Mabel Bianco: “L’amor romàntic és el que manté les dones en inferioritat”

BarcelonaMabel Bianco (Buenos Aires, 1941) és una metge feminista experta en salut i dones. Promou la igualtat i els drets de les dones a la seva Argentina natal i a tota l’Amèrica Llatina des de l’ONG que va crear el 1982, la Fundació per a l’Estudi i la Investigació de la Dona (FEIM). És també una activista contra l’amor romàntic i ha participat en el debat per la legalització de l’avortament a l’Argentina. Recorda amb emoció la multitudinària protesta sota el lema Ni una menos l’any 2015 contra la violència de gènere que va aplegar 300.000 persones a Buenos Aires. “Em van venir ganes de plorar; mai m’hauria imaginat que podíem ser tantes”, diu. Ha visitat Barcelona per participar en el 30è aniversari del Consell Nacional de les Dones de Catalunya.

¿Estem davant d’un moment de revolució del feminisme?

En els últims trenta anys hem avançat molt, però queden encara molts desafiaments. Des de l’Amèrica Llatina vèiem sempre Europa com un model de progrés, però ara veiem que aquí també hi ha risc que es produeixi un retrocés de drets perquè el problema de qüestionar la igualtat d’homes i dones és global. A l’Argentina el moviment Ni Una Menos ens va permetre que adolescents i homes joves descobrissin el feminisme i hi trobessin el fonament de la igualtat. Veuen que la desigualtat de les dones és una injustícia perquè afecta, sobretot, dones pobres i es rebel·len contra això. I és molt interessant, perquè es qüestionen el model que els transmet la societat del que vol dir ser home i se senten més iguals a les dones.

¿Ho heu detectat, això, a escala global?

Ho hem detectat a l’Argentina. Són nois que perceben que a través del feminisme és possible una igualtat sense discriminació acceptant la diversitat de tot tipus, inclosa la diversitat sexual, i ho viuen com una forma d’alliberar-se dels rols estereotipats que carreguem. Cal fer una aliança amb aquests joves per assegurar que aquesta lluita no queda només en nosaltres.

El feminisme, doncs, també és cosa dels homes.

El feminisme no és només de les dones. No és una revenja de les dones per ocupar el lloc dels homes. El feminisme és per assolir la llibertat de totes les persones independentment del gènere i promoure la igualtat i la diversitat. Cal fer aliances intergeneracionals.

Amb l’ascens global de la ultradreta, ¿el masclisme s’ha tret la careta?

Sí, però cal que se la tregui més. Perquè se l’ha tret parcialment i hem de mostrar la seva veritable cara. La ultradreta no vol la igualtat per a tots els homes, la vol per al grup que està en el poder i que té accés als diners, per perpetuar-se.

¿El feminisme s’ha posat de moda?

Sí, pot ser. I hi pot haver tingut a veure el #MeToo. Les dones que s’animen a parlar donen també força a les dones que han passat pel mateix. Perquè la dona que ha patit abusos o ha estat violada o forçada se sent culpable perquè això és el que l’ha fet sentir qui n’ha abusat. I independentment que sigui una moda, té una bona base.

¿Com influeix l’amor romàntic en la forma en què ens relacionem amb l’altre gènere?

L’amor romàntic és el que ens manté en una situació d’inferioritat. L’amor romàntic no existeix, és un mite, i hem de seguir assenyalant els seus riscos, que són que les noies siguin enganyades, que tinguin embarassos en edats precoces, que siguin víctimes de violència i de violència sexual... Hem de continuar insistint en el No és no. Els abusos són cada cop a edats més joves. I hem de traslladar la responsabilitat als homes.

¿Com es pot educar els nens per no reproduir les desigualtats de gènere?

Aquí tenim un paper important. S’han de compartir les cures amb els homes perquè els fills n’aprenguin des de petits. I educar en el respecte de l’opinió de les dones. I s’ha de procurar que la iniciació sexual sigui una cosa lliure i no tan imposada. Cal educació sexual. Els nois també pateixen la pressió per iniciar-se sexualment i això fa que tinguin relacions sexuals sense estar preparats, sense voler-ne i, el que és més terrible, sense plaer. Si no s’educa sexualment els joves, tenen moltes relacions sexuals però molt poc plaer. I és una aberració. Per a ells també és un alliberament no haver de demostrar que són mascles.