ballart s'ha adreçat per carta al ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, per oferir la col·laboració del consistori per definir una resposta humanitària, mentre ha expressat la voluntat de col·laborar amb les iniciatives ciutadanes que puguin sorgir "suplint la pobra resposta del govern espanyol i de la Unió Europea". Així, ha instat les administracions a "desenvolupar polítiques sensates i generoses d'acollida" que "garanteixin l'estabilitat i la convivència en els països que reben aquests refugiats".

Per la seva part, des del Baix Llobregat, Molins de Rei i el Prat també s'han ofert a acollir refugiats. En el cas de Molins de Rei, el govern municipal ha enviat una carta al director general per a la Immigració, Xavier Bosch, i a la presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Ada Colau, per oferir el municipi com a punt d'estada per als qui fugen dels conflictes armats. "No ens podem quedar amb els braços plegats", ha afirmat l'alcalde, Joan Ramon Casals.