Llum verda definitiva a la llei de protecció de la infància i l'adolescència
Els sobiranistes hi voten a favor després que al Senat s'hagin blindat les competències de les comunitats autònomes
MadridConsens pràcticament total al Congrés per aprovar la llei de protecció de la infància i l'adolescència –llei Rhodes–, que rep el vistiplau definitiu i entrarà en vigor d'aquí 21 dies. Només Vox s'ha oposat a una norma de llarg recorregut que, entre les mesures més destacades, allarga fins als 35 anys de la víctima la prescripció dels delictes contra els menors –ara era als 18–. El projecte inicial del govern espanyol ho situava als 30, però, al llarg del tràmit parlamentari i per la pressió d'entitats de la infància, es va acordar aquesta extensió. El 15 d'abril el dictamen va obtenir l'aval majoritari de la cambra baixa, però després del pas pel Senat ha recollit també els suports de PNB, JxCat, PDECat i EH Bildu perquè s'han blindat les competències de les comunitats autònomes.
Les esmenes a la cambra alta també han introduït altres canvis: la prohibició de fer despullar els joves migrants no acompanyats per determinar la seva edat. "Quan no es pugui establir la majoria d'edat d'una persona, serà considerada menor i no podran realitzar-se en cap cas despullaments integrals, exploracions genitals o altres proves mèdiques especialment invasives", diu la llei. Tampoc es podran utilitzar tècniques de contenció mecànica en centres de menors, enteses com subjectar la persona a un llit articular o un objecte fix. Entre les novetats incorporades al Senat, també destaca l'obligació de requerir una "autorització expressa dels progenitors" per difondre la imatge d'un menor mort.
La ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, així com els portaveus dels diferents grups parlamentaris, han celebrat l'aprovació d'una llei "pionera" que "dignifica" els menors i adolescents. Després que el PP i el PSOE ja iniciessin un projecte d'aquestes característiques anys enrere, la que ha acabat tirant endavant ha sigut la impulsada pel ministeri que dirigia Pablo Iglesias fins fa poques setmanes i que ara ha passat a mans de la futura líder de Podem. Més enllà de les ja esmentades, aquestes són algunes de les mesures més destacades:
Obligació de comunicar qualsevol sospita
Un dels deures que s’han inclòs en la llei és l’obligació de comunicar qualsevol sospita de violència contra un infant o un adolescent avisant l’autoritat competent. La idea és que la societat sigui més protectora, sobretot els col·lectius professionals que hi tenen un contacte habitual. Un dels drets dels menors és que han de poder estar informats, no només ser escoltats, en els processos administratius i judicials, a més de poder presentar una denúncia de manera personal i directa. En aquest sentit, s'ha incorporat que un menor de 14 anys o persona amb discapacitat necessitada d'especial protecció que hagi d'intervenir en un procediment judicial pugui fer-ho només una vegada per evitar la revictimització i, a més, poden estar acompanyats d'equips psicosocials.
La figura del “coordinador de benestar”
La llei ha previst la creació de la figura del “coordinador de benestar i protecció” als centres educatius, enfocada principalment a treballar contra l’assetjament escolar. És una de les mesures al costat d’un reforç de la formació en els àmbits que estan més en contacte amb la infància, per saber detectar els indicis de perill, així com l’especialització de jutges i fiscals per reduir la revictimització. També es volen impulsar unitats amb la mateixa especialització als cossos de seguretat i aglutinar la informació en un registre central.
Amb perspectiva de gènere
Un altre dels canvis és l’eliminació de la síndrome d’alienació parental (SAP): que un pare acusi la seva exparella de manipular o posar el fill en contra. La llei s’ha definit amb perspectiva de gènere i sense permetre que s’utilitzi la SAP, davant la falta d’un aval científic, per culpabilitzar la mare. S’hi incorporen accions del pacte estatal contra la violència de gènere i propostes d’igualtat, com ara suspendre d’ofici el règim de visites quan s’ha dictat una ordre de protecció i hi hagi indicis que el fill ha presenciat o patit la violència.
Els serveis socials, reconeguts com a “agents de l’autoritat”
Un dels punts controvertits, que no convenç les entitats, és que la llei ha reconegut els serveis socials com a “agents de l’autoritat”. Això ha generat recels pel fet que aquest poder pugui causar indefensió en les famílies contra l’administració, per exemple en casos en què es retira la tutela per desemparament. Pel que fa als centres de menors, s’han plantejat eines perquè els nens i adolescents puguin presentar denúncies sense patir represàlies i reforçar el paper de la Fiscalia en la supervisió.
L’edat com a motiu de discriminació
Per poder aplicar tots els canvis, la mateixa aprovació del Congrés preveu la reforma d’una quinzena de lleis. Una de les reformes ha de ser la modificació dels delictes d’odi per incloure-hi també l’edat com a motiu de discriminació.