L'uniforme de l'autoritat. L'anàlisi transcrita d'Antoni Bassas
La sentència dictada ahir contra sis mossos d’esquadra pel cas Benítez inclou que els policies reconeixen haver comès un delicte d’homicidi imprudent i haver realitzat una maniobra de detenció excessiva i desproporcionada, és a dir, que els policies eren conscients que estaven incomplint el protocol policial.
Ha quedat provat que els policies es van posar d’acord per lesionar el detingut: el van tombar a puntades de peu i, un cop emmanillat i lligat de turmells amb un cinturó, va començar una seqüència de cops de puny i de genoll i puntades de peu. Tot plegat va durar 12 minuts. El jutge ha inclòs una llista de fins a 15 lesions diferents trobades al cos del detingut, a l’estómac del qual van trobar-hi, a més, 425 centímetres cúbics de sang.
Aquesta actuació, combinada amb el fet que el detingut tenia una malaltia cardíaca i havia consumit cocaïna hores abans, va provocar el resultat de mort.
Dos policies més han estat condemnats per haver destruït proves: van netejar la sang del carrer i van manar als veïns que esborressin les fotos dels mòbils, fet que parla amb prou eloqüència de la consciència que tenien els policies d’haver actuat fora de la llei immediatament després.
Avui, als comentaris al peu del meu article al diari en què remarco la gravetat de la condemna, n’hi ha un que m’interpel·la: “S'ha conxorxat vostè amb algú per publicar un article una mica groc?”.
La resposta ja se la poden imaginar.
Mirin, la feina de la policia no és fàcil, i la immensa majoria de les vegades es realitza de manera correcta. I a vegades, fins i tot, heroica. I els abusos policials passen a tots els cossos del món, sigui en democràcies o en dictadures. Si avui estem dimensionant aquest cas és perquè afecta la policia que ens protegeix a nosaltres i per què els fets són gravíssims: els encarregats de protegir agredeixen.
I si ens hem passat anys reclamant la voluntat de ser un país normal, és normal que posem el focus del nostre comentari sobre un assumpte greu, i quan uns policies admeten haver estat autors d’un homicidi involuntari, el normal és que el nostre retret sigui molt sever.
No val ni tan sols argumentar que als Mossos, perquè són la policia de Catalunya, hi ha molta gent que els vol mal. És veritat. Però justament perquè són la policia del nostre país volem que sempre tinguin el comportament més impecable possible. Els Mossos van d’uniforme, i vestir l’uniforme implica una dignitat. Més encara quan aquest uniforme els presenta clarament com els legítimament autoritzats per dur armes i fer servir la força en cas de necessitat. O ens ho creiem o no ens ho creiem.
