Primer dia de selectivitat: la igualtat de gènere i Lorca a castellà i els robots i Rodoreda, a català

BarcelonaLa igualtat de gènere s'ha fet un lloc a l'examen de castellà per demostrar l'expressió escrita dels estudiants de les proves d'accés a la universitat (PAU) aquest 2018. Aquesta era una de les dues opcions que han tingut els estudiants, que han hagut d'elaborar un text d'entre 100 i 150 paraules amb tres arguments com a mínim per defensar la seva opinió sobre "si existeix igualtat efectiva entre homes i dones en l'actualitat". Els qui han escollit aquesta opció ho han fet a partir d'un fragment del llibre 'De animales a dioses' de Yuval Noah Harari, l'historiador israelià que també és autor del best-seller 'Sàpiens'. En aquest fragment també s'aborda les diferències entre homes i dones.

L'altra opció és un tros de 'La casa de Bernarda Alba', de Federico García Lorca. Si l'escollien, l'expressió escrita era més teòrica, sobre les principals característiques lingüístiques dels textos dialogats. Amb tot, aquesta opció també tenia una perspectiva de gènere, ja que tractava sobre l'alliberament sexual de la dona. Així, una de les preguntes de l'examen demanava buscar una referència metafòrica relacionada amb l'alliberació d'una de les protagonistes.

En general els estudiants que s'han examinat a la facultat de Biologia de la UB han sortit contents de l'examen. La majoria han escollit l'opció B. La Mariona Carbajo i la Nicole Bolón, de la Salle Bonanova, han explicat en la part escrita que no hi ha igualtat entre homes i dones "perquè s'ha normalitzat" i "tothom ho veu normal, quan no ho és". Expliquen que han exposat el seu punt de vista a partir de temes d'actualitat, com la publicitat o les desigualtats salarials entre homes i dones.

Una de les preguntes que més els ha "despistat" és la primera de la part comuna, sobre sintaxis i gramàtica, que els preguntava pels "diferents graus de l'adjectiu en espanyol". La Mariona explica que "ho ha fet bé" perquè ha explicat que els adjectius poden ser "superlatius, comparatius o positius". "És una cosa de primer d'ESO que m'ha despistat però que crec que he fet bé", apunta.

També han sortit força satisfets de l'examen de català. Els estudiants han hagut d'escollir entre un fragment de 'La plaça del Diamant', de Mercè Rodoreda, o un article de Javier Borràs sobre els robots publicat al diari 'Crític'. Els alumnes que han escollit la primera opció, han posat a prova la seva expressió escrita escrivint una breu redacció explicant "una situació, real o fictícia, protagonitzada per vosaltres mateixos en la qual hàgiu hagut de convèncer algú de fer una cosa que no desitjava".

En canvi, els qui han triat el text de Borràs, han hagut de respondre algunes preguntes sobre 'Terra baixa', d'Àngel Guimerà, l'altra lectura obligatòria de la selectivitat, i escriure un text de 150 paraules sobre els "avantatges i desavantatges" de l'aplicació de la tecnologia robòtica "pot suposar per a la humanitat".

En els dos casos, els estudiants també han hagut de respondre diverses preguntes de sintaxi i gramàtica, que segons han dit són una mica més difícils que a castellà.

Prop de 34.000 estudiants s'examinen aquesta setmana

En total, 33.895 estudiants s’han matriculat aquest any a les proves de selectivitat, que han començat aquest dimarts i duraran fins dijous, un 5,6% més que l'any passat, quan se'n van matricular 32.087. Del total d’alumnes matriculats aquest any, 27.878 corresponen a estudiants amb matrícula ordinària que han acabat aquest curs escolar el batxillerat, 3.279 són estudiants de matrícula lliure –procedents de batxillerat d’altres anys que no van fer les PAU, que volen millorar la nota o que només s'examinen d'assignatures de la fase específica– i 2.738 són estudiants provinents de cicles formatius de grau superior que s’examinen d’alguna assignatura en la fase específica.

Per a tots ells, les PAU es divideixen en dues fases: la fase general i la fase específica. La fase general és obligatòria i consta de cinc exàmens: quatre matèries comunes (català, castellà, una llengua estrangera i història) i una matèria que poden escollir entre matemàtiques, llatí, fonaments de les arts o matemàtiques aplicades a les ciències socials. La fase específica és voluntària i serveix per apujar nota. En aquesta part els alumnes poden examinar-se de fins a tres matèries, que escullen entre unes 20 assignatures. Amb les dues millors notes (ponderades segons els estudis que vulguin cursar) es calcula la nota d’admissió, que en total pot arribar als 14 punts. Per entrar a la universitat, la selectivitat pesa el 40% i el batxillerat el 60%.

La novetat principal de la selectivitat d’aquest any és que l’assignatura d’història de la filosofia deixa de ser obligatòria a la selectivitat. Fins ara història de la filosofia s’avaluava dins la fase general (l’obligatòria), malgrat que els estudiants podien escollir si fer aquest examen o bé el d’història contemporània de Catalunya i Espanya. A partir d’aquest any, filosofia passarà a avaluar-se a la fase específica, en la qual els alumnes decideixen de quines matèries s’examinen i de quines no entre un llistat de 22 assignatures.

Una altra de les novetats d’aquest any són les ponderacions per accedir als graus d’arquitectura. A partir d’ara, les matèries fonaments de les arts, història de l’art, dibuix artístic i disseny ponderaran 0,2 –les tres primeres no puntuaven res fins ara i l’última només 0,1–; mentre que cultura audiovisual i geografia ponderaran 0,1 –fins ara tampoc pesaven gens per entrar a arquitectura–. Per entrar a aquest grau ja no es tindran en compte les assignatures de biologia, electrotècnia ni química de la selectivitat, que fins ara pesaven 0,1 cadascuna.­