L’últim obstacle de la renda garantida: la seva compatibilitat amb un sou baix

BarcelonaLa negociació de la renda garantida de ciutadania (RGC) està en el que hauria de ser la recta final, però l’acord entre els seus impulsors, les entitats socials i el Govern s’ha encallat amb un últim escull: la compatibilitat o no d’aquesta prestació amb les rendes del treball. Les divergències se centren en si pot ser un complement per a aquells sous -de feines a temps parcial- que no arriben al llindar mínim que proposa aquesta renda, els 664 euros. Fonts consultades per l’ARA coincideixen a assegurar que el no de la Generalitat a acceptar aquesta compatibilitat endarrereix la firma d’un pacte que semblava a tocar fa tres mesos, quan el departament de Treball, Afers Socials i Famílies va millorar les quanties que rebran els perceptors un cop es posi en marxa, si hi ha pacte, a partir de la tardor.

“No deixar que la RGC sigui compatible amb les rendes de la feina a temps parcial seria una regressió, perquè l’actual renda mínima d’inserció (RMI) sí que ho permet”, sosté Diosdado Toledano, membre de la comissió promotora de la ILP per la renda garantida. “Si es tracta d’una prestació per a qui és pobre, per a nosaltres vol dir que entren dins d’aquesta categoria totes les persones que tinguin ingressos per sota d’aquest llindar”, afegeix.

El departament de Treball ha de donar avui una resposta sobre aquesta línia vermella que han fixat els promotors. La Generalitat es mostra refractària a acceptar l’escenari de compatibilitat amb els sous a temps parcial, almenys des del minut u en què es posi en marxa la renda, perquè pot generar “un impacte no desitjat en el mercat de treball”.

Hi ha el risc que s’acabi subvencionant el mercat de treball a temps parcial de manera indirecta i que els empresaris contractin més en precari, expliquen fonts del Govern. A més, afegeixen, del canvi d’hàbits que pot generar en algunes persones que ara tenen una feina a temps parcial que podrien deixar per cobrar la RGC.

“El Govern s’aferra al risc de frau, però hi haurà d’haver mecanismes per perseguir amb especial afany la contractació fraudulenta”, sosté la presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), Teresa Crespo. Defensa que negar la prestació a qui cobri per sota de l’índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) és el que justament pot desincentivar l’ocupació.

En l’últim redactat que va enviar la Generalitat als impulsors de la ILP hi constava el compromís d’estudiar en un futur la compatibilitat. Toledano, però, adverteix que no n’hi ha prou si el compromís no queda plasmat en la futura llei.

El que hi ha damunt la taula és una futura renda, una part de la qual -150 euros- anirà lligada al fet que el beneficiari segueixi un pla d’inserció per tornar al mercat de treball. Un beneficiari podrà reintroduir-se al món laboral amb una feina a temps parcial i seguir percebent durant un temps un import complementari fins a arribar al llindar mínim d’ingressos, però el trànsit a la inversa -la sol·licitud de la prestació per part d’una persona ja amb feina- no està previst.

L’escenari alternatiu

L’endarreriment en l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat ha donat més coll per negociar, però el temps s’esgota. El Govern ha advertit que, si no hi ha acord, tramitarà una reforma de la renda mínima d’inserció (RMI). “Quedar-nos sense la renda garantida seria haver malgastat l’ocasió de segellar la primera gran conquesta social posterior a la crisi”, lamenta un membre de la UGT, més procliu també a buscar els punts en comú i pactar posteriorment com es desplega la compatibilitat amb els sous baixos.

“Preferim una RGC amb deficiències menors i anar polint-les que no perdre l’ocasió de tenir-la”, reivindica el president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector, Oriol Illa. Tot i reconèixer que, en la negociació, tothom té una part de raó quan es parla de riscos, avisa que hi ha determinats col·lectius amb una inserció molt difícil -com les persones amb discapacitat- a les quals s’hauria d’activar la complementarietat dels ingressos amb el sou per garantir-los uns ingressos dignes.

Tot i el consens majoritari a la taula negociadora, la creació de la RGC també té crítics. L’economista de la UPF Albert Carreras sosté que la “percepció de frau” obliga el Govern i els partits polítics -tots els grups estan a favor que es creï- a ser molt prudents a l’hora d’impulsar-la. “La RGC s’ha de posar en relació amb la renda mínima d’inserció, el salari mínim interprofessional (SMI) i l’entorn, i si a Catalunya es crea tal com s’ha plantejat, l’efecte crida pot ser devastador”, adverteix.