L’oposició constata el “fracàs” de Colau amb els narcopisos del Raval

BarcelonaEl balanç anual sobre l’estat de la ciutat que es va fer ahir a Barcelona en un ple extraordinari no arribava en el millor moment per a l’equip d’Ada Colau. La crisi dels narcopisos del Raval ha eclipsat l’actualitat els últims dies, i l’alcaldessa sabia que els grups de l’oposició s’agafarien a aquest front i a problemes d’habitatge -com la pujada dels preus del lloguer o el creixement del nombre de nuclis de barraques- per posar en dubte la seva acció de govern. No hi va haver sorpreses. L’habitatge va centrar els atacs contra Colau en un ple que va tornar a fer visible el tots contra el govern i a deixar entreveure les estratègies electorals de les diferents formacions de cara als comicis del 2019. El més clar, en aquest sentit, va ser el republicà Alfred Bosch, que va assegurar que ara mateix Barcelona té penjat un cartell on es pot llegir “Aquí hi ha una capital que busca alcalde”.

Els narcopisos van passar de puntetes per la part del ple centrada en el balanç de ciutat, però tenien reservat un espai estrella en la sessió posterior. L’oposició va “constatar el fracàs” del govern i va acordar celebrar un ple extraordinari sobre la problemàtica al Raval. Les dues coses, a proposta dels socialistes, exsocis de govern de BComú. Hi haurà, per tant, una segona part del pim-pam-pum polític. Ahir ja es van discutir fins a tres iniciatives amb propostes d’actuació i crítiques a l’acció del govern per la situació al Raval, que, segons van criticar alguns grups, transporta a la Barcelona dels anys 80 i 90.

El text socialista, que es va aprovar amb els vots del PDECat, ERC, Cs, el PP i el regidor no adscrit, a més de proposar el ple de Ciutat Vella també demana a l’alcaldessa que assumeixi el lideratge en matèria de seguretat. El ple també va donar llum verda a una proposta de Cs que insta el govern a negociar amb els propietaris d’edificis buits del barri per destinar-los a habitatge social. Cs, en la seva intervenció, va demanar a l’alcaldessa que “rectifiqués” i que, a més d’asseure’s a parlar amb els veïns -com va fer dimecres-, passés a l’acció. Una demanda que també va fer ERC. El text que van presentar els republicans proposa activar un protocol d’intervenció en els habitatges ocupats il·legalment amb mesures de seguretat i atenció social i destinar recursos a aplicar mesures d’urgència per garantir la convivència veïnal. ERC va demanar al govern que “no carregués” sobre les espatlles dels veïns la solució del conflicte i que “passés a l’acció” amb mesures concretes com incrementar la presència policial o gestionar les propietats municipals per evitar que algú les ocupi, com va passar al número 1 del carrer Sant Ramon.

BComú, que va defensar que ja ha incrementat les hores de patrullatge de la Guàrdia Urbana a la zona i ha invertit més d’un milió d’euros en els últims mesos en aquest àmbit, es va sumar a les propostes de Cs i ERC, però no a la del PSC. El govern va acusar els socialistes de no fer propostes amb to constructiu i de buscar només el desgast. El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, que no havia d’intervenir, va demanar la paraula per dirigir-se al cap de files del PSC, Jaume Collboni, i criticar que “algú que s’anomena d’esquerres” faci servir l’expressió “narcobarri”. “Vostès tenen de socialista el que jo tinc d’escandinau”, els va recriminar després que Collboni inflés el pit amb els pisos públics que es van construir durant el mandat de Jordi Hereu i que Pisarello li rebatés que eren majoritàriament pisos de propietat i no de lloguer i que s’han “privatitzat”. “Han perdut el Raval i ho han fet solets”, va criticar en nom del PDECat la regidora Mercè Homs, que en el mandat anterior s’ocupava de Ciutat Vella. Homs va acusar Colau de no tenir projecte i d’anar amb una “palangana recollint pífies”.

Colau, però, havia arribat a la sessió preparada per trobar-se un terreny minat. Sobretot en matèria d’habitatge. El seu àmbit estrella. I, després d’una primera intervenció de balanç conciliadora en què va fer una crida als grups de l’oposició a avantposar els interessos de la ciutat als del partit -especialment en grans projectes com el tramvia, la funerària pública o la demanda de canvis en la regulació dels lloguers-, va canviar el to per parlar d’habitatge. L’alcaldessa va treure pit de la feina feta i va ventilar culpes per la que no s’ha fet des d’altres administracions, com la Generalitat o l’Estat, o des del mateix Ajuntament en mandats anteriors.

