INFRAESTRUCTURES
Societat02/02/2016

Així funciona l'Hyperloop: el tren supersònic que anirà a 1.200 km/h

Vint-i-dos projectes competeixen pel disseny final del tren, que es provarà en un circuit al mes de juny

Rut Vilar
i Rut Vilar

Nova YorkEl tren ultraràpid Hyperloop està a punt de deixar el món de les idees per passar a l’etapa dels prototips. Més d’un centenar de projectes han participat aquest cap de setmana en una primera selecció del concurs de SpaceX per dissenyar el vehicle, ideat per l’emprenedor sud-africà Elon Musk, propietari d’aquesta empresa dedicada al transport aeroespacial i creador també de PayPal i Tesla Motors. “De moment no estem desenvolupant un Hyperloop comercial, però sí que estem interessats a ajudar a accelerar el desenvolupament d’un prototip funcional”, diu la companyia.

Així, des de l’octubre passat 130 equips d’enginyers aeroespacials, mecànics i electrònics, entre d’altres, treballen en el disseny del seu Hyperloop, una mena de tren format per càpsules, pensat per viatjar per un tub de baixa pressió d’uns tres metres i mig de diàmetre sense cap fricció per al vehicle, i que hauria d’arribar a una velocitat de gairebé 1.200 km/h. El trajecte entre Los Angeles i San Francisco, separades per 600 quilòmetres -si fa no fa, com Barcelona i Madrid-, podria fer-se en 30 minuts.

Cargando
No hay anuncios

Aquí teniu una recreació de com podria ser i funcionar aquest tren:

I si en vols veure una maqueta en funcionament, aquí la tens:

Cargando
No hay anuncios

Superada una fase preliminar a l’octubre, ara un jurat especialitzat ha triat 22 projectes, dels 130 presentats, que podran seguir treballant en el desenvolupament del seu prototip fins al juny, quan es farà la selecció definitiva. Encapçala la tria el MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts), seguit de la Universitat holandesa de Delft, la de Wisconsin, la de Virgínia i la d’Irvine -un hub format pels centres punters de Califòrnia-, en l’equip de la qual hi ha el físic català especialitzat en enginyeria de control Arnau Francí.

Un català entre els escollits

Cargando
No hay anuncios

Des del MIT han dissenyat unes càpsules de 250 kg amb una capacitat d’acceleració que doblaria la de l’atracció de Port Aventura Furius Baco. En cada càpsula hi podrien viatjar entre 25 i 30 persones. L’equip d’Irvine ha sigut destacat per l’originalitat en el seu projecte de propulsió. “Som l’únic del top 5 que hem proposat fer-ho amb gas d’alta pressió en lloc de magnetisme, com la resta d’equips”, detalla Arnau Francí, cansat després d’un cap de setmana intens, però molt content de participar en aquesta experiència.

Francí, que estudia un màster d’enginyeria mecànica i aeroespacial i fa el doctorat amb una beca Balsells i una beca BarcelonaHUB Smart Cities, assegura que l’Hyperloop “està més a prop del que molta gent creu i una mica més lluny del que alguns diuen”. “És un projecte ambiciós perquè cal generar un buit de 10 milions de metres cúbics i fer-hi passar de forma estable i fiable una càpsula a velocitats supersòniques”, explica, tot pronosticant que d’aquí un o dos anys se’n començaran a veure prototips en funcionament i d’aquí menys de cinc anys existirà per a ús públic. “La incògnita és saber fins a quin punt l’Hyperloop arribarà a aconseguir les prestacions augurades o es quedarà en una versió més descafeïnada, similar al que és capaç de fer un tren de levitació magnètica”, conclou.

Cargando
No hay anuncios

Test al juny

De moment, els projectes seleccionats poden acabar de buscar finançament -la majoria ja el tenen gairebé cobert- per dissenyar els seus prototips de càpsula i provar-los en el test definitiu al juny. Aleshores, SpaceX tindrà construït un quilòmetre i mig de tub conductor en la seva seu de Califòrnia, on els equips provaran els prototips desenvolupats a escala humana.

Cargando
No hay anuncios

Musk, propietari de SpaceX, va començar a treballar en l’Hyperloop el 2013. La idea parteix de la construcció d’un nou sistema de transport format per càpsules que es desplaçarien per una mena de canonades a baixa pressió per reduir-ne la fricció. El cost d’una hipotètica línia de l’Hyperloop entre Los Angeles i San Francisco seria d’uns 6.000 milions de dòlars, 30 vegades menys que el pressupost del tren d’alta velocitat de Califòrnia. A més a més, també estalviaria costos l’usuari, que pagaria uns 30 dòlars pel bitllet.