Afrodisíac natural o engany comercial? Tot el que volies saber sobre la maca

BarcelonaVivim en l'època dels superaliments. Com més urbana és la nostra societat més aliats busquem que ens permetin conservar una salut amenaçada per un estil de vida estressant i allunyat de la natura. Els superaliments han vingut a omplir aquesta necessitat de tornar a connectar amb un passat arcàdic, no contaminat per la indústria. Baies de goji, quinoa, llavors de 'chía', espelta… s'han posat de moda envoltats d'una aura que els presenta com a ancestrals, autèntics, i molt beneficiosos per a la salut. Un dels últims descobriments a Occident ha estat el de la maca andina, que arrasa a farmàcies i herboristeries perquè, asseguren productors i venedors, té propietats afrodisíaques. Veritat, o mite?

La maca és una planta que creix als Andes, a 4.000 metres d'altitud. És, de fet, l'única herba comestible que creix a tants metres del nivell del mar. La planta sobreviu en un territori inhòspit (temperatures extremes durant el dia i la nit, vents forts…), acumula nutrients del sòl i, com a conseqüència, és molt rica en minerals i vitamines. Els habitants de la zona en consumeixen l'arrel des de fa centenars d'anys, i són ells els primers que van crear el mite que associa la planta (l'arrel, en concret) amb tota de mena de beneficis: aporta energia, combat l'anèmia, la depressió i la tuberculosi, és bona contra l'osteoporosi, permet viure més anys…

Però, després de segles de consum intern, la maca s'ha convertit en una mina d'or per al Perú, on se'n genera el 90% de la producció mundial. El que abans consumien un reduït nombre d'habitants es ven ara arreu del món, de Nova York a Berlín, de Barcelona a Sidney. En càpsules, pastilles, líquid o pols ratllada, la maca ha arribat a les farmàcies i herboristeries d'Occident, que en compra en quantitats industrials i a un ritme creixent. L'èxit ha estat tan gran que el govern peruà ha creat un ens dedicat específicament a la maca, amb l'objectiu d'incrementar la producció i impulsar-ne la distribució arreu del món. La maca s'ha convertit en un dels principals actius del país. Tant, que ja ha despertat l'interès de la Xina, que ha començat a produir-ne.

L'èxit, el sexe

Part d'aquest èxit s'explica per la simple passió occidental per tot allò natural i autèntic, exòtic i nou però a la vegada ancestral. Però aquest interès per les modes no és suficient per entendre la magnitud del fenomen. Diuen que combat la fragilitat i la fatiga, però per combatre aquests símptomes ja hi ha al mercat tota mena de productes també naturals, des de la gelea reial fins al gingseng. I si el que es busca és un suplement ric en vitamines i minerals, les farmàcies ofereixen una àmplia gama de possibilitats. Com s'explica, doncs, l'èxit desbordant de la maca, convertida en un petit miracle econòmic al Perú? La resposta és simple: sexe.

Poques coses interessen més i, a la vegada, generen més ansietat que el sexe. Això fa que tot allò relacionat amb el sexe sigui, des de la roba fins a les joguines, un gran negoci. També ho són els afrodisíacs, però en aquest terreny les coses són especialment difícils. Una simple cerca a internet ens dóna una inacabable varietat de píndoles que prometen acabar amb la manca de desig i aconseguir estimular la libido. També els sex shops venen tota mena de productes amb propietats suposadament afrodisíaques. Es tracta de productes fraudulents, un negoci lucratiu que ven placebos molt cars. L'arribada de la Viagra va canviar les coses, però no del tot, perquè la necessitat de tenir una recepta en limita l'ús a un col·lectiu relativament reduït, i estimula el mercat negre.

Tot això vol dir que estimular l'activitat sexual amb una pastilla ha estat sempre complicat. Fins que va arribar la maca. De sobte, un producte que promet el tan desitjat augment de la libido es pot comprar a les farmàcies i a les herboristeries, amb tota garantia i sense haver de tenir recepta. A més, tant serveix per als homes com per a les dones. La publicitat ha explotat aquest fet al màxim. Algunes marques i botigues s'han limitat a presentar-la com un suplement que estimula la libido. D'altres, però, la presenten obertament com 'la Viagra natural'. Ho és realment?

Estudis poc concloents

D'estudis sobre la maca se n'han fet, però la majoria amb animals i en laboratoris. Tots ells afirmen que la maca és, certament, un superaliment, perquè conté un gran nombre de minerals i vitamines. Hi ha menys dades disponibles sobre l'efecte en els humans, però alguns estudis apunten al fet que, efectivament, millora el desig sexual, tant en homes com en dones. A més, asseguren que augmenta el nombre i la mobilitat dels espermatozoides, cosa que, a la vegada, contribuiria a millorar la fertilitat. Vol dir això que és realment una Viagra natural i que permet acabar amb les disfuncions erèctils?

La resposta a la pregunta és incerta, perquè hi ha estudis contradictoris. En una mostra feta amb un miler d'habitats dels Andes que sempre havien pres maca es va arribar a la conclusió que els homes amb problemes d'erecció no experimentaven cap millora apreciable. Segons aquests estudis, si es ven com a Viagra a moltes herboristeries d'Occident és, senzillament, per atreure clients. D'altres treballs, en canvi, han conclòs que el consum de maca sí que es tradueix en un augment en el nombre d'ereccions. I alguns apunten que pot millorar els casos d'impotència, però només lleument.

En definitiva, tot i l'interès que la mítica arrel ha despertat en els investigadors hi ha versions per a tots els gustos, la qual cosa impedeix clarificar si la maca és o no una Viagra natural. Sí, no, una mica, potser… la ciència no es posa d'acord. En un punt sí que semblen coincidir la majoria d'estudis, però, i és a l'hora d'afirmar que incrementa el desig sexual. Als Andes, sense cap estudi científic, fa segles que així ho creuen.