Festes de la Mercè 2024

Macrobotelló per començar la Mercè: "A la majoria no ens fa por contagiar-nos"

Uns 15.000 joves omplen la plaça Espanya de Barcelona, convocats a través de les xarxes socials

BarcelonaMilers de joves a plaça Espanya. Un macrobotelló amb totes les de la llei que deixa en una broma el de fa unes setmanes al Parc de l’Espanya Industrial. Una convocatòria multitudinària –amb 15.000 persones, segons els càlculs de l'Ajuntament– com a traca inicial de les Festes de la Mercè. De res han servit les recomanacions de l’Ajuntament i dels serveis sanitaris de no fer botellons, de no reunir-se grans grups de persones, de racionalitzar la interacció social. La resposta dels joves barcelonins és clara: tenen ganes de festa i això pot més que totes les recomanacions del món. La imatge és impactant. No hi cap ni una agulla, al peu de les Torres Venecianes, a l’inici de l’avinguda Maria Cristina i en tot el contorn dels primers pavellons de la Fira. Tot el perímetre de la plaça, també la zona central enjardinada, està colonitzat. La sensació és que tota la Barcelona (i cinturó) entre quinze i vint-i-cinc anys hi és. Els concerts de la Mercè a l’Estadi Olímpic i al Teatre Grec han fet efecte crida i la convocatòria a través de les xarxes socials (sobretot Instagram) ha completat la feina.

Impressiona testimoniar la sensació d’alliberament, de necessitat orgànica de beure, de sortir, de fer-la ben grossa. Amb el relaxament de les mesures i exigències anticovid, coincidint amb l’obertura de l’oci nocturn i la vacunació estesa, encara que no uniformement a totes les capes de la població, la màniga ampla esdevé norma. "Els meus pares no ho saben, que he vingut", "He dit que sortia i ja està", "A la majoria dels que estem aquí no ens fa por contagiar-nos". Els testimonis són variats i per a tots els gustos. La Carla, la Daisy, la Marta i totes les amigues de la colla saben que es recomana no fer botellons, però no saben com frenar les ganes de sortir: "Preferim fer això que entrar en una discoteca, ens ho passem millor". No para d’arribar gent, amb el Nit Bus, amb metro i amb taxi. La plaça és ja un formiguer, una macrodiscoteca (post)estival a l’aire lliure.

Cargando
No hay anuncios

Al rovell de l’ou, quasi a manera d’oxímoron, hi ha la comissaria dels Mossos d’Esquadra. Cap moviment, només un degoteig de cotxes del cos entrant al pàrquing. També unitats sanitàries i de la Guàrdia Urbana aparcades a la plaça i carrers adjacents. "I com ho desallotjareu, això?", pregunta un grup de desinhibits a una parella de la Urbana. "No ho sabem, serà complicat". De fet, salta a la vista que l'espai és indesallotjable: es requeririen dotzenes de dotacions i centenars d’agents per aconseguir-ho. Amb material molt i molt sensible, qualsevol guspira podria encendre un polvorí.

Cargando
No hay anuncios

El Front Marítim recupera l'oci nocturn

Incomptables altaveus, músiques que s’encavalquen, grapats de potencials intoxicacions alcohòliques i els inevitables llauners que comencen a fer acte de presència. Venen des del Front Marítim, on ja fa una estona que campen al seu aire. La concorreguda zona de discoteques a l’aire lliure, entre la Barceloneta i la Vila Olímpica, és el centre neuràlgic del gradual ressorgiment de l’oci nocturn a la ciutat. És fascinant la petita ciutat de l’oci que batega sota l’Hotel Arts i el Peix de Frank Ghery, i al costat del Casino de Barcelona. Els ferros que baixen del cel estenen els tentacles en un entramat d’escales que pugen i baixen, de passadissos i de ciment, de terrasses i d’ànimes inflamades pel fulgor de la nit. Hi ha molta vigilància i domina el deixar fer, la permissivitat controlada, el decomís perquè no sigui dit, els ulls grossos. Tant amb els venedors ambulants que infesten la zona com amb els qui beuen al carrer com amb la desena de prostitutes que es busquen la vida sense dissimular davant les terrasses del Shocko, l’Opium, el Pacha i tantes altres que bateguen davant la sorra de la vella platja del Somorrostro.

Cargando
No hay anuncios

Al final de la zona de terrasses, una petita festa sobre la sorra, quasi una llicència hippy. El Carlos, la Faina, el Jaime i els seus amics, un parell de muntanyes de roba, cervesa a cor què vols i un altaveu que peta de nassos. "No hi tenim res a fer nosaltres, dins d’una d’aquestes discoteques. Volem aire lliure, aire de mar". Motos de la Urbana patrullen a la sorra, un agent de paisà –inconfusible amb la seva bossa de lona penjada a l’esquena– recolzat al pedrís i infinitat de petites batusses verbals a l’entrada de les discos. Tot tipus de personal: els buscabregues, els milhomes, els tímids, els veterans, les vestides per matar, els de la pólvora mullada, les alliberades, els musculosos... Tots tenen la nit, el ball i les feromones a punt de solfa. Tres, dos, un, festa!