"L'oli és el pot de mel"
BarcelonaLes oliveres omplen els camps de les Garrigues, i la producció d'oli, tot i comptar amb la Denominació d'Origen Protegida, encara no està prou vinculada al territori. Agrupar el sector primari i marcar un full de ruta per créixer i situar l'oli com a referent turístic és el principal repte que reivindiquen els garriguencs. Per analitzar-ho, l'Ara TV ha reunit Enric Mir, alcalde de les Borges Blanques; Ramon Queralt, empresari de la consultoria ambiental La Llena; Neus Cornet, alcaldessa de Fulleda, i Joan Segura, president de la DOP les Garrigues.
L'oli, de l'oliva arbequina que es produeix als conreus de secà de les Garrigues, ha d'amanir l'economia del territori i ha de ser la cara visible que sedueixi i cridi l'atenció portes enfora. Situar l'oliturisme com a marca i reivindicar-lo com a motor econòmic és l'objectiu dels pròxims anys. "Ho tenim fàcil, només hem d'unir esforços i endreçar-ho tot", diu Ramon Queralt, consultor ambiental. "Tot el que fem està relacionat amb l'oli". Un dels exemples que ho demostren és la Fira de l'Oli de les Garrigues, que aquest any va tancar la 50a edició al mes de gener amb 68.000 visitants. L'alcalde de la capital, Enric Mir, defensa la voluntat de ser la capital catalana de l'oli.
Emprenedors vs. cooperatives
La producció de la Denominació d'Origen Protegida les Garrigues és de 5 milions de quilos d'oli verge extra a l'any. La zona de producció la conformen totes les Garrigues i el sud de les comarques del Segrià i de l'Urgell. Hi ha un total de 25 cooperatives que controlen la producció. Per Joan Segura, president de la DOP les Garrigues, el principal problema que ha d'afrontar el sector és el relleu generacional. Les explotacions manquen d'innovacions i només algunes cooperatives s'atreveixen a fer-ne.
El món cooperatiu centra bona part del debat. Per Queralt, les cooperatives "no estan preparades per respondre als reptes de l'economia actual". I afegeix que tenen un sistema de presa de decisions que encalla les inèrcies i dificulta els canals de distribució. En aquesta mateixa línia, Mir creu que el sentit empresarial i les ganes d'emprendre no caracteritzen les cooperatives, moltes fundades a principis del segle passat. "Ens falta gent que tingui ganes de tirar endavant, i els productors que tenen 50 anys han de fer la inversió de regadiu a les explotacions, no es poden quedar enrere". En canvi, Segura, vinculat al món cooperatiu des dels 26 anys, defensa que sense aquest sistema d'organització no hi hauria oli a les Garrigues.
Superar el victimisme
"Érem una comarca perdedora fins als anys 90, però en els últims 15 anys hem guanyat autoestima", opina Queralt. Un cert victimisme i la cultura del subsidi han caracteritzat una part dels habitants de les Garrigues, però, com apunta Mir, "s'ha de superar i tenim els recursos per generar optimisme i garantir el futur".
Dinamisme i una visió global és el que reclamen l'alcalde i Queralt, per deixar enrere la subvenció a les rendes passives i tirar endavant les explotacions agrícoles, d'oli però últimament també del vi de la zona de les Garrigues de la DO Costers del Segre en pobles com el Vilosell, la Pobla de Cérvoles i l'Albagés, amb esperit emprenedor. Però Segura insisteix en la falta d'inversions al territori. "El canal Segarra-Garrigues encara no rega prou a la comarca; si hagués arribat fa temps els pagesos haurien diversificat els conreus". El president de la DOP creu que al sector primari hi falta gent jove amb ganes de fer crear projectes, i "Brussel·les no hi ajuda".
Fulleda és el municipi amb menys habitants de la comarca. En té 107 d'empadronats, però només una vuitantena hi viuen cada dia. Neus Cornet, l'alcaldessa, que actualment està a l'atur, explica que al poble no hi ha relleu generacional: una nena de 10 anys és la més petita del poble. Els seus habitants s'han de desplaçar fins a les Borges Blanques per anar a l'escola: ja fa 39 anys que no n'hi ha a Fulleda. Per l'alcaldessa, aquest és un símptoma clar de l'envelliment. "No tenim cap comerç i ens porten el pa cada dia amb furgoneta a domicili. La visió és pessimista, perquè no sabem què passarà amb el poble ni quin relleu tindrà".
El 60% del pressupost total de l'Ajuntament està cobert gràcies al parc eòlic de Vilobí I, de 33 aerogeneradors. "Gràcies als molins, podem garantir els esforços de l'Ajuntament i dedicar-nos en bona part a captar turisme i a fixar els habitants". El parc eòlic instal·lat a Fulleda està integrat en el paisatge. En canvi, a la Granadella els molins ho dominen tot i n'hi ha massa, denuncia Queralt. Els parcs retornen al municipi al voltant d'un 3,5% o 4% dels beneficis i, per Queralt, no hauria de ser el model de gestió. "No volem diners, volem una part proporcional de la producció, una desena part, i si és possible un punt de connexió per a les nostres indústries".
Voluntat d'agradar
La comarca de les Garrigues deixa la porta oberta a tots els turistes que vulguin degustar el seu oli singular i conviure amb la seva identitat i paisatge, també marcat per les construccions en pedra seca i el patrimoni arquitectònic. "Volem agradar a tothom que ens vingui a visitar", apunta Mir. I afegeix que "encara queda molt per fer" i que el canal Segarra-Garrigues els permetrà consolidar-se i "créixer" més enllà de les mancances de comunicacions que té el territori.
La comarca demana també al Govern i les institucions que no s'arronsin i facin efectiu el dret a l'autodeterminació. Ho recull el recent manifest A les Garrigues estem preparats , firmat per les forces vives i 22 dels 24 alcaldes. Animen la resta de comarques a seguir-los i sumar esforços per l'estat propi.