Lorena Freitez: “A Veneçuela ara tenim supermercats buits i neveres plenes”

Amb 33 anys, Lorena Freitez ja té al seu currículum haver sigut viceministra de Comunes i Moviments Socials del govern de Veneçuela. Psicòloga de formació, va visitar Barcelona en vigílies de la Cimera de les Amèriques, en què el president Nicolás Maduro va lliurar a Barack Obama milers de signatures en contra del decret que declara el país una amenaça per als Estats Units. Defensora a ultrança de la revolució bolivariana, assegura que el chavisme és la història d’un èxit.

¿A què es dedica un ministeri de Comunes i Moviments Socials?

És un ministeri que dóna suport a organitzacions territorials, les comunes, i també veïnals, i moviments socials de tipus sectorial, i neix amb el mandat de les lleis del poder popular, que promouen mecanismes per a l’exercici de la gestió pública.

A Catalunya tenim consells comarcals i es parla de duplicitats.

Més que una duplicació de funcions, és complementarietat. Hi ha elevats nivells de participació. És la clau del model Chávez, no només retòrica.

Hi ha nombroses denúncies de falta de democràcia al país.

El nostre sistema electoral ha sigut auditat per organismes internacionals, però hi ha sectors amb interessos per desestabilitzar els que avui en dia construïm l’hegemonia a l’Amèrica Llatina. El 2002 Chávez era una de les veus dissidents en la Cimera de les Amèriques i ara Veneçuela és el paradigma bolivarià.

¿El desgel dels Estats Units amb Cuba deixa més sola Veneçuela?

No. La sorpresa és que els Estats Units estan decebuts perquè la majoria dels països llatinoamericans ens donen suport. El desgel amb Cuba ens sembla una conquesta, una fita en la reconfiguració dels espais d’articulació de la regió. Al govern nord-americà només li va quedar l’opció d’incorporar Cuba per dialogar, com tampoc no li quedarà més remei que iniciar un diàleg amb Veneçuela des del respecte.

Què queda del chavisme?

Chávez va plantar la llavor dels governs comunals, dels entramats d’organitzacions veïnals que han aconseguit la socialització dels mitjans de producció: terres, equipaments, maquinàries, recursos. S’han posat les bases perquè emergeixi una nova arrel productiva.

¿Vol dir més diversificació contra el monocultiu del petroli?

Sí, Veneçula ha viscut enganxada al petroli i volem que sorgeixin nous actors econòmics, centrats en el sector primari. La caiguda dels preus del petroli no és casual, forma part de la guerra econòmica. Després de la mort de Chávez, certs sectors van començar una guerra econòmica i boicotegen la distribució d’aliments, que està motivada per la política de control de preus en benefici del salari dels treballadors.

¿En què ha beneficiat aquest control de la renda dels treballadors?

Ha democratitzat el consum. En aquests moments hi ha un reacomodament de les forces productives i del mercat, i al mateix temps hi ha el mantra interior i exterior, des que va morir el comandante, que Veneçuela està a punt del col·lapse. Però el poble ha resistit tots els atacs viscuts per desmoralitzar-lo.

¿La desmoralització no arriba per les botigues desabastides?

Vagi a preguntar als que fan cua a les botigues. Abans teníem supermercats plens i neveres buides i avui tenim supermercats que es desabasteixen molt ràpidament i les neveres i rebostos de la ciutadania plens de menjar. La gent s’hauria de preguntar per què a Veneçuela no hi ha l’anunciada explosió social.

Alguns apunten a l’autoritarisme.

Queda clar que hi ha actors que prefereixen crear malestar, però la gent té esperança, i és això el que els permet tenir paciència.

Paciència són els 50 anys de Cuba?

La submissió cap al neoliberalisme està plena de depressions, decepcions, de la sensació de no poder fer res. Però a Cuba i Veneçuela la gent té una paciència transformadora, se sent protagonista, no és una paciència plena de desmoralització ni frustració. Allà no hi ha suïcidis.

Tan malament ho veu per aquí?

Tinc una percepció de l’Espanya actual molt esperançadora.

Si parla de Podem, no els beneficia una floreta des de Veneçuela.

No els conec, però mirem els nous sectors amb interès. Hi ha un clima d’esperança, una mobilització sobretot social, que no és d’avantguardes. El malestar pel neoliberalisme ha permès un nou clima polític.

A Veneçuela hi ha líders opositors a la presó. ¿Això no resta qualitat democràtica a les eleccions legislatives de finals d’any?

Tots els partits tindran representació i candidatures. Però he de dir que l’oposició veneçolana ha tingut un procés lamentable de fragmentació. A nosaltres ens interessa que hi hagi una oposició sòlida, que es vegi que hi ha disputa pel poder. Aquest any l’oposició ha estat menys mobilitzada perquè l’imperi ha decidit prendre les regnes del procés d’ingerència per la inoperància política dels partits veneçolans.

L’imperi són els Estats Units?

Sí.