Locutoris de presó a residències d'avis

BarcelonaA l'entrada de la residència de gent gran ORS Rosselló, de Barcelona, hi ha una gran porta de vidre. Laia Martí assegura que aquella porta ha estat la seva salvació. La seva mare, de 88 anys, apareix per un passadís de la residència caminant lentament amb un bastó. S'asseu en una cadira que està col·locada estratègicament davant de la porta, mirant cap al carrer, treu el telèfon mòbil i espera que la seva filla la truqui des de l'altre costat del vidre. És com el locutori d'una presó. La comparació no és meva, sinó de la mateixa directora de l'ORS Rosselló, Cristina Anoro.

Mentre arriba la fase 2 de la desescalada a Barcelona, en la qual en principi algunes residències d'avis permetran que les famílies puguin visitar els seus éssers estimats -això sí, amb innombrables mesures de prevenció per evitar un possible contagi-, l'ORS Rosselló ha convertit la seva porta d'entrada en una finestra per a la comunicació. De vegades difícil, però comunicació al cap i la fi.

"Espera que em canvio el telèfon d'orella, a veure si et sento millor. I mira que porto aparells a les dues", diu Carme Casanovas, la mare de la Laia, que no entén què li diu la seva filla a l'altra banda del vidre. I això que són a només dos metres de distància. Però al carrer Rosselló, on és la residència, no deixen de passar cotxes. Es nota que hem entrat a la fase 1 del desconfinament perquè ha augmentat el trànsit i hi ha força soroll. Però almenys la Carme pot veure les sandàlies que porta la seva filla. Que són molt maques, per cert. I la Laia pot veure si la seva mare s'ha aprimat o no, cosa que no podia apreciar a través d'una videotrucada.

"Jo em quedo més tranquil·la veient-la així, encara que sigui a través d'un vidre", diu la filla, que explica que li va proposar a la directora de la residència comunicar-se amb la seva mare des de la porta d'entrada després de veure un reportatge a TV3 sobre residències de gent gran en què algunes famílies ho feien així. Des de llavors es planta tres vegades per setmana davant de l'ORS Rosselló per veure la seva mare a través del vidre i parlar amb ella per telèfon.

Sortir a l'exterior

"Estan una mica presoners", afirma la Laia, que no es pregunta quan les famílies podran entrar a les residències sinó quan podran sortir a l'exterior els residents, cosa que de moment no s'ha plantejat en cap fase de la desescalada. "Estaria bé que poguessin sortir al carrer com ho fa altra gent gran que viu sola", opina. Abans de tota aquesta pandèmia, explica, la seva mare anava a missa cada dia i a regar les plantes de casa, perquè casualment la dona vivia molt a prop de la residència abans de traslladar-s’hi. "Em fa por que, si es triga gaire, ja no pugui sortir més", comenta. Perquè s'hagi desacostumat a caminar pel carrer i al brogit de la gent i els cotxes.

A l'ORS Rosselló, els avis van estar confinats a les seves habitacions durant gairebé quatre llargues setmanes, entre el 23 de març i el 17 d'abril, després que una resident morís, encara que mai es va confirmar que fos per coronavirus perquè no li van fer la prova, explica la directora de la residència. Ara els ancians ja surten dels seus dormitoris, fan els àpats al menjador i passegen pel pati (o s'adormen a l'ombra), però en grups reduïts per prevenció.

Roser Jordà, de 83 anys, és al pati parlant amb el seu fill per videotrucada a través d'una tauleta, però fa més cas a la gent que té al seu voltant, que són de carn i ossos, que no pas al seu fill, que, per a ella, és només una pantalla. "Aprofita que el tens aquí, i pregunta-li «Com esteu?»", li diu la tècnica d'animació sociocultural de la residència, Laura Fernández de la Reguera, per veure si així la dona presta més atenció al que diu el seu fill.

Àngels Serres, de 88 anys, també fa una videotrucada amb les seves filles i el seu net, però amb un telèfon mòbil que agafa com si fos un micròfon, també fent poc cas a la pantalla. Mercè Urmeneta, de 94 anys, és l'única que no aparta la mirada de la tauleta, mentre la seva neboda li ensenya a través de la pantalla un vestit que s'ha comprat.

Les famílies es mostren cautes sobre l'obertura de les residències a visites de l’exterior: "Quan el govern ho decideixi, no volem posar ningú en risc", contesten algunes. La gent gran ho veu d'una altra manera. "Em sembla molt malament que no puguin venir. Tinc moltes ganes de veure el meu fill!", deixa anar una àvia. Una altra li replica: "Doncs si no pot venir, no pot venir. Nosaltres, el que ens manin".