Lara, Borja, Albert, Anna, Grace... i els que s'ho miren

MadridComença a ser hora de dinar però ningú es fixa en la carta de El mentidero de la Villa, el restaurant del districte de Chamberí que aquest 22 de desembre està de celebració. Els propietaris i els treballadors van comprar 15 dècims a l'administració de loteria que hi ha just davant i els ha tocat la grossa. Avui cap vianant para esment als raviolis amb trufa negra, boletus i foie fresc a la planxa (18,50 euros).

En un bar del carrer Zurbano, una mica més avall del núvol periodistes i càmeres, el cambrer d'un altre restaurant continua servint canyes de cervesa i aperitius com si res. Les taules de dinar, de moment, estan buides. "Me n'alegro molt per la gent", admet. Sembla que, aquest cop, el tòpic d'un premi molt repartit va de debó. "Quin Nadal!", repeteixen unes noies amb una alegria evident però sense excessos. Elles sí que tenen el número guardonat. Els telèfons sonen. Hi ha un esverament col·lectiu, tothom vol i dol quan toca posar-se davant la càmera. A la zona hi ha llocs que acostumen a ser punts mediàtics i els veïns hi estan avesats. A tocar, per exemple, hi ha la seu del PP. Avui, però, els protagonistes són ells.

Uns minuts a l'administració de loteria serveixen per desfer el tòpic: encara que la grossa hagi caigut en un dels districtes amb la renda per càpita més alta de la ciutat de Madrid, molts dels afortunats -o, com a mínim, els que es deixen veure- són gent treballadora. La Grace, que és de Cuba, està eufòrica. És cambrera del Mentidero. Explica que ajudarà la família amb aquests diners. En Mamadou, en canvi, entra directament al restaurant sense dir res. Són 40 persones a repartir els 15 dècims.

"No ens toca 'ni el gordo ni el delgado'"

La Lara i en Borja són propietaris del restaurant. S'abracen amb tothom. Estan feliços. Tenen cinc fills i aquests diners els aniran molt bé, diuen, per millorar el seu establiment. "Aquí si guanyem, guanyem tots", diu ella. "Som molt bons empresaris", afirma somrient. L'altre propietari és de vacances a Marbella però una de les noies de la neteja assegura que els va prometre que tornaria si tocava.

Dins de l'administració, l'Albert Mestres i l'Anna Nieto -que són de Tarragona- expliquen que també ha tocat. Viuen i treballen des de fa uns anys a la capital espanyola i aquest any van comprar un dècim aquí. La família els insistia per una mena de convenciment que "a Madrid toca més", diu l'Albert, que és advocat. Ara pensen reduir el que els queda d'hipoteca i convidar els familiars a un creuer, potser al Carib. La paraula "estalvi", però, surt en més d'una conversa. Tothom sembla ser molt conscient del moment en què vivim.

Enretirats de les càmeres, alguns s'ho miren amb cares llargues, tirant de tòpics per amagar la decepció. A la cantonada del carrer, unes senyores venen clavells. "Ens alegrem perquè com a mínim són gent treballadora", diuen amb les mans als davantals i mirant-se de lluny l'escena. "A nosaltres no ens toca ni el gordo ni el delgado".

Demà continuaran venent flors amb un somriure.