Primer gran canvi a la Lomce: s'aturen les revàlides de Wert a l'ESO i batxillerat
Méndez de Vigo cedeix a les pressions de les comunitats i no obligarà a fer un examen elaborat per l'Estat a final del cicle i que era imprescindible per aprovar
MadridPrimer gest de consens del nou ministre d'Educació després del nou mapa autonòmic post 24-M. Durant la primera conferència sectorial d'Educació d'ençà que està al càrrec, Íñigo Méndez de Vigo ha accedit a endarrerir l'aprovació del decret d'avaluacions de Wert, les revàlides previstes per a finals de l'ESO i batxillerat que eren imprescindibles per seguir estudiant. A més, s'havien convertit en uns exàmens per "homogeneïtzar" els continguts educatius a tot l'Estat. Wert tenia la intenció, en l'esborrany de decret, que el contingut l'elaborés exclusivament Madrid i fos un test de 350 preguntes amb quatre respostes de quatre assignatures troncals. Si no s'hagués aconseguit aturar, els pares haurien pogut escollir que l'examen fos en castellà. Un dels gestos més recentralitzadors de la llei, ja que obligaven a impartir continguts similars a totes les comunitats.
A la pràctica, el que farà ara Educació és aprovar un primer decret d'avaluacions que inclourà només la revàlida de sisè de primària, elaborada per cadascuna de les comunitats autònomes i sense implicació acadèmica. Aquest examen ja es farà aquest curs vinent i hi ha consens entre totes les comunitats perquè no envaeixi competències. Aquest decret havia d'incloure les avaluacions també a l'ESO i batxillerat, uns exàmens que de moment es frenen. De totes maneres, i com ha volgut destacar Méndez de Vigo, no estava previst que entressin en vigor fins al curs 2017-2018. "Constituirem un grup de treball per resoldre tots els dubtes. I com que aquesta segona part no entrava en vigor fins d'aquí uns anys, he pres la decisió de presentar-la més endavant després de dialogar", ha dit el ministre.
Segon gest cap a Catalunya
Méndez de Vigo també ha tingut un altre gest amb Catalunya. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, li ha demanat la derogació del decret d'ajudes de 6.000 euros a l'escolarització en castellà, un tema que el nou ministre d'Educació ha accedit a tractar en una reunió bilateral pròximament amb la intenció que el PP inclogui una esmena en la tramitació de pressupostos que acabi amb la partida per a aquesta finalitat. De fet, en els nous comptes de l'Estat ha caigut fins a un 80% aquesta quantitat pressupostada en veure que gairebé no hi havia sol·licituds: dels 5 milions previstos per a aquest exercici al milió d'euros previstos per al següent.
El tercer gest que valora Rigau, que ha sortit "satisfeta" de la reunió –l'abril passat es va plantar i va deixar Wert amb la paraula a la boca–, és la creació d'una ponència per estudiar la implantació de la formació professional bàsica. La Generalitat ja s'havia mostrat molt cauta en aquest tema i havia impulsat una implantació de mínims. Ara el ministre d'Educació entén que s'ha de crear una taula de treball per avaluar-ne millor l'efectivitat.
Immobilisme amb el calendari de la Lomce
Amb el que no s'ha mogut ni un mil·límetre el nou ministre d'Educació és amb l'aplicació del calendari de la Lomce. "Les lleis les hem de complir i la segona part de l'aplicació de la Lomce estarà en funcions a partir del setembre", ha assegurat Méndez de Vigo durant la roda de premsa posterior a una reunió que ha durat quatre hores i mitja i que, segons el ministre, ha tingut lloc amb un "to positiu" i "dialogant".
Les 12 comunitats autònomes no governades pel PP han llegit aquest matí un comunicat en què demanaven la "paralització" del calendari d'implantació de la Lomce. Una petició que no ha arribat a bon port tot i les expectatives que havia generat el ministre. La Lomce s'acaba d'implantar aquest curs a primària i comença a fer-ho als cursos imparells de l'ESO i del batxillerat.