“L’única cosa bona que tenim al Delta és l’aigua dolça”

Sant Carles De La RàpitaSobretot es parla de raons ambientals, però darrere la lluita contra el Pla Hidrològic de l’Ebre hi ha també un llarg reguitzell de raons socioeconòmiques. Els principals sectors econòmics del delta de l’Ebre, on viuen més de 60.000 persones, es queixen que el seu futur estarà greument amenaçat si s’acaba aplicant el polèmic pla, aprovat a principis d’aquest any pel govern en funcions del PP.

El pla, de fet, preveu la construcció de cinquanta nous embassaments al curs del riu i la posada en marxa de 450.000 noves hectàrees de regadiu aigües amunt, i planteja per al tram final de l’Ebre un cabal ecològic anual de 3.000 hectòmetres cúbics. Aquesta quantitat és insuficient, segons els detractors del pla, per garantir la pervivència física del Delta, un ecosistema fràgil que ja pateix una regressió accentuada pels efectes del canvi climàtic. “Quan no arriba prou aigua dolça a les badies, nosaltres ho notem moltíssim”, explica Xavi Carles, un jove aqüicultor de 20 anys que treballa per a l’empresa familiar, dedicada des de fa dècades a la cria i engreix de musclos i ostres a les badies del Fangar i els Alfacs. “Els anys de poques riuades hi ha menys fitoplàncton i els musclos s’engreixen poc. Afecta la quantitat i la qualitat”, especifica.

La situació és especialment preocupant a la badia del Fangar, on el braç de sorra que la separa de la mar oberta es va tancant de mica en mica. Això fa que la badia sigui menys profunda i la temperatura de l’aigua pugi molt a l’estiu, cosa que en ocasions provoca importants mortaldats de musclos.

“L’única cosa bona que tenim al Delta és l’aigua dolça”, explica per la seva banda Jordi Prats, pagès experimentat que té terra d’arròs a la zona de la Bassa Blanca, entre Deltebre i l’Aldea. “El sòl del Delta és salí per partida doble: d’una banda perquè és terra posada dins del mar, i de l’altra perquè les terres que el formen també tenen grans quantitats de sals -argumenta-. L’aigua dolça ens permet que unes terres no gaire bones es puguin conrear”, afegeix. Prats té molt clar que aquest pla hidrològic perjudica, i molt, els arrossaires. “Si acaben executant tots els regadius que hi ha previstos baixarà menys aigua, i la que baixarà serà de menys qualitat”, argumenta. Ell, a més, està en contra del nou pla per més motius: “Crec que és irracional que planifiquin aquest munt de regadius nous. Per què tants regadius quan hi ha tants excedents de productes agrícoles?”, es pregunta, i va una mica més enllà: “Si l’aigua marxa o no arriba a les Terres de l’Ebre es perden també possibilitats de desenvolupament econòmic per al territori”.

El precedent: una mobilització desborda Amposta

Un problema comú

Sergi Reverté té la finca d’arròs a la zona de la Marquesa de Deltebre, a 70 metres del mar. A ell, el que li preocupa és l’avanç imparable del mar, la regressió. “És un problema que patim independentment del pla hidrològic que s’ha aprovat”, diu. Per a ell, tant important com l’aigua són els sediments que l’Ebre no arrossega. “Ara per ara és difícil que el riu pugui portar els sediments necessaris perquè el Delta no continuï retrocedint, per això reclamem altres mesures, com dics per evitar l’avanç del mar o comportes a la desembocadura per evitar que la falca salina pugi riu amunt”, explica.

El sector pesquer també veu amb preocupació la posada en marxa del pla hidrològic. “La mescla d’aigua dolça amb la salada de la mar és vital per a la pesca de la zona”, apunta Eusebi Rosales, el patró major de la confraria de pescadors de Sant Carles de la Ràpita. Igual que els aqüicultors, els pescadors també han notat que aquest any ha deixat d’arribar aigua per l’assecament dels camps per combatre el cargol poma. Els aqüicultors preveuen menys producció i els pescadors de la Ràpita, segons apunta Rosales, han vist disminuir la captura d’angules. L’alerta és clara: el panorama s’agreujaria encara més amb el pla hidrològic.

Avui, riuada blava a Barcelona per l’Ebre

Ada Colau, Carme Forcadell i Josep Rull són algunes de les autoritats que han confirmat la seva assistència a la manifestació d’avui, convocada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre. La marxa sortirà de la plaça Universitat a les 12 i s’acabarà a la plaça de la Catedral. Manolo Tomàs, portaveu de la PDE, assegura que és un dia perquè tot el país defensi el delta de l’Ebre i uns cabals suficients per al riu.