Torna l’activista

Com si per uns moments es tornés a posar la samarreta verda de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), va remarcar que no acceptaria “lliçons” d’alguns partits en matèria d’habitatge. “Alguns ens hem partit la cara i hem posat el cos per aturar centenars de desnonaments i després alguns hem entrat a l’administració per fer-hi el màxim possible”, els va recordar.

Colau va criticar, per exemple, els exministres del PSOE Miguel Boyer i Carme Chacón -que va morir l’any passat- per haver desregulat el lloguer i agilitzat els desnonaments. Va lamentar, també, que durant els mandats locals del PSC i CiU no es va passar de l’1% en promoció pública de lloguer. “Qui ha donat carta blanca a les entitats financeres?”, es va preguntar abans d’assenyalar, directament, el PP, el PSC i el PDECat. Després, també va afegir Cs al mateix sac. L’alcaldessa va defensar que finalitzaran el mandat amb 4.400 habitatges nous acabats o començats. “Màgica Colau, la felicito per la capacitat que té de fer teatre”, li va etzibar el cap de files del PDECat, Xavier Trias, després d’un discurs abraonat de l’alcaldessa.

El ple en quatre claus: més lloguer públic i vot a distància

‘No’ a provar el bus a la Diagonal

Les coses no pinten bé per al projecte d’enllaçar els tramvies per la Diagonal que defensa l’equip d’Ada Colau. Tot i que el caixa o faixa per a la connexió serà en el ple de finals del mes de març, la sessió ordinària d’ahir va evidenciar la soledat de BComú. L’oposició ha donat per impossible que l’enllaç pugui començar aquest mandat i va fer front comú per aprovar una proposició del PDECat que insta a fer una prova pilot amb la línia D30 d’autobusos elèctrics a la Diagonal. El govern de Colau no ho va acceptar perquè confia en el tramvia i defensa que les línies de bus no es poden “improvisar”.

Vot telemàtic

El ple va donar llum verda a la modificació del reglament municipal per permetre el vot a distància en casos de maternitat, paternitat, embaràs o malaltia greu dels membres del ple. Un pas que Colau va recordar que a ella mateixa li hauria sigut de gran utilitat l’any passat, quan va estar de baixa per maternitat. El canvi, que permetrà el vot telemàtic només al ple, es va provar per unanimitat.

La CUP i el boicot al rei

El grup municipal de la CUP va aprofitar la seva intervenció en el debat sobre l’estat de la ciutat per fer una crida als grups a no assistir al sopar inaugural del Mobile, que se celebra demà i que comptarà amb la presència del rei Felip IV. De moment, a banda dels cupaires, només el cap de files d’ERC a la ciutat, Alfred Bosch, ha assegurat que no compartirà taula amb el rei d’Espanya.

Moció pel parc de lloguer

El ple va llegir ahir, en forma de declaració institucional, la moció per ampliar el parc de lloguer públic que han impulsat la PAH, l’Observatori DESC, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, l’Assemblea de Barris per a un Turisme Sostenible i el Sindicat de Llogaters. L’objectiu és aconseguir que, en una dècada, el 15% del parc sigui públic.

Nous plans d’usos per protegir Ciutat Vella i Sant Antoni

El govern de Barcelona va aconseguir aprovar ahir un nou pla d’usos per a Ciutat Vella que limita l’obertura de nous locals de restauració i discoteques. L’objectiu del pla d’usos és evitar que els comerços només vagin destinats als turistes i oblidin els residents. Es tracta del quart pla d’usos que s’aprova en aquest districte i és el més restrictiu de tots. En la votació, el govern hi va votar a favor, el PP en contra i la resta de formacions es van abstenir. La nova regulació vetarà, per exemple, l’obertura de nous bars musicals, discoteques, salons de joc i establiments destinats a la venda de serveis turístics al centre de la ciutat.

El govern també va anunciar ahir l’aprovació inicial d’un pla d’usos per al barri de Sant Antoni. L’Ajuntament considera que la zona ja pateix una “alta saturació molt per sobre de les necessitats intrínseques dels residents” i adverteix que pot anar a més “en les possibilitats dels projectes que s’estan consolidant en aquest barri”, en referència a la reforma del Mercat de Sant Antoni i el procés de pacificació.

