Macron mantindrà tancats passos fronterers però vol crear brigades mixtes de policies espanyols i francesos

ParísTot i la pressió diplomàtica i veïnal, el govern francès no cedeix. L'executiu d'Emmanuel Macron no té cap intenció de reobrir a curt termini els quatre passos fronterers secundaris entre Catalunya i França –dos a l'Alt Empordà i dos a la Cerdanya– que estan tancats des de fa dos anys, quan França va considerar que s'havien de bloquejar per evitar el pas d'immigrants clandestins i de terroristes. "En el seu moment es van tancar perquè hi havia una amenaça de seguretat i terrorisme. Creiem que avui l'amenaça segueix present", han assegurat fonts de l'Elisi aquest dimarts.

El tema dels passos fronterers tancats, que indigna els veïns de les poblacions afectades a les dues bandes de la frontera, és una de les qüestions que abordaran el president francès i el seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez, a la cimera hispano-francesa que se celebrarà dijous a Barcelona. Les mateixes fonts han avançat que França proposarà una iniciativa inèdita: la creació de brigades mixtes de policies espanyols i francesos que patrullarien les zones pròximes als passos tancats i avaluarien la situació. Les brigades policials servirien "per propiciar que es donin les condicions necessàries per reobrir els passos" en un futur, segons l'Elisi.

A la cimera es crearà un grup de treball específic sobre qüestions migratòries entre els dos estats. I serà el grup de treball l'encarregat d'impulsar el projecte de les brigades policials, que encara s'ha de concretar i ha de rebre el vistiplau de Madrid. França no vol posar dates a la creació del projecte ni tampoc a la reobertura dels passos.

Només una "possibilitat"

De fet, segons fonts del govern espanyol "no hi ha cap compromís concret" per crear brigades mixtes i només es valora "com a possibilitat de cooperació". Per a l'executiu de Pedro Sánchez, la prioritat no són les brigades sinó que els passos es reobrin. "Espanya ha plantejat de manera reiterada la seva reobertura en l'esperit de Schengen –expliquen les mateixes fonts–. Confiem que la situació es podrà resoldre aviat".

Per ara, la posició política francesa segueix sent la mateixa. "Les mesures [de tancar els passos] són pertinents", insistien les fonts de l'Elisi. En total hi ha nou passos fronterers tancats entre Espanya i França, dels 38 que existeixen: el pas del coll de Banyuls i el del coll de la Manrella, els dos a l'Alt Empordà, i el de la Vinyola i el d’Age, a la Cerdanya. N'hi ha quatre més al País Basc i un últim a Bielsa, a l'Aragó, que només està tancat durant la nit.

Ajuntaments i veïns, en contra

Tant els ajuntaments afectats com diferents associacions de veïns fa mesos que es queixen per la situació i reclamen l'obertura dels passos tancats, però el govern francès no els ha fet cas. Els veïns no comprenen els arguments que defensa Macron per mantenir les fronteres secundàries tancades i han celebrat diferents jornades de protesta. França tampoc ha escoltat les peticions del govern espanyol, que ha demanat insistentment des del 2021 al govern de la República que reobri els passos per no perjudicar els veïns dels territoris afectats.

La cimera de dijous entre Sánchez i Macron a Barcelona comptarà també amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, tot i que el seu paper es limitarà a una salutació protocol·lària. Sobre el fet que el govern espanyol hagi triat la capital catalana per fer la trobada, l'executiu francès ho troba "pertinent" i assegura que no està al corrent de manifestacions en contra. "No és competència de França pronunciar-se sobre qüestions de política interna d'Espanya", sosté l'Elisi en referència al Procés. Emmanuel Macron encara no ha tancat del tot l'agenda al marge de la cimera, però en principi té previst reunir-se amb la comunitat francesa de Barcelona i podria visitar també el Museu Picasso. En qualsevol cas, també tindrà la mirada posada en França, on dijous hi ha vaga general en protesta pels plans del govern d'allargar fins als 64 anys l'edat de jubilació.

La cimera hispano-francesa servirà per obrir una nova etapa de relacions entre Madrid i París amb la signatura d'un tractat de cooperació i amistat. Però més enllà de les qüestions diplomàtiques, la trobada també servirà per avançar en temes energètics, com el futur projecte per construir l'hidroducte que unirà Barcelona amb Marsella, batejat com a H2Med.