Cop a un clan familiar de la Mina que "atemoria" els veïns

Els Mossos detenen 26 persones que formaven un grup que controlava la delinqüència al Besòs

Macrooperatiu dels Mossos a la Mina per desarticular un clan familiar que robava i extorsionava
Pau Esparch
02/07/2020
3 min

BarcelonaUn clan familiar arrelat històricament al barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, "atemoria" els veïns. Els seus membres estaven implicats en robatoris violents i en baralles amb armes de foc amb l'objectiu de tenir el control de la delinqüència a la zona del Besòs. També tenien plantacions de marihuana. Els Mossos d'Esquadra han detingut 26 persones que formen part del clan, nou de les quals el dirigien. La llista de delictes que els atribueixen és molt llarga. Alguns són organització criminal, robatoris violents i amb força, tinença il·lícita d'armes i intent d'homicidi, així com usurpació de funcions públiques i d'immobles. La policia ha desplegat un macrooperatiu amb més de 500 agents que, a part de fer escorcolls a la Mina, també n'han fet en diversos municipis en què arribaven els vincles del clan, tot i que no hi tenia el control com al Besòs.

Fa 34 anys es va fer una operació semblant a la que ha arrencat a dos quarts de sis d'aquest matí –llavors encara no van ser els Mossos– per actuar contra el mateix clan familiar, ja situat a la Mina. La policia catalana feia temps que investigava el grup per delictes concrets, però fins ara no havia "atacat l'estructura global i la cúspide", segons ha assegurat el cap de l'àrea central d'investigació de patrimoni del cos, el subinspector Jonathan Herrera. El cas que ha derivat en el dispositiu amb mig miler d'agents va començar fa uns sis mesos, quan dues unitats dels Mossos –la de multireincidents i la de Badalona– van "confluir" les seves investigacions amb la finalitat de desarticular el clan, que tenia una estructura familiar.

Herrera ha explicat que l'organització "es dedicava a exercir el control sobre diferents famílies de la zona amb delictes violents amb els quals atemoria bona part de la població". Per exemple, els últims mesos els membres del grup havien protagonitzat dues baralles –una a la Mina i una altra al barri de la Pau de Barcelona– en què s'havien sentit trets perquè van acabar en tirotejos amb armes de foc. En l'operatiu, de fet, han requisat un subfusell que haurien fet servir en els assalts i un dels delictes de la investigació és temptativa d'homicidi. També han trobat diverses pistoles. Com que el clan tenia "més poder que altres famílies", segons Herrera, s'hi enfrontava per mantenir el control del barri. Ho feia amb robatoris violents i amb força, atracaments, amenaces i extorsions als integrants d'altres clans i a persones que no pertanyien a cap organització.

Plantacions de marihuana

Enmig de tot això, dos delictes més que atribueixen al clan familiar són contra la salut pública –tràfic de drogues– i defraudació de fluid elèctric –punxar la llum–. Els Mossos han localitzat plantacions de marihuana propietat del grup. També han requisat vehicles que haurien comprat, segons la policia, amb els ingressos provinents de robatoris i altres delictes. Herrera ha subratllat que la Mina és un barri "amb moltes estructures familiars" en què es produeix "una rivalitat pel territori per imposar les seves regles". Per això ha assenyalat que l'operació s'estenia a la zona del Besòs, des del terme de Sant Adrià fins als municipis fronterers, com Barcelona i Badalona.

En el dispositiu s'han fet 29 escorcolls a Sant Adrià, Badalona, Barcelona, Maçanet de la Selva, Tordera, Terrassa i Palau-solità i Plegamans. El cas el centralitza el jutjat d'instrucció número 4 de Badalona, que ha decretat el secret de sumari. En declaracions recollides per l'ACN, el conseller d'Interior, Miquel Buch, ha assegurat que el clan desarticulat utilitzava una "violència extrema" i que la banda, encara que delinquia de manera independent, tenia relacions amb altres organitzacions. Buch ha considerat que les detencions i l'operatiu "segur" que serviran per "ajudar a abaixar els nivells de delinqüència que patia Catalunya en unes zones concretes".

stats