Madrid fa menys PCR i busca aixecar les restriccions de Sanitat

Madrid“La dada és la que vam donar nosaltres dimarts: 710 casos per 100.000 habitants”, assegurava aquest dimecres el ministre de Sanitat, Salvador Illa, al voltant de la polèmica sobre els casos detectats a la Comunitat de Madrid en els últims 14 dies -la incidència acumulada (IA)-. Una xifra que es veia esmenada només unes hores després amb la publicació del nou informe sobre l’evolució del coronavirus a l’Estat, elaborat a partir de les dades que facilita la Comunitat de Madrid i que rebaixava la IA a 591 casos per 100.000 habitants. Era una dada semblant a la de dilluns -586-, de la qual l’epidemiòleg Fernando Simón havia dubtat si responia o no a la fotografia del moment. La disparitat entre les dades de la Comunitat i les que proporciona el ministeri continua, així com la interpretació que se’n fa. I aquestes diferències serveixen per alimentar la discrepància política sobre les mesures a prendre.

El conseller de Salut madrileny, Enrique García Escudero, assenyalava dimarts al vespre que els pròxims dies volia convèncer el ministre per revertir els confinaments perimetrals de deu municipis, entre els quals la capital espanyola, i ahir el portaveu del govern regional, Ignacio Aguado, també apuntava la voluntat de modificar les restriccions ara vigents. Amb tot, el dirigent de Cs va voler deixar clar que “no és prudent dir que estem derrotant el virus”. “Les coses van malament, la corba està alta”, va reconèixer.

Aguado rebaixava així el triomfalisme exhibit per la conselleria de Salut el dia abans, dimarts, quan va difondre una anàlisi sobre l’evolució del coronavirus les dues últimes setmanes, entre el 21 de setembre -quan van començar els confinaments a 37 àrees bàsiques de salut- i el 5 d’octubre. Es vantava d’haver reduït en 14 dies un 42% els positius -de 28.969 a 16.770- i que 38 de les 46 àrees bàsiques on Ayuso havia plantejat les primeres restriccions estaven per sota dels 1.000 contagis d’IA.

Canvi de protocols

El que la Comunitat no explica és que aquesta reducció pot respondre al canvi de protocol diagnòstic: ja no es fan PCR a contactes estrets que no convisquin amb el positiu, a persones vulnerables o que no tinguin símptomes, tal com passa amb els infants que tenen un positiu a classe. Si no tenen símptomes, no se’ls fa cap prova. A més, ara el govern regional ha apostat pels test d’antígens, menys fiable. El ministeri sí que ha ofert les dades: Madrid ha reduït notablement el nombre de PCR. A més, la lleu disminució de la positivitat (vegeu el gràfic) pot ser conseqüència d’aquest canvi de protocol i no d’un fre real de la transmissió. “El confinament perimetral de la ciutat o de les àrees bàsiques serveix perquè el virus no s’expandeixi més enllà, però no serveix per controlar la incidència interior. L’únic que serveix és el confinament domiciliari”, assegura Daniel López, investigador del grup de recerca de biologia computacional i sistemes complexos de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Reducció d’hospitalitzacions

El que les dades sí que insinuen és que la pressió assistencial no va camí de descontrolar-se, tot i estar tensionada. El nombre de llits ocupats és molt superior ara al de fa un mes, però les xifres indiquen que el creixement no és tan pronunciat i que, fins i tot, es redueixen. L’ARA, però, ja va explicar fa uns dies que els sanitaris estan seleccionant els pacients que envien o no a les UCI en funció de l’edat i el pronòstic. De fet, continua el degoteig de morts, i en l’últim mes a la Comunitat de Madrid hi ha hagut més d’un centenar de defuncions setmanals.

Les dues administracions continuen xocant en la lectura que fan de l’evolució de la pandèmia i com cal afrontar-la. Mentre que Madrid destaca que dues de les deu ciutats confinades baixen de la IA de 500 casos per 100.000 habitants -aquest és el barem establert per l’Estat per al confinament, juntament amb el percentatge d’ingressats i la taxa de positivitat-, el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, subratllava dilluns que s’estan produint retards de fins a una setmana en la notificació de positius. A més, remarcava que l’objectiu no és abaixar anecdòticament la incidència acumulada fins a 400 o 300, sinó fer-ho dràsticament fins a 50.

“Els criteris són desorbitats”, apunta López, que recorda que el seu grup investigador va situar en 100 casos per cada 100.000 habitants el límit per poder fer un bon seguiment dels contactes. “Han posat aquests valors [500] amb una òptica política, per intentar negociar”, afegeix. A les portes d’un cap de setmana llarg, Ayuso vol tornar a obrir Madrid i confinar per àrees bàsiques i no tota la ciutat, però Illa no sembla disposat a cedir. La deliberada confusió en les dades entre el govern de l’Estat i el de la regió manté viva la discussió política sobre la pandèmia.

Acord per a l’avaluació independent de la gestió del covid

El ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes van acordar ahir les bases per posar en marxa l’avaluació independent de la gestió de la pandèmia. En un comunicat, Sanitat va concretar que la taula de treball -integrada per la secretària d’estat de Sanitat, Silvia Calzón, i un representant designat per cada conseller de Salut- haurà d’elevar una proposta de millora del Sistema Nacional de Salut (SNS) al ple del consell interterritorial abans que acabi el novembre. El departament de Salut, però, no va concretar ahir qui representarà Catalunya en les reunions.

El grup tècnic haurà de definir els paràmetres que permetin fer una avaluació més acurada de l’actuació de les diferents autoritats sanitàries durant la pandèmia, així com assenyalar “les febleses i fortaleses” del sistema. L’objectiu, subratlla el ministeri, és adoptar “decisions conjuntes” que reforcin la vigilància epidemiològica i els serveis de Salut Pública.