El govern d’Ada Colau ja va deixar de donar llicències a la zona el febrer de l’any passat per guanyar temps per redactar el pla d’usos. La norma prohibeix obrir cap negoci de jocs d’atzar (inclosos salons de joc i màquines recreatives, bingos i casinos de joc) o establiments que tinguin màquines expenedores d’aliments. Tampoc establiments que, tot i no tenir la categoria hotelera, ofereixen allotjament fraccionat en el temps, és a dir, els meublés. A més, dins de la zona delimitada també hi haurà restriccions per obrir bars, restaurants, orxateries i botigues de plats preparats o de degustació en funció de l’amplada de les voreres i els carrers i de la densitat.

Creix la llista de carrers on es prohibeix la venda de souvenirs

El govern d’Ada Colau ha ampliat el nombre de carrers on no es poden obrir botigues de souvenirs. La prohibició, que vol evitar que l’oferta de samarretes i records de Barcelona desplaci el comerç tradicional, afectarà també l’entorn del Camp Nou (les Corts) i el de la Casa Vicens (Gràcia). A més, s’amplien les zones que ja estaven protegides, com els barris de Ciutat Vella, la Sagrada Família i el Parc Güell. Així ho determina el nou pla especial d’ordenació dels establiments comercials destinats a la venda d’articles de record o souvenirsa la ciutat de Barcelona. Les limitacions de botigues d’aquest tipus s’apliquen a Barcelona des del 2008. Inicialment només afectaven la Rambla i una part de la Sagrada Família, però el 2012 el govern municipal va decidir ampliar el veto en aquesta zona de l’Eixample, on la pressió turística no ha parat de créixer els últims anys. Ara la nova restricció torna a ampliar la zona protegida amb 15 illes més.

També s’amplia l’àrea de protecció dels entorns del Parc Güell per intentar evitar l’obertura de botigues de souvenirs al llarg dels itineraris que fan els turistes per arribar des de les diferents parades de metro fins al parc que va dissenyar Antoni Gaudí. Pel que fa als itineraris que passen per Gràcia, la zona protegida inclou la travessera de Dalt, l’avinguda Vallcarca, el passeig Mare de Déu del Coll i el carrer Santuari. Pel que fa a Horta-Guinardó, la protecció és entre la travessera de Dalt, la plaça Alfons X i el recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau.

Al barri de Sant Antoni el veto afecta un total de 23 illes, inclosa la del mateix mercat. El perímetre afectat és el que queda entre els carrers Casanova, ronda Sant Antoni, avinguda Paral·lel, carrer Calàbria i carrer Sepúlveda.

A la zona del Camp Nou, aquestes botigues no podran obrir a la travessera de les Corts, des del Camp Nou fins a la sortida d’aquesta estació de metro.

Els entorns de la Casa Vicens, a Gràcia, també estaran protegits.

La setmana vinent es retirarà el monument d’Antonio López

Diumenge 4 de març Barcelona deixarà de tenir una estàtua dedicada a Antonio López, l’empresari i negrer que a principis del segle XIX va fer fortuna amb el tràfic de persones africanes venudes a Cuba. La controvertida estàtua de l’esclavista és a la plaça que porta el seu nom, a baix de tot de la Via Laietana, on es troba amb el passeig Colom. Diferents col·lectius, entre els quals SOS Racisme, ja van demanar fa temps la retirada del monument, i la CUP de Barcelona també va proposar el 2016 que se substituís l’actual monument per un que recordés les víctimes de l’esclavitud. També està previst canviar el nom de la plaça. L’Ajuntament ja havia aprovat canviar el nom pel de plaça de les Bullangues, en record als avalots que es van produir a Barcelona entre el 1835 i el 1843. Tot i així, el nou nom està aturat, ja que actualment el col·lectiu Tanquem el CIE i la productora Metromuster estan recollint signatures per poder portar a la multiconsulta -que està previst que se celebri abans de l’estiu- la proposta que la plaça passi a dir-se Idrissa Diallo, en record de l’immigrant mort per una aturada cardíaca al CIE de la Zona Franca.

L’acte de retirada de la polèmica estàtua es farà amb una festa ciutadana que inclourà un espectacle dels Comediants, a més d’un castell de focs i música.

Antonio López va néixer a Cantàbria l’any 1817 i va ser el primer marquès de Comillas. El monument ja va ser enderrocat l’any 1936, però durant el franquisme, l’any 1944, es va tornar a aixecar, obra de Frederic Marès. El 1952, durant la celebració dels 50 anys de la mort de Jacint Verdaguer, es va afegir al peu del monument una placa de marbre amb uns versos del poeta dedicats a l’esclavista. López era el mecenes de Verdaguer.