Llum verda a la tala d’arbres centenaris

BarcelonaLa Generalitat ha autoritzat una empresa privada a tallar arbres gairebé centenaris a l’avetosa del bosc de Bagues de Riu, un espai natural que forma part de l’inventari de boscos singulars de Catalunya. La decisió s’ha pres malgrat que el Parc del Cadí-Moixeró -on hi ha aquest bosc- ha emès un informe desfavorable. També s’hi oposen fermament les entitats signants de la Declaració a favor del Patrimoni Natural.

El Govern, que dimecres va haver de donar explicacions al Parlament a instàncies d’ICV-EUiA, argumenta que la tala forma part de la gestió del bosc que es porta a terme segons un pla d’adequació silvícola des del 1914. També destaca que els científics autors de l’inventari de boscos, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), veuen amb bons ulls aquesta gestió.

Justament aquesta pràctica és un dels factors que ha permès que aquest sigui un espai singular. Així ho afirma Jordi Vayreda, un dels investigadors del CREAF que dimarts va visitar el bosc amb representants del departament, els tècnics de l’Ajuntament de Riu de Cerdanya i del Consell Comarcal de la Cerdanya.

Inclòs en el programa de gestió

L’empresa que té permís per tallar els arbres va guanyar una subhasta organitzada pel Consell Comarcal de la Cerdanya al maig. Paguen 13.800 euros per poder tallar 800 metres cúbics de fusta, una xifra que equival aproximadament a uns 400 arbres. Vayreda explica que dimarts va veure que ja hi ha arbres marcats per tallar. Són arbres de menys de 100 anys, els que encaixen amb els criteris de gestió que l’Ajuntament li va explicar durant la visita.

El programa de gestió d’aquest bosc preveu la tala selectiva i repartida per l’espai per obrir petites clarianes. “Son necessàries perquè entri llum fins a terra i així puguin germinar les llavors que cauen perquè hi creixin nous arbres”, explica Vayreda. Segons els gestors municipals, actualment el bosc és massa dens. “En un bosc, s’obren clarianes de manera natural quan cauen els arbres antics, aquí el que es farà és avançar-se a la natura”, afegeix el científic del CREAF, que durant la visita va donar la seva aprovació a la tala.

“El que proposen és que es deixin els arbres més vells [que poden arribar als dos segles de vida] i que els que es tallin tinguin al voltant dels 100 anys. Així hi haurà una piràmide d’edats, equilibrada: joves, de mitjana edat i vells”, detalla Vayreda. Segons aquest expert, la Generalitat i els tècnics de l’Ajuntament de Riu hauran de controlar de prop que la tala sigui realment selectiva.

Pla de protecció pendent

La gestió dels boscos singulars continua sent un tema pendent de resoldre. Al febrer el Parlament ja va instar el Govern a establir un pla d’actuació específic que preveiés actuacions per evitar que es talli cap més bosc inclòs a l’inventari. L’avetosa del bosc de Bagues de Riu és un dels 292 boscos que hi apareixen. Cobreixen tan sols 3.201 hectàrees, un 0,2% de la superfície forestal de Catalunya. Entre aquests boscos hi ha els últims que són centenaris de Catalunya. Si bé estan contemplats dins del Pla General de Política Forestal 2014-2024, que la Generalitat va aprovar al juny, no hi ha cap figura legal que inclogui la protecció dels boscos singulars.

Les entitats signants de la Declaració a favor del Patrimoni Natural demanen que es paralitzi urgentment el procediment al bosc de Riu. Argumenten que es tracta d’un bosc centenari, que és de titularitat pública i que s’actua en contra de l’informe del Parc del Cadí-Moixeró. També demanen a la Generalitat que revisi les subhastes de boscos públics en curs o que ja s’han adjudicat. Francesc Giró, director d’Acciónatura, una de les entitats que signa el manifest, alerta que l’avetosa és una “joia forestal, de valor natural i científic excepcional”. Les entitats també sospiten que, a més del de bosc de Riu, pot ser que hi hagi altres boscos centenaris afectats.

Arbres centenaris plens de vida

La preservació dels arbres antics no només té un valor patrimonial, ja que també juguen un important paper en l’ecosistema. La seva presència és necessària fins i tot després de morts. En el llarg procés de descomposició, la fusta acull una gran quantitat d’espècies, des d’escarabats fins a mussols, que sense els arbres no tindrien un nínxol ecològic on viure. El CREAF va presentar el 2011 l’inventari de boscos singulars, amb més de 27 espècies d’arbres diferents. El bosc singular més gran del país és, precisament, l’avetosa de Riu, a la de Cerdanya, amb 120 hectàrees. L’Alt Pirineu i Aran tenen els boscos singulars més extensos, la majoria al Parc Natural de l’Alt Pirineu, i els més antics. Les pinedes i les avetoses més madures tenen avets de més de 500 anys. És el cas del Clot dels Bous, al peu dels Encantats, on hi ha 3.000 avets. El més vell de tots té 509 anys. Quan es va presentar l’inventari, els investigadors van destacar la necessitat que les dades es tradueixin en polítiques de gestió forestal.